Ginebra

Cap a les 10 del matí, una mica més potser, hem représ la carretera, o millor dit l'autopista, per completar l'aproximació fins a Suïssa. Com era d'esperar, el típic "bouchon" ens ha fer arribar un pél més tard del previst però ens ha servir per gaudir encara més d'una formidable série de camps de lavanda que no els hem vist en cap de les nostres dues visites a la Provença. Fileres d'aquesta planta, violada en el seu màxim exponent ens han acompanyat al llarg dels més de 300 quilòmetres fins que hem canviat de país. Per primer cop tots quatre, o cinc millor dit, entràvem a Suïssa.

Amb la vinyeta posada hem arribat a Ginebra. L'entrada a la ciutat ens ha semblat molt lletjota. En absolut és la que esperes d'un país car com Suïssa, però ja se sap que les entrades no acostumen a ser la part més bonica d'una ciutat gran.

Com era tard per dinar, i la nostra intenció era fer un picnic a la Junction, un lloc on es junten els rius Arve i Rodano, hem anat directament allà. Ens ha costat aparcar, i la zona un autèntic suburbi, és molt més pollosa del que semblava a les fotos. No deixa de ser un lloc guai, per joves diríem, són unes antigues cotxeres on en l'actualitat hi ha pistes de bàsquet, futbol sala, volley-platja, per fer skate... i un xiringuito on prendre alguna cosa. Però l'ambient barreja gent jove, "pintes", i famílies, deixa'm dir "normals". 

Això sí, no hem tingut cap tipus de sensació d'inseguretat i hem pogut fer el nostre picnic amb tota tranquil·litat i després jugar a foot-volley gràcies a unes pilotes que et deixa "l'organització" Els nens s'ho han passat teta i al final els hi ha fet ràbia no banyar-se al riu, però el Sol anava i venia i no era el dia òptim per això. La veritat és que el lloc mola, tot i que no sabem si l'avi opina el mateix.

Com no havíem aparcat el cotxe allà mateix, la Mireioneta i un servidor l'hem anat a buscar però pel passeig a la riba del Rodano, un passeig agradable on veiem el centre de Ginebra al final d'un riu viscut gràcies a gent banyant-se, fent caiac o anant en bici per la riba (entre d'altres activitats) i que portava un aigua súper transparent. Estoneta molt agradable, aquesta serà una de les ventatges d'anar amb l'avi, que tindrem moments de parella. GRÂCIES!!!!

De nou els 5 junts ens hem dirigit al centre de Ginebra per la visita clàssica. La de "tour-operador" que ha dir la Mireioneta. Entre anuncis i botigues de marques caríssimes, moltes d'elles de rellotges i joies, i un bon grapat de Ferraris circulant, hem anat al jardí anglés per fer-nos la típica foto al rellotge de flors, una de les icones de la ciutat. D'allà hem pujat a la nòria per gaudir la ciutat en alçada, experiència molt agradable i amb vistes del casc antic, del llac Lehman i del sortidor d'aigua, un altre dels símbols de la ciutat, que no és un geiser, és un sortidor que expulsa sense parar 500 litres d'aigua per segon a 200km/h arribant a 140 metres d'alçada.

He resseguit aquesta tipiquíssima imatge vorejant el llac Lehman fins arribar a un espigó pel que pots entrar fins el sortidor i travessar la cortina d'aigua que forma al caure sobre el llac moguda pel vent. És divertit però et mulles!

Hem reculat fins retrobar-nos amb l'avi, que no ens ha acompanyat en aquest passeig i ens hem endinsat al casc antic, ple de gent i de restaurants molt, i molt, i molt cars, no ha estat gaire difícil confirmar que no ens quedaríem a sopar allà.

El que sí hem fet és un curt passeig descobrint edificis monumentals com la catedral, amb una torre de coure verdíssima, l'ajuntament o la torre del rellotge, així com recons molt bonics com el passatge de Degrés o la plaça de Bourg de Four, plena de restaurants bonics però encara més cars.

I poca cosa més, amb el centre vist, hem retornat al cotxe i hem sortit del país, doncs ens sortia força més barat dormir a França que a Ginebra. Això sí, de sortida hem vist el la seu de la ONU ha Suïssa, el que ens ha permés parlar una mica de política i veure com en Pauilolo ja es comença a "enterar" i també hem passat pel CERN, un espectacular centre científic on hi ha l'accelerador de partícules més gran del mon i, on entre d'altres, es va descobrir el Bosson de Higgins. Segons com ens llevem demà, ens plantejarem visitar-l'ho, però avui hem acabat força cansats la veritat.