Després de llevar-nos i esmorzar a Àustria sortíem cap a Liechtenstein, entre verd i envoltat de muntanyes passàvem una de les fronteres menys divisòries que hem vist mai. Moltes cases amb sostres "de gespa" i un entorn preciós al qual, tot buscant sense èxit el llac d'Egelsee al poble fronterer de Maureen hi vam donar unes quantes voltes per pistes i creuant la frontera entre els dos països més d'una vegada.
Després d'abortar la trobada d'aquest llac, vam anar fins a Gamprin, més que pel poble per passar una molt bona estona al centre d'oci Grossabunt, un espai de 5 hectàrees on hi ha un llac on refrescar-te, i espai per fer moltes activitats esportives: camps de futbol, basquet... envoltat de natura i muntanyes.
Abans de visitar el centre de la capital però, vam passar per l'estadi de Liechtenstein a tocar del Rhin, que fa frontera entre el principat i Suïssa, com vam poder veure uns quilòmetres més enllà al vell pont de fusta que travessa el riu i que al mig del qual hi ha la línia que fa de frontera i separa els dos països.
Amb la panxa plena, l'avi es va quedar prenent la fresca mentre els nens jugaven a ping pong a la plaça de l'ajuntament i la Mireioneta i un servidor vam passejar pel centre d'aquest "poble de muntanya" però que degut a que conjuga museus, amb ser seu de bancs i edificis nobles ens va semblar una mica més "coqueto" que altres poblacions muntanyenques. De fet, hi ha edificis molt moderns com la seu del govern però que conjuguen bé al lloc, detalls com l'estatua de Botero o les modernes escultures de la pietat a la catedral li donen un toc molt xic a la ciutat.
Un cop vista la capital, ens vam enfilar amb el cotxe, passant el castell dels prínceps i deixant enrera les vistes perfectes d'una vall preciosa fins arribar al poble de Steg, podríem dir que aquest era el primer contacte "d'alta muntaya" amb aquelles cases de fusta desperdigades en prederes verdes i aigua al voltant. De fet, l'aigua però era el principal motiu de pujar fins allà, més que el poble i vam anar al llac, però al final va ser el paisatge en general el que ens va colpir i aquella estona allà, xerrant amb un senyor que havia anat a pescar i gaudint del lloc, va ser un dels hihglights del viatge.
Els nens van estar una bona estona jugant a volley-platja amb "locals" i també vam estar fent gimnàs i, òbviament, aquí sí, tots menys l'avi ens van ficar al llac. Una estona lúdica i de relax, molt entretinguda i, de nou, de franc, cosa que sobte amb com de ben cuidades estan les instal·lacions. Això sí, un cafè i un tallat allà mateix ens van costar 8.8chf. I és que Liechtenstein, malgrat ser un estat independent, paradís fiscal i amb dret de lliure circulació pels ciutadans de la Unió Europea malgrat no formar-ne part, la seva moneda oficial és el franc suís. De fet, amb Suïssa, comparteixen moneda, preus, paisatge i manera de fer.
Deixant Gamprin enrera vam continuar travessant el país "cap avall", no és gaire complicat doncs només té 160 quilòmetres quadrats i vam arribar a la seva capital, Vaduz, on hi viuen els prínceps de Liechtenstein, caps d'un estat amb monarquia constitucional però que el seu castell visible a l'alçada, domina el territori amb un caire de vasallatge del poble molt i molt medieval.
Llavors sí que vam anar al centre de Vaduz on vam dinar al cèntric restaurant Engel, que malgrat el nom i ser cèntric era un xinès, on vam menjar 5 menús que afegint la beguda ens van costar 133.5chf, qualitat correcte sense estridències i, això sí, el servei, i l'anglès del cambrer, excel·lents.
Vam recular un tros del coll que havíem pujat, per a mig camí vam desviar-nos cap al sud per arribar a Balzers, el darrer poble de Liechtenstein on hi destaca, com no pot ser d'una altra manera, un castell, en alçada, i una església amb una façana policromada molt xula però molt senzilla per fora. Malgrat això, el que més ens va impactar va ser un tobogan que hi havia a la zona i que deu ser el tobogan més ràpid del món, doncs els nens van sortir disparats d'ell i amb alguna que altra ferida.
Amb tot això ja podíem dir que teníem Liechtenstein vist i vam tornar a creuar a Suïssa, vorejant llacs amb aigua cristal·lines i amb uns paisatges d'escandol vam arribar a Wadenswill, la ciutat que ens va servir per reentrar a Suïssa i dir que havíem fet cada àpat en un país diferent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada