La nostra primera esquiada alpina

Mal d’esquena i boira tapant la part de dalt de les precioses vistes que tenim des de l’apartament. No eren el millor per començar l’esquiada. La Mireioneta i un servidor vam sortir a buscar el súper i estava tancat. Tot i així, el fet d’estar a un lloc tan guai i que, es posés a nevar, feia impossible que ens desaparagués el bon humor.

La falta de súper la vam superar comprant 4 pains aux xocolat, una baguette i un cafè au lait per esmorzar al forn de l’estació. Sí, Chamrousse és un poble a l’estació amb molts serveis.

Després d’esmorzar a l’apartament vam sortir de nou per recollir els forfaits i vam demanar si ens els podien endarrerir un dia, per tal de fer de dilluns a divendres... ens ho fan! Perfecte! Els inconvenients del dia i l’esquena queden com a mínim posposats. A més a més, reservem tres díes de classes pels nens i tornem a l’apartament per passar un dia de relax.

Sortim per dinar a la creperie on treballa la nostra amfitriona de Home Exchange, també a peu de pistes, i per la tarda, la Mireioneta i un servidor anem a la zona de Chamrousse 1750 (el nostre apartament està a 1650) per tal d’anar al súper a comprar provisions. Chamrousse és un municipi format per diferents poblets on 4 d'ells, a diferents cotes, tenen entrada a les pistes, sent el nostre on estan les pistes més complicades i aquest, el de 1750, el més gran i cèntric. 

Una posta de Sol no espectacular però on sí que veiem una mica dels tons rosats que se li presuposen a Chamrousse, una peli, els Goonies, sopar a casa i 4 petards de focs artificals que ens sorprenen per inesperats van tancar el primer dia als Alps on no vam esquiar però vam estar de luxe.

Dilluns ja tocava esquiar sí o sí, però la meva esquena va dir no i no. De manera que malgrat que el dia era preciós, amb Sol i sense boira, només els altres 3 membres de la familia es van vestir d’esquiadors. Un servidor els va acompanyar pujant al “huevito” que tenim davant de casa i que ens va portar a 2250 metres d’altitud. Allà, molta més neu, paisatges alpins espectaculars i vistes de la vall de Grenoble espaterrants.

Em vaig acomiadar dels esquiadors i em vaig quedar gaudint de les vistes una estona fins que vaig tornar cap a l’apartament amb el telefèric. Els esquiadors van començar a gaudir de l’estació com Déu mana, esquiant per pistes llargues i boniques, de diferents nivells però complicadetes en general, amb neu entre pols i dura, però que degut a que hi ha molt poca gent es baixen força bé.

Ens vam retrobar a quarts d’una, amb un final de primera part d’esquiada complicada doncs les pistes vermelles són molt fosques (es veu que totes les pistes són fosques de color), i vam dinar a casa tranquils.

Per la tarda vam tornar a agafar el “huevito” i vam pujar de nou els 4 fins a la Croix de Chamrousse, s’ha d’amortitzar el forfait, tot i que aquest cop només la Mireioneta va baixar esquiant. Els nens van baixar amb la tirolina de l’estació, una tirolina de gairebé dos quilòmetres de llargada i que recorre el desnivell de 600 metres en  poc menys de 2 minuts. En Pauilolo, as usual, s’atreveix amb tot i va trigar ben poc a animar-se, l’Aranet el va seguir tot i que quan estava a dalt li va fer una mica més de respecte, clar que feia força vent, de fet, arribar a la tirolina ja va ser una aventura i la meva primera caiguda a Chamrousse (només hi ha hagut una altra esquiant eh!)

Com sempre passa un cop retrobats, jo vaig baixar de nou amb el telecabina, l'Aranet va dir que no era per tant que de por res de res... llavors va ser quan li vam dir que gairebé arribava als 90km/h i que en algun tros estava ben empinat.

Després d’una volteta pel nostre barri, amb una sortida d’emergència doncs a la Mireioneta se li van trencar les botes al treure-se-les a casa, i vam haver de comprar-ne unes de noves (que després de 20 anys ja tocava), ens vam recollir a casa, pràcticament vam arribar tots a l’hora i vam descansar fent vida tranquil·lissima, sopar i peli, Gran Turismo per anar a dormir.

Dimarts, amb l’esquena una mica millor vaig gosar a esquiar... però amb calma, vam anar en cotxe fins a Chamrousse 1750 per arribar a les 11:30 (de fet una mica abans) doncs els nens començaven les classes d’esquí. Ells s’ho van passar molt bé amb l’Antoine, el seu monitor, doncs van aprofitar moltíssim la classe i van fer moltes baixades en 90 minuts. La Mireioneta i un servidor, dins les nostres limitacions, una esquena xunga i unes botes que s’han de fer al peu, també vam descobrir la zona més oriental de l’estació amb pistes verdes i blaves, ideals pel nostre estat.

Ens va retrobar amb els nens a les 13:00, estant cansats 4 vam decidir tornar a casa (en cotxe) i relexar-nos la resta del diaa , sí, també vam fer sortida pel barri i sí també vam mirar pel:lícula, Robin Hood.

Dimecres ens vam aixecar al·lucinat, havia nevat (i encara ho feia) d’una manera brutal, el paisatge estava totalment blanc, el cotxe amb 2 pams de neu arreu i tota la muntanya era blanca, amb els avets nevadíssims.

