08039, 08040. El Raval, el Gòtic, la Barceloneta i la Marina del Prat Vermell. Passejades ex-confinades

Si aquest post no fos part de les passejades confinades es titularia Endinsa't al Port, que és el nom de l'activitat amb la que el Port de Barcelona s’ha obert al públic per primera vegada a la seva història i que ha propiciat aquest salt de codis postals fins el 08039 i 08040 i que cobreixen practicament a la perfecció la silueta del Port, però això sí, pertanyen a diferents barris.

Dissabte, després de dinar vam anar fins el recinte del WTC, el qual vam visitar erroneament visitant el 08001, doncs aquesta part pertany al barri del Raval però al codi postal 08039, i després d’aparcar al pàrquing del port, al costat de l’escultura del monument a les ones vam agafar un bus turístic (1€ persona, el que costava cada activitat, barat i una gorra de regal), vam començar una ruta en bus que després de passar per les terminals de creuers ens va mostrar la part més desconeguda, i per tant, interessant, la del port de mercaderíes.

Després de passar la barrera, una boia d’aigües navegables i una olor a carbonara ens van donar la benvinguda a una zona que ocupa pràcticament el 10% de la ciutat de Barcelona i que és totalment desconeguda, amb explicacions senzilles però àmenes i interessants vam anar veient, més a prop que mai, els milers de contenidors que es descarreguen, o que s’enzillament les companyies navilieres els emmagatzemen allà, cotxes, cotxes i més cotxes esperant ser distribuïts com les altres mercaderíes, i molts d’ells en tren, doncs hi ha un autèntic entrament de vies de tren, de les tres mides possibles, catalana espanyola i europea. I és que una de les ventatges del port de Barcelona és la seva bona comunicació, per carretera, amb la ronda, per tren i també per estar a prop de l’aeroport de Barcelona, de fet, és un constant veure aterrar els avions sobrevolant molt a prop dels nostres caps, sobretot a l’aturada al final del port a la llera de la desembocadura del riu Llobregat en una imatge ben bonica i que fa que deixis de pensar que estàs a Barcelona.

Però aquesta proximitat a l’aerport comporta un incovenient greu, i és que, una altra de les icònes dels ports són les grues, moltes de les quals les vam veure treballant tot i ser dissabte però es veu que les més grosses, unes de blanques i vermelles, no es poden aixecar del tot doncs interfereixen amb un radar de l’aerport, hi ha negociacions entre Port i Aerport per solucionar-ho, però mentrestant, els vaixells més moderns, grans i ecològics, no poden descarregar a Barcelona i han d’anar a fer-ho a València.

Després de passar pel ZAL, la zona d’activitats logístiques del port, vam retornar tot veient contenidors cilíndrics on s’emmagatzemen els líquids i gasos al port, i d’altres, també cilíndrics però on hi van coses sòlides però com el ciment, el cafè o la soja. De fet, l’olor a carbonara que notàvem, era deguda a la processació de les baies de soja que es fa allà mateix, i és que a banda d’emmagtzemar les coses que arriben, algunes companyies com Caprabo, Decathlon... utilitzen el Port ja per guardar coses i d’altres fins i tot per manipular, muntar o processar productes allà mateix

Després de veure les boies verda i vermella que marquen l’entrada al port i tornar a passar per l’edifici de Salvament marítim, uns cracs, i el de la polícia portuària, no tant, del que “tant” he estudiat durant el PEE, vam acabar l’excursió al mateix punt on la vam començar.

Però no acabaven les nostres activitats, vam agafar el cotxe, 5.17€ poc més d’una hora, car, i vam creuar la part Gòtic, el moll vell, per aparcar a la zona blava de l’altre banda i entrar en aquest pel preciós Palau de Mar, un dels nostres edificis preferits de Barcelona.

Una muió de iots, que segons la Mireioneta abans no eren tan espectaculars ens acompanyen mentres passegem direcció al Maremagum, però el nostre objectiu és el que fora l’IMAX, i que actualment acull l’American’s Cup experience, i és que a finals d’aquest estiu, principis de tardor, Barcelona acollirà la 37a edició d’aquesta prova, la regata més important del mon i una competició plena de mites i d’història, de fet és la competició actual que es celebra des de fa més temps, la primera edició va ser l’any 1851.

