Despertem del somni americà

El tren ens va portar més ràpid del previst a Philadelphia, bé, va trigar el previst però com els trens d’Amtrak són molt còmodes el trajecte va passar molt ràpid. Un cop a Philly vam fer temps abans de recollir el cotxe de lloguer dinant d’hora al Jersey Mike's de la mateixa estació. Vam tastar el Philly Cheesteak, un entrepà de carn i formatge amb ceba i cogombre opcional que és un dels monuments de la ciutat i la veritat és que ens va encantar. Els nens van menjar un Baconator, que pel nom s'enten que era uns súer hamburguesa amb bacon i una altre de pollastre amb natxos. Vam pagar 40$. L'estació, per cert, és impressionant del gran que és, però és que certament, a Filadèlfia els edificis són molt grans.

Amb la panxa plena i ja sobre el nostre flamant Chrysler Escapada que vam llogar per 24hores per 115€ (dels quals 50 eren pel fet d'agafar-lo a un lloc i retornar-lo a un altre). vam fer una visita molt Pous a una de les ciutats capitals en la història dels EEUU, la seva primera capital i, on juntament amb Boston van començar els moviments per la independència de l’imperi britànic. Aquí potser des d’un punt de vista més logístic.

Vam començar (mal) aparcant a prop del carreró Elfreths Alley, un carrer adoquinat que va ser el primer carrer habitat del país i que s’ha mantingut com era originalment. El carrer es ben bufó i maco, amb casetes antigues de fusta i banderes a les façanes, però ens va saber greu perqué encara hi ha gent que hi viu i els turistes trenquem força la seva intimitat.

D’allà vam passejar fins la casa de Betsy Rose, la dona que va cosir la primera bandera dels EEUU i que s’ha mantigut com a museu (la casa, no pas la Betsy), una rèplica de la bandera presideix el lloc, però a nosaltres tampoc ens va impactar gaire. El que sí ens va impactar va ser veure un parell d’amish allà, i és que als voltants de Filadelfia hi ha els poblats d’amish més grans del país. Queda apuntat per la propera visita.

Després vam moure el cotxe poc més d’un quilòmetre i vam aparcar per tal de veure l’indepence hall i l’old hall, els edificis governamentals històrics del país, i on es feien les juntes per debatre el moviment independentista. De fet, el Congress hall va ser el primer capitoli del país fins que després de 10 anys de servei es va traslladar a DC. Després vam creuar el carrrer per arribar a la liberty bell, la campana esquerdada que va repicar per cridar a la gent quan es va llegir la declaració d’independència. Dues coses, l’esquerda no té cap història especial i, hi havia tanta cua que la campana la vam veure a través d'un vidre des de fora.

Vam tornar a moure el cotxe i vam passar per l’ajuntament, on vam parar just al davant per veure aquest imponent edifici gòtic que quan es va construir va ser l’edifici habitable més alt del mon (com els hi mola això del més el que sigui). La veritat és que l’edifici imposa bastant i és força maco, després vam resseguir el passeig Benjamin Franklin, que és com si fos l’avinguda Diagonal de Barcelona però amb la gràcia que hi ha l’emblema de LOVE (tot i que nosaltres vam veure el d’AMOR), en una punta, (Filadèlfia és la ciutat de l’amor fraternal) i a l’altra punta del passeig hi ha el museu de belles arts de la ciutat, però el que ens importava (moment freak) no és el museu en sí, si no les escales que pugen fins ell, doncs són les escales de Rocky. També hi ha l’estàtua al seu costat però el que mola és pujar corrents les escàles amb la cançó sonant el més alt possible al mòvil i, of course, un cop ets a dalt, girar-te i aixecar els braços. Un altre momentàs!

Vam tornar cap al cotxe per anar cap a l’hotel, sortint de Filadèlfia i resseguint el riu, vam veure de lluny el darrer punt de la ciutat les boat houses on es fa rem i que són un seguit de cases ben bufones i pintades de colors en un passeig que ha de ser molt agradable, però com no anàvem sobrats de temps, ens vam conformar amb veure-les des de l’autopista.

I amb aixì vam tancar Filadelfia, que segur que té moltes altres coses, però tampoc ens va semblar res imprescindible, i ens vam arribar a l’hotel Extended Stay America Suites Philadelphia a Malvern on vam reservar un habitació per quatre amb un llit de matrimoni i un sofà llit, amb cuina per 150$, cara i se li veien les costures, però tenint present com són els preus a USA... ni tan mal la veritat.

I un cop descarregats, vam anar, ara sí, a la darrera activitat del viatge, la més autèntica i, per descomtat, la més diferent. Quan vaig dir a la feina que anava a la costa Est dels EEUU de vacances, els meus companys de feina ianquis ho van celebrar de tal manera que hi ha qui va decidir muntar una barbacoa a casa seva. Va ser una celebració “por todo lo alto”. Vaig poder coneixer en persona a companys de feina amb els que he parlat centenars de vegades per videoconferència. Hi havia molta gent i hi vam estar molt a gust. L’amfitriona s’ho va currar el que no està escrit, piscina, jardí amb activitats, bbq i menjar per 4 o 5 festes, però el millor va ser connectar amb aquesta gent on tots són molt bones persones i d’un nivell humà inigualable, es va notar de seguida que estaven molt contents de veure’m per allà (a mi!!!) ens van ompir a records i regals, certament en algun moment em vaig veure sobrepassat per la situació, i no sé si ho vaig acabar de gaudí, però ens ho vam passar teta i serà una cosa que no podré oblidar mai. Than you!

Quan la festa va acabar, vam tornar cap a l’hotel on vam caure plans al llit, segurament cansats de dues setmanes d’emocions intenses i d’una tarda parlant en anglés, fins i tot en Pauilolo va fer un amic i va poder practicar.

Aquest matí, amb la sensació de que el viatge s’havia acabat, hem fet les 3 hores de cotxe que ens separaven de l’aeroport de Washington amb una única aturada a un supermercat a Delaware, on tot era més barat que a Manhattan (però no tant com a Barcelona) a comprar 4 xuminades, hem tornat el cotxe i, molt rapidament hem fet els tràmits aeroportuaris i agafat l’avió que ens està retornant a casa donant per acabat un gran viatge amb els nens que han gaudit tant com  nosaltres.