08018. El Clot, El Parc i la Llacuna del Poblenou i Provençals de Poblenou. Passejades ex-confinades

Aquest cap de setmana va arribar un moment no menys graciós per esperat des que fa 3 anys i mig vam començar, amb mascareta i confinats aquestes passejades pels diferentes codis postals de Barcelona, cosa que ens ha portat al 08018, un CP que cobreix pràcticament tot el Barri del Clot, és a dir, el nostre, el del Parc i la Llacuna del Poblenou i part del de Provençals de Poblenou. Així que un cop vam posar el peu al carrer, podíem dir que estàvem fent turisme.

I així va ser, i és que, com ens agrada el nostre carrer, i els del seu voltant, aquesta zona pacificada i tranquila, un poblet on ens és molt fàcil oblidar que som a Barcelona, o pensar que hi ha moltes Barcelones, com hem anat veient en aquestes passejades, doncs Barcelona és el Gòtic i el Raval, és l'Eixample, és Les Corts, Gràcia i el Clot, com també és Vallvidrera, Barcelona és una part molt important de la meva vida i el Clot potser a dia d'avui ja s'ha convertit en més important que Badalona.

Passejant pel Clot, vam anar a la plaça Valentí Almirall, on hi ha la seu del districte però el que més destaca és la torre de Sant Joan, antiga torre de vigilància i hospederia gestionada pels cavallers de Sant Joan de Malta, d'aquí el nom del carrer i que, actualment és una escola pública.

Ens vam arribar fins el carrer Clot, el nostre carrer Major, veient, i mirant les cases modernistes i els locals "de tota la vida" com la nostra xurreria, casa Budesca o l'antiga seu de la Caixa amb la ceràmica de sant Martí donant-li la capa a un soldat romà.

Però el barri, evoluciona i locals com el centre Islàmic Català o el Bar el Platillo Volador també allà mateix mostren clarament aquesta evolució i la vibra multicultural del barri.

Anem fins el mercat passant pel carrer Flandes on l'escultura del cap d'una vaca al cap damunt d'un edifici també recorda el passat del barri, una vaqueria, allà reposaven les vaques procedents dels Pirineus durant bona part del segle XX fins que els compradors se les emportaven per munyir-les. Un passat no gaire llunyà però que a dia d'avui sembla increïble...

...vaques al Clot al costat de la plaça del Mercat! El centre neuràlgic del nostre poble amb alguns dels negocis més reconeguts com la Palma o la Paloma. Nosaltres, seguint més la tradició de les passejades que dels nostres costums al barri, esmorzem al bar del mercat, un pincho de truita de patates i un entrepà de truita d'escarxofes, un cafè amb llet i una coke... 14.80€! Ens fa ràbia que al nostre barri sigui tan car. I a sobre tampoc ens va semblar especialment bo.

Vam seguir pel carrer del Clot fins arribar a les cases baixes del seu començament, un conjunt de 18 cases constuïdes al segle XIX pels menestrals del barri i que han sobreviscut miraculosament a les diferents reformes urbanístiques, continuant d'empeus i on sembla que en alguna hi viu la sisena generació de la mateixa família. Són unes cases on ens encantaria entrar a veure-les doncs són de sostres baixos però tenen dues plantes de 50 metres, pati,  i algunes soterrani.

Vam baixar pel carrer Hernan Cortés, on va viure el cantant Loquillo i vam arribar a la Farinera del Clot, un edifici modernista molt bonic que durant molts anys va actuar del que indica el seu nom i des que va ser ampliat amb un edifici adjacent modern que el complementa súper bé és un dels centres culturals del barri.

Vam tancar la primera passejada tornant a casa pel parc del Clot. El nostre parc, on hi havia l'estació de trens i tallers per aquests abans que tot es soterrés, actualmetn és el pulmó del barri i un parc que ens encanta, amb diferents nivells i sectors on s'hi fa molta vida.

Però com hem dit al principi, el 08018 inclou també  una bona part del Poblenou, de manera que l'endemà vam agafar la bici (per no caminar tant) i vam baixar per la plaça de les Glòries i la Torre Agbar (ara dita Glòries) que tamb'e formen part del 08018 i de la seva part tecnològica també anomenada 22@ i per la que hem passejat innumerbles ocasions.

Nosaltres ens arribem fins al parc de l'estació del Nord, el qual ja vam creuar durant la nostra visita al fort Pienc, però que ara tenim la sensació que pertany al 08018 i que al 08013 pertany només l'estació.

I és que aquesta dotzena dilles entre Marina, Meridiana, Pujades i Passeig Lluís Companys és ben curiosa, doncs qualsevol diria que és Eixample esquerra però en realitat formen el petit sub barri del Parc del Poblenou i de fet, un cop allà te n'adones que realment és una continuació separada pel carrer de la Marina. 

Nosaltres comencem un passeig per ell creuant el parc, on estaven prepararnt un acte que creiem que era per les eleccions de l'endemà, doncs l'estació del Nord era la seu d'ERC durant la nit lecetoral. El parc en sí, no ens acaba d'agradar, sempre que hi hem estat sembla com desangelat, ens agrada més "el nostre", malgrat aquest, això sí, té un "xiringuito" com el que tant troba a faltar la Mireioneta al Parc del Clot.

