Tanquem un viatge de 5

Ens vam aixecar a les afores de Grenoble i vam començar a devorar quilòmetres fins a Rochefort du Garde, un poble a les afores d’Avinyò amb una única aturada per dinar i celebrar l’aniversari de l’avi.

Un cop a destí, comprovàvem que no ens havíem emportat les temperatures de Suïssa i que per les noves latituds la calda era insuportable, de manera que vam passar la tarda a la piscina de l’hotel, un cop que en teníem s’havia d’aprofitar!

Al vespre vam sortir a sopar i vam aprofitar per anar fins el pont du Gard, un aqüeducte romà del segle I d.C que amb els seus 3 nivells, 50 metres d’alçada i 275 metres de longitud, és un dels més grans i espectaculars que resten de l’imperi romà juntament amb el de Segovia.

La veritat és que la construcció imposa, però crec que és especialmelt impressionant per l’enclau on està, comparat amb el de Tarragona aquest té un pis més (16 “ulls” més) per tant és gairebé el doble d’alt i 60 metres més llarg, però el millor és la manera de salvar la vall, on està i com pots gaudir del pont sencer, travessar-lo caminant o en bici, o nedar o fer kaiak per sota, tot això fa del lloc un enclau especial. De fet sembla ser que és un dels monuments més visitats de França (això seria dir molt i pinta més a propaganda del lloc, però llegir-ho, ho vam llegir).

A més, vam aprofitar que vam anar al vespre-nit per quedar-nos a vere un espectacle de drones i projeccions sobre el pont ensenyant els éssers vius que viuen al voltant del pont. Ens l’esperàvem més espectacular però va ser entretingut.

I va arribar l’últim dia del viatge, on la Mireioneta i un servidor ens vam llevar ben d’hora ben d’hora per tal de, per fi, visitar Avinyó. Ens va rebre una ciutat adormida, cosa que va permetre que gaudíssim dels seus edificis nobles i els seus racons amb calma, malgrat hi havia algú que encara no se n’havia anat a dormir. Vam passejar per les seves muralles i les portes medievals, vam recòrrer els seus passejos i vam gaudir de les vistes de l’ajuntament, la catedral i els dos efidicis més significatius de la població i els que la van fer crèixer. El palau papal, doncs 7 Papas van tenir la seu a Avinyó al s.XIV degut als coflictes que vivia Roma i van construir l’edifici gòtic més gran de l’edat mitjana per fer la seva Seu.

També vam visitar el famós pont d’Avinyó, que en realitat és diu pont de St Benezet, actualment està incomplet morint al mig del riu Rhodano i creant una de les imatges més típiques de França.

Degut a anar tan d’hora no vam poder entrar en cap d’aquests dos edificis, així que un cop voltat el centre vam creuar al riu per veure el pont en perspectiva i després ja vam tornar cap a l’hotel a recollir, les coses i a la resta de la família per iniciar el retorn a casa amb una parada, que ja podem començar a classificar de clàssica al moll de Leucates per menjar ostres i “fruits de mer” i així tancar amb bon de gust de boca un viatge de cinc persones i 4 països.