I és que, aconseguir per menys de 200€ bitllets d'AVE, bé, de Ouigo i Avlo, però és el mateix i, sortint de casa a les 19:40, i arribar abans de la mitja nit a la nostra casa del barri de Latina, a tocar de la casa de Campo é suna passada. La casa, que vam aconseguir per Home Exchange, va acabar sent un apartament senzillet i que no ens va entursiasmar, però és el que vam trobar i ens va permetre anar fent la nostra.
Dissabte, amb calma, vam agafar el metro (els abonaments de 10 viatges metros NO són unipersonals a la capital i, amb les subvencions costen 6.15€, la tarja costa 2€ més el primer cop i després l'has d'anar recarregant) fins el centre, en concret l'estació de Callao, on vam comprar 6 pastissets de Betlem boníssims (també és cert que no havíem esmorzat ) i un cafè amb llet per 11.35€ a la pastisseria portuguesa - take away de la plaça.
Després de degustar-los, o millor dit, encara fent-lo, vam entrar al Corte Inglés de Preciados, que diu, que se'ns ha perdut a nosaltres al Corte Inglés? Doncs que a la planta quarta, la de les joguines, hi ha un auditori on graven el podcast "Mi año favorito" fet per un dels nostres gurús del podcast, l'Arturo Gonzalez Campos i l'actor Dani Rovira, el de "8 apellidos..." on en cada programa xerren, sobre coses d'aquell any, o no, tocant temes divertits, absurds, però també de coses serioses, sempre en clau d'humor, un humor que ens agrada molt, i més quan el convidat, el també actor Miguel Rellán, el "bacterio" de Compañeros, es suma a la causa. Ens ho vam passar molt i molt bé, bé els nens crec que no tant, però els hi va fer molta gràcia fer-se una foto amb l'Arturo.
Després del programa, vam decidir evitar dinar, al mateix centre de Madrid i ens vam endinsar a Malasaña buscant quelcom més autèntic. Madrid és molt turístic, però no ho és tant com Barcelona i sobretot, és menys cosmopolita, de manera que Malasaña, que seria una mica el gòtic, està ple de llocs "autèntics", com el restaurant Loreto, un restaurant molt ben posat on vam menjar, OJU, sent dissabte, un menú per 18€ amb primer, segon, postres i beguda i, on ens van posar una truita que ho deixaré escrit, és la millor truita que he menjat mai.
Després de dinar, i que caigués una pedregada, vam tornar a creuar la Gran Via per endinsar-nos al Madrid de los Austrias i, seguint la gimcana digítal de Carles III vam fer un bon recorregut pel centre.
Primer de tot ens explica que l'actual casa de la presidència de Madrid, on cau el "carrillón" i sonen les campanades de cap d'any, era la casa de correus, però que aquesta manté encara les 7 estrelles de la comunitat a la façana que simbolitzen les 7 estrelles que formen l'Ossa major i que, sí, el símbol del Oso y el Madroño, no és un os, si no una ossa!
D'allà vam fins la plaça major passant per la Posada del Peine, un edifici singular que és l'hotel més antic d'Espanya i anomenat així perque al segle XVII quan es va inaugurar, a Madrid era molt difícil trobar pintes i allà en tenien d'Ivori lligats als lavabos. La llegenda diu que hi havia gent que es quedava a dormir a l'establiment només per fer servir la pinta!
Vam creuar la majestuosa plaça major, on hi ha l'ajuntament i sempre em recordarà al taxi que li vam comprar a en Pauilolo a la seva primera visita a la capital i on ja vaig anotar que aquesta plaça cada cop em semblava més gran i puc afegir que cada cop m'agrada més.
Vam creuar la plaça arrribant al mercat de san Miguel i d'allà vam seguir pel carrer Major fins arribar a la catedral de l'Almudena i el Palau Reial, tots dos els vam veure per fora i vam constatar que els reis estan a Espanya (hi havia una bandera al palau) però no al palau (hi faltaria una segona).