Igual que vam fer al 08013, tornem a passar pel modernista edifici i seu original d'Endesa, el qual ens sembla preciós i arribem a l'Arc de Triomf, adoncs tot això, amb la banda esquerra del passeig Lluís Companys... ens toca :) 

I ho aprofitem per aprendre, ens hi estem una bona estona mirant l'Arc mentre llegim els seus significats... ens preguntem si es pot pujar a dalt per les seves escales interiors i aprenem que les seves serigrafie estan relacionades amb la seva inauguració durant l'exposició universal del 1888 i els diferents escuts d'armes de Catalunya i d'Espanya.

Baixem pel passeig Lluís Companys on veiem la seu del Tribunal de Justícia, també plena d'alegoríes i ens fixem en les 3 estàtues que hi ha just al davant del parc de la Ciutadella. A una banda la de Roger de Llúria i a l'altra la d'Antoni Viladomat. Les dues estàtues de les 8 projectades originalment sobre 8 personalitats catalanes i que no va treure al 1937. Al centre hi ha l'homenatge a Rius i Taulet l'alcalde de Barcelona durant l'exposició Universal i amb la que es van urbanitzar una part molt important de la ciutat que coneixem avui en dia.

D'allà passegem per carrer Pujades tot veient la casa on va viure la nena Mireioneta abans d'entrar de nou al Poblenou "típic" i centrem la passejada en intentar trobar les diferents mostres que han duut al Poblenou a considerar-se el Urban District de la ciutat i creant una associació que engloba una gran varietat d'espais diferents, des de graffitis al carrer, espais verds, sales d'oci nocturn com l'Ovella Negra o RazzMatazz a moltíssims tallers de creadors que esquitxen el o estan ubicats en antigues fàbriques, empreses de tecnològia que han aconseguit assentar el 22@ com el districte tecnològic del barri amb edificis moderns i sostenibles que fan que aquesta zona estigu deixant de ser el Manchester Barceloní per convertir-se en el nostre Nova York amb edificis com el de RNE, Mediaset, Indra o d'altres d'oficines però amb el valor afegit d'haver conservat algunes de les fàbriques com ara ca l'Aranyó o can Framis i reconvertir-les en part d'aquestes empreses.

Com a sorpresa personal, ens va flipar l'hospital Evangèlic que ha mantingut una façana d'una antiga fàbrica i l'ha conjugada amb la de l'hospital amb una combinació espectacular i una casa al carrer Pallars que té el coworking Blew als baixos i dos pisos i un àtic a sobre. Realment, són aquells llocs de pel·lícules americanes i que no et sembla que puguin existir.

Després d'una parada tècnica per esmorzar al Morgentau, un bar modern, d'aquells de Brunch i on ens arrissen 18.90€ per un batut o smoothie de cacao, platan, datils i llet d'avena, un cafè amb llet (i suposo que alguna cosa més), unes torrades amb manteca de cacahuet (però bona) i melmelada i unes altres de formatge fresc amb tomaquets i herbes i una espectacularment bona de guacamole (com amb humus) i nabius per sobre. Tot boníssim, de veritat que espectacular, tant que al final tampoc l'arrissada no em sembla tal.

I en aquell punt, sense sortir del Poblenou, travessant la seva Rambla, com sempre en ebullició de gent i de negocis moderns, deixem la Llacuna per la seu dels bombers i entrem al barri dels Provençals, un barri que si de base es pot dir que no té molta identitat, a mi, per motius personals se'm fa molt especial i em fa molta il·lusió que amb l'obertura del parc central del Poblenou i, de nou, amb l'Urban District, on el parc està associat, està guanyant vida.

Creuem la parc, preciós ja des d'abans d'entrar degut a la bugamvilla de les seves parets, i preciós per dins, malgrat la maleïda sequera fa que li costi lluïr, però per a nosaltres, només recordar que allà va ser on l'Aranete es va deixar anar amb la bicicleta una tarda tot solet, ja ens fa somriure.

Només sortir entrem al que va ser el recinte de can Ricart, que fòra una fàbrica d'estampació tèxtil molt gran i que actualment es troba en període de transformació per agrupar tallers i locals per desenvolupar les arts escèniques, tot i que la Universitat de Barcelona podria fer-hi un campus allà. 

Lloc molt important per a mi, doncs una de les naus del darrera, on hi havia una vaqueria (com la del Clot) dona a la part del darrera de l'edifici on hi van viure els meus avis i per ende, la meva mare de jove. Can Ricart per dins, malgrat el seu estat, és un espai encisador.

I clar estant allà havíem de retornar cap a casa pel carrer d'Espronceda on un mural de graffitis molt macos ens van precedir al pis dels meus avis i un parell de bars, dels de tota la vida i on hi anirem en breu a esmorzar ens van tornar a obrir les portes del Clot, on hi vam entrar creuant la via i arribant al Clot de la Mel, anomenat així perque d'entre tots els productes que el Clot subministrava a Barcelona, la mel era el més preuat.

I així, amb calma i després de dos matins de passejades per llocs més que coneguts però on hem après coses noves, tornàvem a casa i tancàvem el turisme més low food que haguem fet mai.