El 2023 ja s'ha acabat

I amb això volem dir que el 2023 viatjer s'ha acabat, el real ja el vam celebrar fa una setmana a Praga. Ara, ja a casa toca pensar a quins destins ens portarà el 2024, doncs la República Txeca, un país del qual ens han agradat molt la seva natura, les seves ciutats i els seus pobles, i no tant la seva gent (hi ha de tot que quedi clar). Ja queda enrera.

Ja fa 4 díes que la Mireioneta i un servidor sortíem de la darrera casa que ens ha acollit en aquest país al petit poble de Kobylnice per creuar camps verds, macos i tranquils, pels que costa imaginar-se que fa 200 anys fossin l'escenari d'una de les batalles més famoses de la història, la batalla d'Austerlitz, o dels tres emperadors, on Napoleó va dur a terme una de les seves grans estratagemes i, amb un nombre molt inferior d'efectius va derrotar als exèrcits austria i rus que lluitaven conjuntament.

El poble d'Austerlitz actualment s'anomena Prace, i al punt més alt dels camps hi ha un monument conmemoratiu de la batalla. Hi ha també un panell explicatiu on del que menys parla, precisament, és del francès, no ens queda clara la postura clara dels txecs la veritat. De totes maneres, hi estan construint un edifici al costat, segurament per fer un centre interpretatiu i que tot quedi més clar.

Poca estona després d'haver passat pel súper i haver esmorzat amb els nens a casa, sortim tots quatre cap a Brno, la segona ciutat del país i, on es celebra una de les carreres del mundial de motos. Seguint les recomenacions del nostre amfitrió, vam aparcar a un centre comercial i vam anar caminant per apropar-nos al centre.

El camí ens mostra una ciutat més "de l'est". Més comunista, en els edificis i, en la gent. Segurament és aixì, però la zona "no cèntrica" doncs un cop pugem fins la catedral a través dels jardins de Petrov, el darrer escoll "lleig" del dia, ens trobem amb un casc antic molt més centre europeu i que ens acaba conquerint.

La façana gòtica de la catedral és molt bonica, tot i que això de les dues torres, molt típic de txèquia no sigui el que més m'agrada, he de reconèixer que aquesta façana està molt i molt treballada, no així l'interior, que ens va deixar més freds.

Però l'important era estar allà a les 11, i ho vam aconseguir, doncs la catedral de Brno té la llegenda associada que la ciutat mai va ser conquerida, va obrir les portes a l'enemic a la guerra dels 30 anys quan el país es va rendir. Brno, va aguantar el siti dels suecs, i el general d'aquests, fart de que s'allargués va dir un dia que si l'endemà no conqueria la ciutat al migida manaria retirada.

Els "Brnienenses" portaven molt malamanet la batalla, i quan estaven per rendir-se, el campaner va fer sonar el migdia a les 11, de manera que els suecs, fidels a la seva promesa, van marxar de Brno. Des de llavors cada dia a les 11 sonen 12 campanades a la catetral de Brno.

Després del primer migdia de Brno vam continuar passejant pel casc antic arribant-nos a la plaça de la verdura, on mercat no n'hi havia, ni de verdures ni de Nadal, de manera que vam poder veure sense cap obstacle la font de Parnasso, la de la "granota" tot i que més aviat és la del llangardaix, i el teatre Reduta, un palau que podria passar desapercebut si no fos perqué allà va debutar un nen d'11 anys, aleshores desconegut, i de cognom Mozart.

Vam continuar el passeig passant per l'antic ajuntament, un edifici un pel tort (no gaire la veritat) i amb un cocodril (disfressat de Nadal) al seu hall i d'aquí vam passejar pel carrer Marasykova, un dels carrers comercials del centre passant per la plaça de la llibertat, on hi ha la famosa casa dels 4 idiotes, un palau que segueix amb la tradició de Praga de posar esculutres per aguantar els balcons però que en aquest tots quatre tenen pinta de "tontos".

