Praga

Vam arribar a Praga amb les últimes llums del dia, de manera que les vam aprofitar per visitar les cases dançants, aquests dos edificis famosos descontructivistes, obra de l’arquitecte local Vlado Milunic amb col·laboració amb Frank Gehry, i que, són com a mínim discutibles dins de la majestuistat que té Praga arreu. De fet, a nosaltres ens agrada més l’entorn, amb el riu i els edificis adjacents que aquests dos ballarins. Lletges, no, tenen el seu punt, sí, però… però no sabem dir-ho, no ens fascinen com sí que fa la ciutat. I és que ara que demà deixarem la ciutat, ja dic que em costa trobar una ciutat més maca que Praga.

I és que la capital txeca  ens va agradar, ja des de la volta en cotxe per recollir les claus de la casa primer, i arribar-hi després, més la passejada tècnica a fer un cafè i buscar un súper per fer la compra. Praga és molt elegant, ho vam acabar de confirmar ahir, dia de cap d’any als poc minuts de baixar pel carrer Vinoradska, ple d’elegantíssims edificis art-deco i botigues de diseny fins arribar a la plaça Wenceslao, un dels centres neuràlgics de la ciutat, i presidida per l’inmens Museu Nacional, un palau  neo-renaixentista de primera categoria.

Vam creuar la plaça, guarnida de Nadal amb un mercadet gairebé tot de menjar i una pista de patinatge sobre gel... “ja veurem” vam dir, i ens vam endinsar en la zona 1 de la ciutat. Preciosa, Praga és preciosa, la Mireioneta, que ja la coneixia, ja li agradava, i a mi em captivàde seguida. Hi ha tanta cosa maca que és dificil focalitzar-se, podríes fer tantes fotos que gairebé no en fas. És elegància, és bellesa.

Tot passejant vam arribar al “rellotge astronòmic”, un parell de fotos i de mirades però el deixem enrere, la zona de l'ajuntament no era l’objectiu per ahir. Vam seguir i vam entrar al Klementinum a mirar la biblioteca, però ja no quedaven entrades, de manera que vam anar directament al pont de Carles, el pont que va unir la ciutat vella, on estàvem, amb la nova, on hi ha el castell. El vam creuar delectant-nos amb el propi pont, les torres que el salvaguarden, el riu i les vistes cap a les dues ribes. Tot són imatges boniques.

Al sortir del pont, ens desvíem un moment del traçat clàssic per veure el mural dedicat a John Lennon que hi ha pels voltants. Un mur que va aparèixer pintat i dedicat al cantant dels Beatles poques hores després del seu assassinat al 1980, i que era més avi     at un desafiament al règim comunista que començava el seu declivi.

Un cop vist aquest mur més “kitsch” ens vam centrar en la visita “ortodoxa”, vam passar per l’esglesia de barroca de san Nicolau amb la seva fastuosa torre, considerada l'edifici barroc més maco de Praga... no sé si m'atreveixo a assegurar-ho, però sí que és un edifici imponent...

... si no fos perqué queda a sota, sí s'han de pujar unes quantes escales per arribar-hi, del castell, i aquí és important entendre que el castell és com un castell medieval en el sentit que un cop entres a les muralles, on vam tenir sort i vam presenciar el canvi de guarda amb nadales per part de la banda de la guarda reial, entres a una "ciutat", no a un sol edifici... la púa, que per entrar arreu, has de pagar la seva corresponent entrada, fins i tot al lavabo, i no és conya. 

Tant ens va fer no entrar a la catedral, sobretot veient la cua que hi havia, quilòmetrica de veritat i donant vàries voltes pel pati d'armes, però si que ens va fer ràbia que cobressin pel carreró de l'or, on hi va viure Franz Kafka. Hem arribat a la conclusió que els txecs són bona gent, a banda que et van donant cops pel carrer, però no són els més simpàtics i són força garrepes. I que txèquia, i sobretot Praga, ja no és tan barat com dèien.

Sí que vam pagar per pujar a la torre de la catedral, 289 esglaons d'una escala de caragol molt estreta, és fa exercici del bo, però un cop a dalt gaudeixes d'un dels millors miradors de Praga i en podem donar fè. Vam recòrrer les 4 façanes veient ben a prop les vistes del castell i dels seus edificis, i en la llunyania la ciutat de Praga amb el riu Moldava creuat pels seus ponts i els edificis més característics de la ciutat.

Un cop baixats, que ens va costar menys que pujar, malgrat gairebé ens marejem de tanta volta, ens va agradar molt la placeta del darrera de la catedral amb el seu arbre de Nadal i el mercat de menjar. Un racò gens amagat però tan bonic com concurregut. De fet, cada cop havíem anat veient més gent, però va ser baixar de la torre i tenir sensació de "borregos" caminant amb la resta de "guiris" com si en lloc de turisme estiguéssim en una manifestació.

