De Bohèmia a Moràvia

Ahir pel matí vam deixar Praga plovent, molta sort per part nostra doncs tot i el fred no havíem vist el líquid element caient del cel en cap moment, i mira que aigua al país n'hi ha per donar i per vendre, i la pluja ens va acompanyar durant tot el trajecte en cotxe fins a Cesky Krumlov. Potser per això, o senzillament perquè el trajecte no dona més de sí, les gairebé dues hores de cotxe van ser força ensopides.

Un cop a Cesky, ens vam ficar fins la gola del llop, vull dir, fins la porta del castell, on entrar ens va costar 25€ i no, no per l’entrada, si no per la multa que ens va posar una molt “amable” policia per aparcar, bé, de fet per entrar a la zona del castell on no es pot entrar si no tens permís (una reserva en un hotel vaja). Que sí, que sabíem que no es podia però vaja... que es podia haver enrotllat una mica plovisquejant com estava.

Deixant de banda aquest trangol, que tampoc és per tant, vam visitar el castell, sense pagar per entrar enlloc, doncs aquí continuen cobrant fins i tot per anar al wc, però és que a sobre no hem trobat la garita... a mi m’hagués fet gràcia entrar al teatre “giratori” de fusta, que és dels pocs originals que hi ha a Europa.

Però només amb el que hem vist hem tingut prou per flipar amb aquest castell en un poble perdut d’Europa, o potser més que perdut, desconegut per a nosaltres, doncs hi havia molts asiàtics de turisme. És un castell totalment de conte medieval, amb un fossar amb ossos (que no hem vist, volem creure que estant hivernant), una entrada en pujada on ràpidament t’imagines entrant a cavall, un parell de patis d’armes amb frescos i enganya ulls a les parets, a més d’un pont que uneix dos edificis del castell salvant un desnivell a sobre d’un aqüeducte amb unes vistes esplèndides del poble i del mateix castell, sobretot de la torre principal, una torre octogonal amb una cúpula a sobre que és una meravella.

Després de sortir i pagar l’esmentada multa vam anar a la casa que vam tenir al poble veí de Kajov per dinar (i “venjar-nos” gastant-nos menys diners a Cesky Krumlov), però després de dinar hi vam tornar per completar la vista.

Aquest cop ho vam fer “bé”, aparcant a un dels pàrquings reglamentaris, al primer de fet, que et queda just davant del pont el qual pots travessar per sotar per entrar al casc antic. Una imatge espectacular que no decau des de l’altre banda tant si continues mirant enrera veient la imatge del castell com si continues mirant endavant veient el casc antic i el riu Moldava a tope d’aigua, està a punt de desbordar-se, de fet avui hem vist el poble en les notícies txeques i sembla que en alguns punts del país s'ha començat a evacuar gent.

Vam recòrrer el casc antic diríem que sencer, doncs és preciós, miradors de postal, cases de color pastel o d’atres amb engaya-ulls... una mica Carcassone per entendre’ns però amb estil centre europeu.

Després de donar la volta arribant fins al mirador que hi ha passada l’església de San Vito, de tornada vam passar per la plaça de la Concòrdia, el centre del poble on hi havia la fira de Nadal... tancada, una mica com la resta del poble, on només unes poques botigues i bars estaven oberts, de manera que un cop més, no ens vam firar... dir també que la idea de comprar Moldavita, la pedra “autòctona” de la zona degut a l’impacte d’un meteorit allà fa milions d’anys, va quedar descartada al veure el seu preu i que, per a nosaltres, és ben lletjota. A més, moltes de les joies fetes amb ella, si les veiès la “bueli” diria que li han copiat, aixi que millor no comprar-ne, doncs ella ens les hagués fet gratis.

Volíem tancar la visita tornant per un altre pont, però l’accés estava tancat, volem suposar que degut al nivell de l'aigua, de manera que vam haver de fer una mica més de volta per arribar de nou a la porta de České Budějovice, l’única porta d’entrada a la ciutat medieval que queda d’empeus i que vetlla la porta vermella, el lloc més representatiu i sí, on ens havíen posat la multa. D’allà vam recòrrer el carrer Latran, el més comercial de la ciutat, on sí que hi havia una mica més d’ambient, però eren gairebé les 5 de la tarda, i els locals ja volíen tancar, els txecs NO són ni els més simpàtics ni els més treballadors, i així ens ho van fer saber a la cafeteria MLS on vam fer unes crepes, sí, una mica de gasto els hi vam acabar fent.