Després de vorejar els jardins que envolten el palau i passar per la plaça d'Orient amb l'estatua a cavall de Felip IV ens vam tornar a endinsar al jardí monumental i bohemi. El teatre reial a la bonica plaça de l'Opera o, ja més endins el cafè Varela, lloc de reunió de poetes com Unamuno, Valle Inclán, Machado, Cela... Les "estrelles" del moment i sobrenom amb el que eren coneguts.
D'allà, el carrer Preciados ens va retornar a la plaça del Callao on havíem començat el dia i on acabava aquesta volta pel Madrid més clàssic.
Nosaltres vam agafar un autobús que ens va remuntar Passeig de la Castellana a munt fins arribar al Santiago Bernabeu, un estadi totalment modernitzat del qual només vam poder veure el seu exterior, una segona pell que li dona un aspecte futurístic i que segurmant aguantarà el pas del temps. Em va agradar però tampoc em va semblar ultra espectacular.
A dins, malhauradament no vam poder entrar. Estava a punt de començar un autèntic partidàs, Reial Madrid - Girona i malgrat vam intentar comprar entrades, no ho vam aconseguir. Vam gaudir de l'ambient previ i també del mateix de la primera part mirant-la en un dels bars al voltant de l'estadi on posen pantalles a l'exterior i on s'amuntagaven molts seguidors que com nosaltres, no podien entrar a veure el matx.
Al acabar la primera part vam decidir tornar en metro cap a casa, era directe i força ràpid fins el punt que al bar on vam anar a sopar, l'autentiquíssim The Batán and Co, vam pdoer veure gran part de la segona part i com el Madrid acabava esclafant al Girona.
El local, una espècie de local social, cutre però reformat, amb "parroquianos" i menjar senzill però amb algunes coses molt bones. Vam sopar dues hamburgueses, unes corquetes de rostit (espectaculars), lacon (molt bo), 4 begudes, un tallat i dos talls d'un chesecake deliciós per menys de 50€ i ens vam anar a dormir ben contents. Bé abans de dormir vam completar el dia amb en Dani Rovira mirant 8 apellidos vascos.
Diumenge al matí la Mireioneta i un servidor vam sortir a esmorzar al Jero, un altre bar de barri, en concret del barri de Latina, el nostre barri "madrilenyU" i on 2 pintxos de truita súper espectaculars (no al nivell del Loreto, però allò era aliment de Deu, però a prop), una coke i un cafè amb llet ens va costar 7.7€.
Als nens els hi vam portar xurros (o porres millor dit) i amb calma vam sortir amb bus cap a un altra barriada, en aquest cas Usera, on hi havia un altra de les activitats estrelles del viatge. Usera és el barri xinès de Madrid, de fet, Madrid ha projectat aquest barri com a tal i modernitzar-lo perque sigui un lloc que anar a veure.
Això serà a partir del 2025/2026 però, com aquell dia era l'any nou xinès (els xinesos es regeixen pel calendari lunar), per celebrar l'any del Drac hi havia moltes activitats i, el diumenge 11 era la desfilada de totes les associacions xineses (i asiàtiques) de Madrid.
Després de veure passar un munt de dracs, lleons, carrosses, karatekes, acròbates i demés membres de la rua, vam creuar el barri fins arribar a la plaça de Pradolongo, el centre d'Usera i on acabava la desfilada sent el centre neuràlgic del barri i de les celebracions xineses.
Food trucks de menjar xinès i asiàtic en general (vam fer un aperitiu per 11€), una fira d'artesania i la gent que acabava la desfilada per allà voltant, de fet, un noi va deixar als nens que s'emprovessin un autèntic lleó xinès, general una experiència molt autèntica però, com acostuma a passar, amb massa massa gent.
Després de veure al Isma Juárez del "Intermedio", fent un reportatge (que vam veure dilluns a casa), vam tornar a creuar el barri amb la mission (impossible) de trobar un restaurant xinès amb taula per menjar. Restaurants molts, amb taula, cap, de fet, cues de gent a la porta en tots el locals i barrejats amb algunes actuacions al carrer, que van fer que la nostra retirada del barri no tingués el mar sabor de boca per no poder menjar.