A més a més, a la plaça també hi ha altres palaus tant, o més bonics que aquest que s'emporta la fama, la ja clàssica columna mariana txeca en conmemoració a l'epidèmia de pesta negra del segle XVIII i un rellotge astronòmic que és com una mini torre Agbar i que necessites d'un manual d'instruccions i de la coneixença de les llegendes de Brno per entendre'l, doncs hi ha diferents ranures per on passen boles (relacionades amb el general Suec i l´'unic manera de matar-lo) que van marcant hores, minuts i segons. I segons sembla, de nou a les 11, aquestes boles són expulsades del rellotge en la que és una nova tradició del rellotge.

Després d'esquivar un parell de tranvies que circulen sense cap separació amb la zona per peatons, coses de centre-europa sembla, vam abandonar la plaça, i vam arribar a l'esglesia de san Jaume, no especialment maca, sobretot comparada amb els edificis que hi ha per la zona, però famosa per tenir a les seves catacumbes un ossari amb les restes de 50000 persones que ha estat desinfectat i preparat per ser exhibit. La història és que al anar-se quedant petita la ciutat per enterrar morts per l'epidèmia de pesta, es van anar emmagatzemant en alguns punts com aquesta cripta on es van mantenir en un increïble estat de conservació fins que es van descobrir als voltants de l'any 2000. Actualment són una exposició força elegant pel macabre que és... certament, em costa formar-me una opinió al respecte.

Vam allargar el passeig pel centre fins l'esglesia de sant Tomàs, on Napoleó va descansar la nit abans de la batalla d'Austerlitz. Nosaltres, enlloc de descansar vam seguir caminant fins pujar el turó on hi ha la fortalesa d'Spilberk, el que fora el castell de la ciutat medieval, presó, i centre nazi, però no és el castell més bonic dels que hem vist ni el que té millors vistes.

Això sí, al baixar vam anar a petar al bunker 10-z que és un bunker amb una historia no gaire clara sobre qui i per que va ser construït, si els nazis o inclús abans, però que un cop fet estava destinat a salvaguardar 500 persones durant tres díes en cas de bombardejos o atacs nuclears a la ciutat. De fet va ser utilitzat durant els atacs dels aliats a la ciutat durant la segona guerra mundial, però van ser els Txecoslovacs, o el telò d'acer qui li va donar l'aspecte actual i posar-li el nom que arriba fins ara.

I així s'ha mantingut, a mode de museu on es pot veure com s'haguès viscut dins del bunker, molt peliculero tot doncs hi havia tota mena de "comfort", com televisions, tiradors de cervesa (lògic a txèquia) i demés. Una visita molt entretinguda i molt bé de preu ;).

Al sortir vam travessar per l'ajuntament, situat en un palau molt bonic i amb un pessebre molt pintoresc i on també vam veure la bandera d'Israel onejant a la façana, doncs Txèquia s'ha posicionat en favor d'aquest país al conflicte obert amb Palestina.

Després de dinar vam tornar cap al cotxe per anar fins la villa Tugendhat, una casa molona, obra de l'arquitecete Mies van der Rohe, però que tampoc és que sigui res per tirar cohets o per visitar més enllà del seu valor històric al ser el lloc on es va sgnar l'any 1991 la dissolució de Txecoslovàquia en les dues repúbliques actuals.

Després d'aquesta visita vam tornar cap a Kobylnice, els nens es van quedar fent de nens i adolescents i la Mireioneta i un servidor vam anar a passar el penúltim vespre a Txèquia com atèntics txecs, el darrer ja sabíem per avançat que seria com autèntics guiris, i vam anar al pub del costat a fer un parell de Pivos i barrejar-nos amb els locals. Va estar graciós.

I va arribar el darrer dia del viatge, però com el vol era a les 21:30, teníem tot el dia per fer quelcom, després de barrejar diferents opcions ens vam quedar, com és lògic, abm el que ens quedava més "fàcil" en el trajecte tornant a Praga, i que era el castell de Vevery, poble que pertany a Brno i la reserva natural que l'envolta.