Després vam pujar per unes escales que ens van deixar a la porta del castell on vam mirar si per casualitat hi havíen els ossos, però res de res, de manera que, vam agafar el cotxe i després de les tìpiques i necessàries parades tècniques de súper i benzina, vam tornar a casa a sopar a base de les autèntiques botifarres txeques que havíem comprat i que la Mireioneta ens va preparar millor que a qualsevol fira de Nadal de la República Txeca i és que Cesky Krumlov és una passada, però la meva companya de viatges, ho és encara més!

Avui he deixat Cesky Krumlov per dirigir-nos cap al sud, cap a la frontera amb Àustria. Tornava a fer bo, i tornava el paisatge maco, turons, avets i aigua, de fet és que he, flìpat amb la quantitat d'aigua que hi havia al riu i a la presa de Lipno nad Vltavou, la següent destinació, i que sembla que és una espècie de resort turístic/esportiu, doncs quan tota l'aigua que hi ha es glaça, malhauradament no ho hem vist, és pot patinar durant 38km, sí, 38km. També hi ha una estació d'ski que sí que estava oberta i una de bobsleigh, on els nens han fet dues baixades (són trineus amb fre), i han gaudir molt.

Però el nostre objectiu era la ruta de senderisme Treetop walkway. Primer dir que per arribar-hi has d'aparcar el cotxe al pàrquing de l'estació i llavors o agafar un bus o caminar un quilòmetre i mig, que és el que hem fet nosaltres... val la pena? sí... i no, és a dir, el paisatge d'avets, i una mica de neu (fa 15 díes n'hi havia moltíssima) és molt maco, però camines per la carretera per on passa l'autobús i fa força pujada.

Al final del passeig, hi ha aquest passeig, de menys de 500 metres on camines per una passarel·la que es va enfilant per sobre dels arbres, amb unes quantes aturades per aprendre sobre els ocells de la zona, per gaudir del paisatge i perque els nens gaudeixin amb jocs d'equilibrisme, i a final arribes a un edifici cilíndric on, tot suportant el fred, i sobretot, el vent, les vistes del paisatge al voltant estant per sobre de les copes dels arbres paguen la pena, però sobretot és la idea. 

Hem desfet el camí, bé els nens han tornat a pujar al cilindre per baixar pel tobogan de 55 metres que hi ha, tot i que els hi ha semblat suau (el bobsleigh els hi ha agradat molt més), i hem tornat al cotxe per continuar el viatge.

Doncs teníem per endavant molts quilòmetres, i una bona part d'ells de carretera, que sí, que són carreteres molt maques, i molt maques de conduïr, sobretot quan en un punt a començat a plovisquejar de nou, però com feia Sol, a l'espectacle de turons, avets i aigua s'ha afegit l'arc de Sant Martí. Brutal. Però, tot i que hem parat al mig de la República Txeca a dinar, quan hem arribat a la següent aturada turística que teníem planificada, el tranquil poble de Telc, just l'entrada de la regió oriental de la República Txeca, Moràvia, jo començava a estar cansat de tanta carretera (i quedaven 130km i 1h 30 de viatge).

De totes maneres Telc mereix una visita, ens ha rebut amb el seu castell solitari alçat en un turó, om els vol veure la Mireioneta, i el centre, en concret la plaça de Zacharias z Hradce, ens ha deixat amb la boca oberta. És una plaça molt gran amb dues portes ben diferents a nord i a sud, una més "de castell" i l'altre que sembla una casa, però és la filera de cases, totes pintades amb colors pastel i arcades a sota el que li dona un aspecte senyorial. Ja ens va passar a Cesky ,però aquí encara més, aquestes cases acaben semblant de mentida com si només fos la façana (que molts cops és més gran que la casa) i que siguin com decorats de pelis. Curiós efecte, però donem fè que són de veritat i molt boniques.

I llavors sí que després de donar la volta a la plaça per dins i per fora, tota envoltada d'aigua, hem tornat al cotxe on ja fosc, hem fet els últims quilòmetres d'aquest "day-trip" arribant a Brno on rematarem aquest viatge... bé, el darrer dia no tenim clar per on estarem.