De passeig amb una tassa

Karlovy Vary va ser fundada per l’emperador Carles IV, d’aquí el seu nom, arrel de la llegenda dels poder sanadors de les seves aigües termals, fet que l'ha convertida en ciutat termal des del segle XIX rebent visitants que originalment van construïr-hi veritables cassasses.

Si aquests motius no fossin suficients per una visita, que ho són, la seva història, convulsa al ser part dels “sudets”, els territoris propers a Alemanya i que Hitler va “requisar” durant una part del segle XX, encara ara s’hi veuen i es senten molts alemanys a la urbe, més el fet que sigui el lloc de naixament del licor Becherovka i de la cristalleria Moser, ens van deixar ben clar que Karlovy Vary, o Carlsbad en alemany, seria la nostra primera visita en aquest viatge per la República Txeca.

Aquest matí, relativament d’hora, i a dos graus de temperatura, però amb una llum preciosa, hem començat a caminar cap al centre de la ciutat, de seguida hem vist que la ciutat ens agradaria, doncs les cases del nostre barri, a tocar del centre, malgrat no ser de les que “s’han de visitar” ja eren molt "resultones", un estil barroc però no especialment recarregat, ben conservades i pintades de manera que el resultat final ens agrada força. A més, les vistes del centre ens donaven bona vibra.

Tot ha anat millorant al baixar pel carrer Ondrejiska, una baixada empedrada on els edificis eren cada cop més glamurosos, però eren els colors daurats que banyats amb el Sol baix de l’hivern mostrava un conjunt preciós.

La nostra primera aturada havia de ser l’esglesia de Santa Maria Magdalena, una esglesia barroca del segle XVIII amb un rellotge de Sol al davant, però resulta que allà mateix hi ha el Vridelni kolonada, el manantial principal, amb un géiser que expulsa l’aigua fins a 12m d’alçada i a 72ºC (podria ser el més alt de l'Europa continental). Hem aprofitat per esmorzar allà mateix, davant de la columnata del mercat abans de tornar al geiser i fer tot el que fan els turistes a Karlovy Vary, comprar una tassa de porcellana i anar omplint-la a cada font i bevent aigua calenta amb gust de minerals... a quina més calenta i més dolenta la veritat... però si ens ha de curar... de ventre ja podem dir que fa anar!

Després de tastar les fonts del geiser principal, hem seguit per la riba dreta (dic dreta però no sé quina és) del riu Teplà, el riu d’aigua "calenta" que divideix la ciutat gaudint gairebé més de l’altra riba, en aquesta, ens ha agradat una caixa d’estalvis i el teatre Mestké Divadlo, edificis neobarrocs, com molts altres, però que, com el Sol donava a l’altra riba, feia que no lluïssin tant.

Hem arribat fins al Kaiserbad, un dels primers balnearis de la ciutat i actualment museu d’aquesta. Allà hem creuat el riu i hem començat a retornar començant pel Grand Hotel Pupp, l’hotel que organitza un festival internacional de cinema, de fet, el mateix hotel ha aparegut en un parell de pelis, i és que és un edifici força bonic i que té la curiositat que alguns adoquins tenen el nom de les personalitats que s’han allotjat, des de Karl Marx fins a Antonio Banderas.

Llavors hem descartat agafar el funicular que et porta a un bosc amb vistes a la ciutat, ens hagués pres molt de temps, per tal de seguir vorejant el Teplá, ara sí, al costat de les cases molt boniques molt boniques (les altres són només molt boniques) fins que hem arribat de nou a la columnata del mercat però per l’altra banda, una galeria de fusta blanca preciosa amb relleus tallats amb un parell de fonts a dins que ens han “sanat” una mica més.

La següent aturada és una altra columnata, en aquest cas la del molí, no tan maca però molt més gran i amb més fonts per anar bevent, sort que és aigua i no Becherovka com el del xiringuito del costat el que surt d’allà, bé, potser seria més divertat si sortís aquest licor natural de la ciutat.

Just a la plaça davant la columnata hi havia el mercat de Nadal amb una naixament de fusta... peculiar, diria maco, però és que semblava una talla romànica com les de la vall d’Aran. El Nadal es celebra molt a Txèquia i tots els edificis “importants” ens han rebut ben elegants i amb llumetes .

Hem arribat al parc Dvorak, una zona verda força agradable que, com no podia ser d’una altra manera, alberga una altra columnata, aquesta metàl·lica i amb un parell de fonts, a només 30º, però amb el gust més asquerós de totes.

Passat el parc hi ha l’hotel Thermal, un “mamotreto” comunista fruit de l’època de Txecoslovàquia i la influència soviètica a la zona que poc té a veure amb el proper Lazensky Dum, on ens hem emportat una petita desil·lusió al veure que el centre floral on cada dia es posa la data... no hi era.

Llavors hem donat una petita volta per “darrera” de la zona cèntrica, però la veritat és que ens hem adonat que la zona peatonal, i maca, de la ciutat, és molt més gran del que ens pensàvem. Realment Karlovy Vary és molt bonica i molt recomenable.

De totes manera, la nostra volta, en continua pujada,, teníen un objectiu, l’esglesia de san Pere i san Pau, una esglesia ortodoxa, que destaca pels seus colors pastel i les bolves daurades... que són de maques aquestes esglesies! Aquesta la van construir al segle XIX, els turistes russos que anaven als balnearis de la zona. De fet, al voltant de l’esglesia hi ha moltes “villes” i hotels-spa. Ben a prop de l’esglesia hi ha una estatua de Karl Marx degut a les tres visitas que va fer a la ciutat buscant en les seves aigües medicinals una cura per la seva addicció a l’alcohol.

Entre villes i hotels hem baixat per un altre camí que ens ha retornat a la columnata de Dvorak. Allà hem creuat el riu i hem trobat unes escales que, bingo! Ens han portat a Saunia, de la que parlarem en el següent paràgraf i, una mica més a dalt, com travessant un barranc, a la carretera que ens portava a casa.

Teníem la part de “turisteo” més que feta, així que després de dinar en un restaurant ben típic i tastar la primera Pilsen del viatge, d’anar a comprar a un súper menjar pels propers àpats, que per cert, no ens ha semblat especialment barat, i de reposar una estona a casa... hem tornat a Saunia...

I que és Saunia? Uns banys termals amb vistes a la ciutat on hem estat la resta de la tarda en les seves dues piscines a 32 i 38º, on s’hi estava de perles conjugant els 38º de l’aigua termal amb els 5º de l’exterior! Per rematar hem anat als 6 tipus de sauna que tenen... i perque el ticket és de 3 hores que si no, crec que la Mireioneta encara hi estaria allà... són les 10:33 pm i tanquen a les 11 (i hi ha festa per cap d’any) un lloc curiós, una experiencia relaxant, familiar i divertida, però això sí, gens glamurosa... de fet molta gent entrava amb la cervesa a la piscina... suposo és la manera de conjugar els dos símbols de la ciutat.

Després de la piscina hem tornat a casa on hem sopat i ara reposem que demà pel matí toca canviar de destinació... anem cap al nord!