Espectacular.

Prometia un dia d’esquí brutal, així que vam sortir cap al telecabina per anar arribar a la cota 1750 per les pistes, havia nevat tant que a moltes pistes la neu encara era verge i costava diferenciar el que era pista del que no, de manera que vam gaudir de l’esquiada però ens va costar arribar al destí fins el punt que al arribar vam decidir passar la classe a divendres, esperant que estigui en millors condicions, el mateix Antoine, que es va enrotllar molt doncs no ens va posar cap problema pel canvi, ens ho va dir, que havíem estat molt valents baixant des de dalt, doncs la neu encara era tova.

Després d’un segon esmorzar vam tornar cap a casa esquiant. Primer vam baixar cap a la zona de les verdes, a la cota 1600 i d’allà vam agafar un telecadira per travessar l’estació per pistes blaves, i acabant per la vermella.

Doncs amb tanta neu vam acabar perdent-nos entre pistes, baixant molta pista vermella i fins i tot, creuant un tros fora-pistes, amb una neu que esquiant ens arribava gairebé al genoll. Ens vam cansar però va ser una passada, sobretot perque esquiàvem sols.

Vam arribar per dinar a casa però més tard que altres díes, de manera que tampoc vam sortir a esquiar després de dinar, llàstima perque va sortir el Sol i va quedar una imatge de l’estació increïble. De fet, el fet que els remuntadors tanquin a les 16:30 ens sembla un pel just, doncs els díes són molt llargs... però és el que hi ha. Els nens però sí que van aprofitar que ja no s’esquiava per sortir a tirar-se en trineu per la pista que hi ha davant de casa, m'ha fet molt feliç veure com estant gaudint no sols de l’esquí, si no de la neu en general. L’Aranete va fer un tunel a la neu que es va amuntegar davant de casa i no va parar de’entrar-hi i sortir-hi.

Un cop cansats del trineu (que els va entretenir una bona estona) vam fer les dutxes de rigor i ens vam “arreglar” per anar a sopar una raclette que bé ens l’havíem guanyat i per recuperar forces per l’endemà.

Ahir encara va nevar una mica més, i com les pistes havien estat preparades, va ser una esquiada brutal, les pistes són precioses, llargues, entre avets i amb vistes dels Alps i de la vall de Grenoble incomparables. L'esquiada  encara millor que el dia anterior, els diferents mals anaven a millor, entre medicaments i compres de material hem aconseguit semblar autèntics professionals, i és que si bé el súper és caret, el material de final de temporada està molt bé de preu, sí ens hem firat.

Vam fer més de 4 hores d’esquí sensacionals i vam tornar a casa per dinar i descansar... dubtàvem sobre si sortir un cop més a la tarda però les cames van dir que no (i la nostra pachorra també), de manera que vam fer casa una estona, i de nou quan van tancar les pistes, els nens van sortir a tirar-se amb el trineu remuntant “la pared” que tenim davant de casa, una pista on el primer dia vam veure una competició i que ens hem quedat amb ganes de baixar, bé aquesta i alguna altra.

Per acabar el dia i continuar gaudint de Chamrousse, realment ens hem enamorat d’aquesta estació, la Mireioneta i un servidor vam anar a l’Spa que tenim al costat de casa on hem estat un parell d’hores tot sucant-nos en una piscina interior amb l’aigua a 30 graus, un pel freda per la Mireioneta, i amb vistes a la vall on hem vist la posta de Sol, que no ha estat especialment memorable la veritat. Després hem fet jacuzzi, sauna i hammam i amb la tensió pel terra hem tornat a casa. Estàvem tots 4 tan cansats que de la pel·lícula diària, Godzilla vam veure ben poquet. L’haurem d’acabar avui.

I és que avui és el darrer dia a Chamrousse, marxem amb molta pena, especialment perqué ha fet i fa molt de vent, de manera que part de la neu ha volat, com moltes altres coses, entre elles un cubell d’escombreries, literalment. A la creu de Chamrousse, on et deixa el telecabina, que està parat, hi ha vents de més de 150km/h, de manera que jo directament he preferit no esquiar, els nens han fet la classe aquí a prop i la Mireioneta se n’ha anat sola a creuar l’estació però no ha pogut tornar esquiant, ho ha fet amb l’autobús que comunica, de manera gratuïta les diferents cotes.

Un cop ha arribat a la nostra cota ha tornat a pujar a l’únic telecadira que hi havia disponible avui a l’estació, he fet bé de no esquiar, i fent la darrera baixada ha coincidit amb la darrera dels nens que estaven molt contents per haver fet la pista olímpica de les dones al 1968 quan Chamrousse va ser seu dels JJOO d’hivern. Després ens hem retrobat a casa i hem decidit que amb l’estat de la neu, el millor era dinar d’hora i avançar la sortida cap a Montpellier tancant una de les millors setmanes de les nostres vides, una experiència que esperem repetir aquí.

Aquesta ha estat la nostra primera esquiada als Alps, no puc dir que hagi ha estat perfecte perque l'esquena m'ha perjudicat, però tot i així ha estat perfecte :) Hem estat feliços al màxim, hem esquiat i hem estat junts.

De Chamrousse dir que, doncs si això són els Alps dels pobres... com seran els altres... per a nosaltres ha estat una estació inmensa i de primer ordre, on de nou, hi hem estat molt bé.