Sempre m'ha agradat aquesta cançó (vale, ho reconec, Miguel Bosé també), però és que amb aquesta cançó tinc un vincle especial, gairebé secret, més que res perquè no aplica a explicar-ho al Mireioneta.
Però a mode d'homenatge, la posem com a títol del post introductori per la nostra escapada de cap d'any a Sevilla i, al Parc Nacional de Doñana, esperem.
A partir d'ara explicarem el que ens vigui de gust d'aquesta sortida que ens ve molt de gust de començar, literalment, i és que, per primer cop, agafarem l'AVE, així que serà un viatge diferent des del segon 1, bé des del 100, que és aproximadament el que triguem a arribar a l'estació i poder dir que comencem l'escapada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada