Cap d'any 2023

Cap d’any 2023

Després del parèntesis de l’any passat, degut a tristíssims motius familiars, hem représ la tradició de viatjar per cap d’any, una manera d’evitar la melanconia i “depressió” típica d’aquesta data.

Ja fa temps que havíem decidit destí, la República Txeca, un nou país per a mi, i un país desconegut també per a la Mireioneta més enllà de la seva capital, la súper coneguda Praga.

Un vols a un preu raonable, directes amb vueling per 626€ els quatre amb una maleta facturada, en les dates idònies, i en un horari més que decent, cosa rara en vols econòmics, més la facilitat per trobar home exchanges pel país, va fer que ens decidíssim a passar un cap d’any fred, que ja ens ve de gust, i si pot ser veure neu d’aquella pols de veritat.

I d’aquesta manera, ahir després de dinar, el “suegro” ens portava a l’aeroport onvam passar el tràmits molt ràpidament, però el vol es va enlairar amb 40 minuts de retràs i malgrat una zona de turbulències, va recuperar més de 20 en vol, i a 2/4 de nou els Chuecos conèixíem un nou pais.

Vam anar a recollir el cotxe de lloguer, primera despesa txeca i que comença a confirmar el que tothom diu, que el pais és econòmic (malgrat crec que ja no tant, i menys en les coses turístiques). Nosaltres vam reservar un Golf però ens van donar un Toyota HRC a tot risc per menys de 240€ amb assegurança tot risc per 10 díes. Perfecte... si li trobes les portes del darrera... vam haver de tornar... com autèntics tontets a l’agència a dir-lis que volíem un cotxe de 5 portes... i ens van explicar on eren... primera anècdota del viatge que com a mínim ens deixa una primera impressió ben agradable dels txecs, que ja havien tingut paciència quan ens va costar pagar... aquest Nadal les nostres targetes han gastat molt moltíssim :S

Això sí, els hi vam empatar quan els hi vam dir que el cotxe no tenia posada la safata per cobrir el maleter... la teníen ells a dins, sí, no acabem d’entendre si l’havien netejada o que, però si més no també és curiós.

Però el dia no acabava allà, doncs el primer destí no era Praga, si no Karlovy Vary, una ciutat famosa per les seves aigües termals i que explorarem avui. Ahir vam recòrrer els 120km, que la separen de la capital per una carretera, en un estat irregular, a vegades autopista (amb límit de 130km/h), moltes altres una simple carretera que travessava poblets plens de llums de Nadal i per on els locals conduïen molt ràpid, devien tenir encara més ganes de nosaltres de començar a explorar la República Txeca 😊.