Vam arribar al castell, que aquest SÍ que era com el volia la Mireioneta, sol, aïllat i encaramat a un turó a les 10, que era quan obre... de maig a Octubre, però vaja que entrar al castell era secundari, el principal era fer una excursioneta pels voltants, vam moure el cotxe, no ens calia perque vam fer més quilòmetres en cotxe que caminant fins un altre parc, però ens va servir per adonar-nos de que estàvem a un lloc ultra privilegiat.

Un cop aparcats a sota del castell vam començar a flipar, el castell de Vevery és enorme, amb dues zones diferenciades i separades per un arc inmens que vam passar per sota fins arribar a l'inmens riu que el protegeix. Vaig trigar zero coma (que deien els moderns fa pocs anys) en imaginar-me com un senyor d'algun linatge de Joc de trons passejan per aquell pont i posicionant-me a la guerra de Ponent (sempre a favor dels Stark és clar) i és que aquella passejada travessant el riu amb vistes del castell per aquells boscs va ser un els moments del viatge, i per inesperat, potser el millor.

Vam estar gairebé dues hores de passeig pel bosc i la veritat és que ens hi haguèssim estat tot el dia. Vam recòrrer el castell per baix, vam arribar a l'embarcader, doncs hi ha una excursió que et porta de Brno fins a ell en vaixell (suposem que amb el bon temps). Vam travessar el riu per un pont amb unes vistes supremes del castell i vam pujar un turonet amb vistes ja a la presa de Brno.

Després d'improvtizar una mica la tornada al cotxe, però amb la sort d'acabar sortint a una pradera, també amb vistes del castell i passejar pràcticament sols tota l'estona vam tornar cap a Praga on vam aparcar poc després de les dues de la tarda i després d'una altra discusió amb la polícia, aquest cop NO teníen raó, i espero que no ens arribi cap multa.

L'objectiu era estar cap a les 3, quarts de quatre a la plaça de l'eslgésia de la torre de san Nicolau, on vam poder veure la torre amb tota la calma que no havíem vist el primer dia, erò amb un altre objectiu, d'allà sortia la cavalcada de reis de Praga. Sí, vam acceptar tornar el 5 perque vam veure que a Praga, des de fa gairebé 30 anys es va implantar aquesta tradició, gairebé sense voler.

És una cavalcada senzilla, la veritat, i amb en Baltazar pintat, cosa que esgarrifa força la veritat, però veure els reis desfilar per aquells indrets tan màgics com ells no té preu.

Va ser una molt bona manera de gairebé tancar el viatge, doncs els vam seguir des de la plaça fins travessar tot el pont. Després, i igual que per cap d'any, amb tantíssima gent per allà els vam anar deixar passar i ens vam quedar al pont on a l'Aranete li van fer el retrat que volia uns díes abans. El retrat va ser prou maco, però la seva cara de felicitat no tenia preu.

Un cop retratat ens vam ficar al meollo de la ciutat vella i pocs minuts després ens vam agobiar tant que vam agafar un camí adjacent pel que va tothom, on també hi havia edificis macos però gairebé ningú i que, ens va portar a la plaça de l'ajuntament nou, de nou, molt maca, amb molta llumeta i decoració nadalenca i de nou, amb molta menys gent.

I és que la gent estava a la plaça de l'ajuntament antic, on ja de nit i amb els llums de Nadal l'ambient era preciós. Vam donar la volta i aprofitant que faltaven pocs minuts per les 5 de la tarda vam esperar de nou per veure "l'espectacle" del rellotge amb els nens doncs ells no l'havíen vist el dia 1.

Després de la "xuminada" del rellotge, tocava començar a recular però gaudint de Praga de nit, cosa que teníem ganes de fer... i que, de nou, quasi les perdem amb la marabunta de gent que hi havia, fins el punt que en lloc de creuar el pont vam seguir per la riba de la ciutat vella, molt més tranquila i que, ens va delectar amb una imatge d'autèntica postal del pont de Carles IV i el castell al seu darrera, tot il·luminat, tot preciós.

La resta ja van ser tot els tràmits de tornar fins el cotxe, berenant i comprant al súper, posar benzina, arribar a l'aerport i, com sempre, amb retràs, tornar a Barcelona per acaba un viatge tan preciós com la imatge el pont de Carles IV i el castell al seu darrera.