Descobrint un nou país. Àustria

 I moltes coses més...

Vam sortir força d'hora per continuar creuant Suïssa cap al nord. Sorpresos per un paisatge pla amb infinitat de conreus i indústries. Realment, Suïssa és un país autosuficient i modèl·lic en moltes coses (en d'altres en absolut, la perfecció no existeix). 

En poc més d'una hora de cotxe arribàvem a Laufen-Uhwiesen, població fronterissa amb Alemanya gens coneguda pel nom però sí pel fet que allà estan les cataractes del Rhin. El salt d'aigua més gran de "la nostra Europa" amb 150 metres d'ample i 23 metres d'alçada. 

Vam centrar la nostra visita en la riba esquerra des d'on es té una panoràmica més ampla i maca de les cataractes, però sobretot, perqué des d'allà és des d'on s'agafen els vaixells que t'apropen al salt d'aigua, doncs havíem "reservat passatge" per un d'aquests.

Sincerament, la imatge de les cascades és més bonica que bèstia. No són les cascades d'Iguazú i no és un salt d'aigua infinit com molts que hi ha a la resta del país, sino que destaca per la quantitat brutal d'aigua que arrossega cada segon que passa, cosa que es gaudeix en especial des de la riba dreta on les passareles t'apropen al salt d'aigua o, especialment amb el vaixell que t'apropa diferents cops fins on l'aigua t'esquitxa més que suficient per entendre la força d'aquesta.

Un cop finalitzada l'experiència del vaixell i després d'un bon grapat de fotografíes del lloc, vam continuar travessant la Conferència Helvètica. Com anàvem molt bé de temps i portàvem picnic preparat, vam fer parada i fonda a Sant Gallen, el centre de la Suïssa oriental i on a l'edat mitjana és van constuir una sèrie d'estanys en alçada per tal de subministrar aigua a la seva famosa abadia.

En l'actualitat aquests estanys són una zona verda amb unes vistes privilegiades a la ciutat on sobresurt l'abadia i on és pot fer un pícnic de primera, jugar a la zona verda on destaca que el primer estany es va assecar i els nens poden còrrer, jugar a fútbol... sense cap "risc" pels que es queden fora.

Però l'activitat estrella són els estanys amb aigua, especialment el primer que està preparadíssim per gairebé qualsevol típus d'activitat a una piscina, és tan gran que dona per tot i més. Comença amb uns banys modernistes on et pots canviar i llogar material, té trampolins, un tros reservat per jugar a waterpolo amb porteríes i tot i una piscina amb carrils per fer competicions, per cert, tot això gratuït! El Sol anava i venia, de manera que els grans, "caguetes" com sempre, no vam gosar a entrar a l'aigua, però els nens no van perdre l'ocasió de banyar-se un cop més, i és que l'aigua a Suïssa, ha estat molt present.

El que sí vam fer la Mireioneta i un servidor va ser passejar entre els estanys per veure'ls. El segon (amb aigua, el tercer en ordre), és pràcticament tan gran com l'anterior però sense tanta parafernàlia més enllà d'una "mini-platja" de pedres, el següent és molt més petit, i el darrer sembla que sigui privat, doncs estava tancat i sembla que sigui d'un restaurant. Després vam tornar pel passeig amb vistes a Sant Gallen.

Abans de donar per vist el poble vam baixar a donar-hi una volta, on més que l'abadia, on no hi anàvem a entrar, ens va cridar l'atenció la plaça vermella que es va disenyar a modus de menjador on relaxar-se una estona, en aquest espai revestit de vermell i on s'han posat taules caderes, llums... tot revestit d'aquest color que li dona un toc ben extravagant i divertit. Per cert, que ben cuidat està el mobiliari a Suïssa en general.

I llavors sí que vam acabar de "passar-nos" Suïssa, tot i que tornaríem a entrar l'endemà i vam arribar a un nou país pels Chuecos de l'expedició i a una ciutat nova per a tots, Àustria i Feldkirch, una ciutat fronterissa que ens va anar de perles per pagar menys que a Suïssa per dormir i per no haver de pagar la vinyeta austríaca que si cal si t'endinses més al país.

Ja la frontera tan petita és un clar indicatiu de poc canvi, i així és, d'entrada. Ens anem apropant als Alps, un dels objectius del viatge i les muntanyes aquí ja són moltes i grans. Ens endisnem en un mon rural, que a Suïssa no hem visitat, encara, ple de cases boniques amb moltíssima fusta emmagatzemada, pinta a que a l'hivern deu fotre una rasca de cal misto.

Un cop instal·lats i després d'haver gaudit de la natura al nostre voltant, ens vam dirigir a visitar Feldkirch, un poblet que, malgrat fer frontera amb Suïssa i Liechtenstein, queda tan aillat que ha conservat en bon estat el seu casc antic.

I això és el que ens trobem, el ja clàssic poble medieval centre europeu on epseres trobar una dona amb un davantal blanc portant una gerra enorme de cervesa, i on hi ha un parell de torres d'entrada a la ciutata xules, en especial la de Chur, on s'emmagatzemava la sal, un tros de les muralles que s'ha reconvertit en habitatges, palaus medievals com el de les ombres que és l'actual oficina de turisme i esglésies, formant un casc antic molt agradable per passejar.

Nosaltres ho vam fer una bona estona, en especial pels seus dos carrers principals, el de la plaça del mercat, curiós que es digui que és una plaça perqué a nosaltres ens sembla més aviat un carrer on però, està clar que a la porxada a banda i banda estan marcades les parades del mercat i Neustadt, el carrer on està l'oficina de turisme molt agradable amb bars i restaurants i dominat pel castell Schattenburg, antiga residència dels comtes de la zona i actual museu d'història.

Entremig, entre places i carrerons farcits de racons, ens va agradar molt l'ajuntament, tot ple de frescs a la pared d'escuts i de personatges cèlebres, un passeig que va fer que la nostra primera visita familiar a Àustria fos curta però molt agradable.

Vam sopar al palau Gasthoff Lingg, reconvertit en restaurant italià, presidint Marktplatzz i veient com "l'escolà" repicava les campanes a la Johanniterkische, abans de tancar la visita i tornar al nostre apartament a descansar doncs l'endemà tocava esmorzar, dinar i sopar en tres països diferents.