Vam trobar un moment de respir en una platgeta amb vistes al pont, on vam fer les fotos de rigor, però ens vam acabar agobiant en un mercat a sota del mateix, segurament el fet que tinguèssim gana, i estiguèssim cansats després d'una súper passejada també va influir, però, que Praga és una de les ciutats més maques del mon va quedar claríssim, i oju, que reconec que jo soc part del problema, però si la ciutat, maca com cap, s'acaba venent al turisme, acabarà sent contraproduent, a Barcelona ja passa, i tinc la sensació que a Praga també. Tinc diferents suposicions al respecte, però com podríen ser totalment errònees no les posaré aquí.

Nosaltres, amb la gana i l'agobi a sobre, vam tornar a creuar la zona 1 com vam poder i gairebé sense fixar-nos en res, només buscant un lloc on dinar, i un cop fet, vam tornar a casa a descansar i a preparar-nos pel sopar de cap d'any, el qual vam fer a casa mirant les campanades per tv3 (connectats via Movistar +) i vam gaudir des de la nostra habitació dels focs artificials que va llençar la gent desafiant la prohibició municipal (que habia cancel·lat els oficials) arrel dels atemptats d'un parell de setmanes abans.

La nostra festa va ser senzilla i curta, però en família i molt maca. El que volíem i necessitàvem.

FELIÇ 2024!

Un any 2024 que ha començat tal i com va acabar el 2023 i que és la millor manera possible, viatjant, això sí, una mica més tard que els díes anteriors. Eren quarts d'onze quan la Mireioneta i un servidor sortíem a explorar Praga deixant als nens a casa, aixxxx es fan grans, s'han fet el dinar i tot, però és que l'Aranet li feia mal el peu (ja està recuperat) i en Pauilolo ha decidit que era bona idea quedar-se amb ell...

En fin, que hem sortit fins la plaça Wenceslao, com ahir, i d'allà hem resseguit l'estació de trens (amb una façana barroca molt bonica i ens hem desviat per veure la sinagoga de Jerusalem. Brutal, una façana espectacular que gairebé semblava àrab del recargolat de les seves formes i que, per inesperada, ens ha deixat amb la boca oberta.

I clar, quan vas passejant per Praga amb la boca oberta costa de tancar-la. Hem passat dues torres de defensa de quan la ciutat medieval tenia muralles, dues portes pràcticament obertes però on només la segona té nom, de la polvora, degut a que va ser magatzem d'aquesta, i fama (igual que la torre d'entrada al pont de Carles). A més que està connectada al barroc teatre nacional, al qual hem entrat al seu hall i on hi havia representacions per any nou. De nou, no és el target actual del nostre tipus de viatge amb els dos nens.

Hem seguit passejant i gaudint del centre de Praga fins arribar a la plaça de l'ajuntament, amb les seves dues torres gòtiques, el rellotge astronòmic, on hem presenciat "l'espectacle" de quan han picat les 12, i vaja que no cal, i hem donat un parell de voltes per la plaça i el seu mercat de Nadal amb molta gent, no tanta com ahir però Déu n'hi dó.

La nostra passejada ha seguit direcció al call jueu on hem anat resseguint les diferents sinagogues (no ens queda clar perquè la de Jerusalem queda enretirada) i hem tingut discusió filosòfica al veure en una d'elles fotografies dels hostatges que té Hamas des del seu darrer atac terrorista a Israel i la resposta desproporcionada d'aquest estat.

I sí ja teníem el cor en un puny, encara s'ha apretat més al arribar a la universitat i veure milers d'espelmes depositdes allà en memòria als 14 assassinats per un boig fa 15 díes. Imatge dura, esfereïdora però que, un cop més ens demostra la sort que tenim d'estar vius i, que per sobre de tot, hem de ser bones persones. 

Però necessitàvem energia, i el Sol, que costa de veure, que s'obria a la llunyania, darrera del pont de Carles ens la donada, igual que una molt bona imatge d'aquest des del pont de Manesuv i des d'on hem anat resseguint el riu per un passeig fins arribar, un cop més al pont.

D'allà hem retornat cap a casa, entre multitud de gent i botigues de souvenirs, on no ens hem firat, i on hem acabat dinant, això sí després dels nens.

A casa hem aprofitat per començar a recollir, descartar de visitar res lluny per Praga (ja la donem per vista) i per veure la tercera pel·lícula de la trilogia (de moment) que Kenneth Branagh a dedicat a Hercules Poirot, de manera que hem vist una cada dia a Praga. Això ho recordarem segur.

Cap al vespre (que diríen els pets), hem sortit a donar un darrer passeig fins "la nostra" plaça Venceslao, ara ja totalment il·luminada de Nadal, igual que el museu nacional, que lluïa encara més imponent il·luminat en la foscor de la nit.

Hem tornat cap a casa pels voltants de la zona 2, la nostra, de Praga, per una zona semi-peatonal molt agradable de passejar plena de restaurants on hem sopat i tancat la nostra visita a Praga... si no és que tornem el 5.