Vam agafar el metro i vam tornar a la zona "bien", vam passejar entre 4 Caminos y Ríos Rosas tot buscant un restaurant que com a mínim fos asiàtic, entre cases maques i edificis moderns. Ens va agradar la zona i de fet, va ser agradable passejar per un carrer paral·lel a la Castellana que és el típic que recorres quan estàs per aquesta zona.
Finalment ens vam aturar al Vietnam Exprés i, no ens va agradar, vam pagar 68€, per dos Pho Xao, 2 Com chien i 4 begudes, però els plats no eren gaire grans i, sobretot, és que quan van portar els plats dels nens, molt més tard que els nostres, de fet, vam esperar, i esperar, al final, per tal que no es refredés vam començar a menjar i, quan vam acabar, encara van trigar a portar-los. Molt malament.
Llavors vam creuar la Castellana per on hi ha el monument a la constitució del 1978 i vislumbrant les torres Kio al fons. Un parell de fotos però l'activitat que ens esparava no era aquesta, si no visitar el Museu Nacional de Ciència Naturals de Madrid, que els diumenges a la tarda és gratuït.
Vam haver de fer uns 20 minuts de cua, és el que tenen les coses gratuïtes (voldria saber quans dels que estàvem al museu havíem estat pel matí a Usera), però després la visita paga la pena, perquè no és especialment gran, el "nostre" museu blau ho és més, i la col·lecció d'animals dissecats és veu força ràpid i bé.
Abans de sortir vam veure una exposició molt catxonda de fotogràfies de mans fent formes d'animals i pintades com a tals, certament graciosa i molt ben aconseguida, i al sortir vam veure que hi havia un altre edifici amb els "dinosaures de Madrid". Hi vam fer cap però ja estàvem un pel cansats i tampoc hi havia res espaterrant, aixó que una visita ràpida als diferents fòssils , molts dels quals incomplets, res que no haguèssim vist abans, i vam tornar cap a casa, bé, millor dit cap al Batán and Co on vam tornar a sopar, tastant aquest cop les alites mentres miràvem el Bará i ens van semblar bonissíssimes i considerant aquest lloc, un dels "nostres" a Madrid, malgrat algunes coses que van passar allà.
I va arribar dilluns, com el tren era a mitja tarda, podíem aprofitar bé el dia, cosa que vam fer, després de repetir esmorzar al Jero, agafant el metro fins l'estació de Príncipe Pío, una estació molt maca i gran, amb un teatre a dins entre el Palau Reial i el riu Manzanares, el qual era el nostre objectiu.
El riu Manzanares, que travessa Madrid, ha estat re-acondicionat soterrant la M-30 i s'ha convertit, amb el Retiro i la casa de Campo, en un dels pulmons de la capital. Madrid Rio és un enclau lúdic i cultural renaturalitzat on s'ha recuperat molta fauna i, sobretot, és un lloc ideal per anar a passejar.
Vam passar pel que fora el Vicente Calderón i poc després del majestuós pont de san Isidro vam arribar a la platja de Madrid, un circuit de fonts, que obren a l'estiu, per a que els capitalins es puguin es puguin remullar perque, per molt guai que sigui Madrid... "aquí no hay playa" :).
Amb les fonts tancades ens vam quedar am bun grapat de tobogans grossos, però no prou grossos pels nostres nens, que es van fent grans i, sent l'hora que era, preferíen dinar a tirar-se per aquells tobogans.
I dinar és el que vam fer al restaurant O'boi, restaurant de menú, portat per xinesos, on vam fer un menú senzill, però bo i amb quantitat per 13€ cada un, arròs a la cubana, amb dos ous!, llentíes, lacon pollastre al forn...
I amb aquest dinar donàvem per tancada la part turística de l'escapada a Madrid 2024, vam tornar al pis, vam recollir i vam tornar cap a Atocha, on el tren ens va retornar a casa, amb 30' de retràs degut al vent de Tarragona, cosa però, que no ens va treure el bon humor d'aquests díes gaudits en família .
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada