Per fi. El Taga

Hem pujat el Taga, pendent des de fa més de 12 anys quan vam visitar Ogassa i la seva esglesia romànica de sant Martí que queda just a sota de la pujada típica des d'aquesta banda de la vall. Allà, fa aquesta 12 d'anys ens vam dir que el pujaríem, però entre embarassos, nens, caps de setmana de mal temps, falta de ganes... Mai podia ser.

I finalment ha estat aquest cap de setmana, un cap de setmana que teníem clar que pujàvem a Vilallonga però sense cap plan en concret. De fet, vam acabar arribant dissabte després de dinar i a Camprodon per veure la segona part de l'apassionant partit entre la UE Camprodon i el SantJoanenc, 3 a 3 al d'un típic partit de regional amb penals, expulsions i tensió.

I diumenge, com de neu n'hi ha ben poca, vam decidir complir el desig de pujar al Taga. Els nens es van quedar a casa, doncs excursions de muntanya, si no tenen amics, ben poques, i nosaltres vam refer un camí que ara feia anys que no fèiem, la pujada pel coll de Jou des de Sant Joan de les Abadesses, passant per Ogassa i les seves mines de ferro abandonades fins arribar, després de guanyar certa alçada a l'esglesia de Sant Martí d'Ogassa.

I des d'allà, ja a peu, vam començar a pujar, una pujada relativament dura, sobretot al seu inici, però quedava compensada amb les vistes de la vall i a la llunyania, feia un dia esplèndid, bé, massa calor, però la visivilitat era perfecte, de fet es veia Montserrat perfectament.

Al arribar a la portella d'Ogassa, on es pot carenar fins el Puig Estela, cosa que vam deixar pendent per una altra ocasió, ja vam tenir vista dels pirineus, amb la part més nostra, amb el Gra de Fajol a una banda, i la banda de Núria, amb el Puigmal com a referència a l'oest.

Vam caminar per aquesta zona, molt més còmode fins arribar a l'ascensió final, un últim esforç però on ja la dificultat queda enrera al veure l'objectiu tan a prop.

I un cop a dalt, totes les vistes del dia, més alguna nova com el Pedraforca resumides allà mateix. Em va sorprendre com cap a la vall de Ribes s'hi veien alguns nuclis urbans "relativament a prop", mentre que cap a la del Ter, tens la serra cavallera i res més.

Una estona de repòs i per gaudir d'haver fer cim a un dels 100 cims de Catalunya, a 2038msn i a desfer el camí. Hi ha una possibilitat de baixar per una altra banda que et deixa a la pista que va d'Ogassa a Pardines, però ens van dir que no és tan maca i que al final has de caminar per la pista. Per tant, el dit, vam desfer camí i, després de 4 hores pràcticament exactes d'excursió (suposem que poc més de 3 de passeig actiu) i 750 metres de desnivell positiu (i els mateixos de negatiu), tornàvem a estar al cotxe per tornar cap a casa amb la satisfacció d'haver fet la feina ben feta i un somriure als llavis.