De fet, aquest post té un previ, i és que dimecres havíem vingut aquí mateix a comprar les entrades, doncs amb les activitats del Endinsa’t al Port estaven al 50% de descompte, en total vam pagar 42€ pels 4, però el millor va ser que just havia arribat el nou Inneos, el vaixell anglès que competirà i el vam tenir força a prop allà mateix.

En canvi quan vam arribar nosaltres no hi era, així que vam anar directes a l’exposició ens va rebre una rèplica de la copa de les cent guinees i el lema “There is no second” que podria ser degut a la resposta a la pregunta de la Reina d’Anglaterra durant la primera edició, al seu país i quan l’America, una goleta de USA va guanyar a 14 vaixells britànics, tot i que sembla que és degut a que es van gravar el noms i el temps de tots els vaixells a la copa, però es van descuidar el segon...

Ja a les sales, explicacions sobre la competició i la seva història, una competició que ha anat canviant lleugerament el reglament però on basicament el guanyador d’una edició, OJU! El club del vaixell, no el vaixell ni la tripulació, defensa el premi del guanyador de la Challengers Cup en un 1vs1. De fet, si el club campió té diferents vaixells, es fa la Defenders cup per triar el vaixell que competirà en la veritable America’s Cup.

La màgia ve de que Anglaterra va crear la competició al 1850, però la copa se la van endur els americans que la van tenir durant 123 anys a casa seva fins que la va guanyar Austràlia, i des de llavors només USA, Suïssa i Nova Zelanda l’han guanyada. En aquesta edició, USA, Anglaterra, Itàlia, França i Suïssa lluitaran pel trofeig.

Tot això i més en les sales “molones” i un parell de videos explicatius, un més promocional de la competició d’enguany, i un altre, la pel·lícula One hell of a Battle on t’enganxa sí o sí l’essència de la Copa Amèrica, un curt tan emocionant con l’experiència del simulador de realitat virtual que et porta a fer una porta pel que serà el camp de regates al Port de Barcelona a partir de Setembre, i en el que vam navegar a 50knots fent una traslluïda espectacular.

Al sortir de l’exposició vam tornar cap al cotxe després de gaudir d’uns gofres (a 5€) al mercat del Port Vell, un mercat més gran de l’habitual aquest cap de setmana, de nou, degut a aquestes activitats del port i on hi havia algunes paradetes amb coses força boniques i on vaig tenir la sensació de “capital”, doncs segur que pel fet de ser Barcelona, hi ha més coses i més probabilitats de que siguin millors.

Però amb això no vam tenir prou i diumenge vam tornar a reservar un tour per veure la part del barri de la Marina que correspon al port, el que seria el 08040, i que ja havíem vist en part el dia anterior.

De fet, aquest cop, no era un bus turístic, si no un bus normal que ens va recollir al passeig de la zona Franca davant del centre cívic Pepita Casanelles i ens va retornar fins el port. Dir que aquesta zona del passeig i els carrers al voltant ens van semblar més vivibles del que recordàvem.

Un cop a Port, la visita i les explicacions van ser molt semblants a les del dia anterior, però va haver uan ventatge que va fer decantar-nos cap aquesta com a millor, vam fer dues parades.

La primera va ser a la ZAL, el centre logístic on ens van fer una explicació del port amb una maqueta “interactiva” molt catxonda i vam veure que allò és gairebé una colònia pels treballadors del port on tenen escola pels nens, gimnàs, pistes de padel, gimnàs... i és que allà hi treballen més de 40000 persones.

I la segona va ser la far de l’Hospitalet, el far més antic del port que encara funciona, malgrat li ha anat d’un pel en diferents ocasions no ser demolit, un far d’aquells clàssics i que de nou, sortir allà del bus i ens va fer, a banda d’estar més a prop que mai de les grues i els containers, dubtar de a quina banda del mon hi érem, quan estàvem a poc més de 10 quilòmetres de casa.

El bus va donar un vol fins el moll d’Espanya, els dels creuers i on havíem estat ahir i ens va retornar al cotxe. A nosaltres però, ens faltava una part important del barri, en concret la part de 08039 que correspon a la Barceloneta, el Passeig Joan de Borbó fins arribar al Hotel W i el seu espigó. De manera que això vam fer.

El passeig, com el dia abans, ple de paradetes a terra i súper iots al mar. Vam arribar-nos fins al Vela, on vam aparcar al pàrquing pensant que carregaríem el cotxe, no se’ns va carregar pas i vam entrar a l’hotel amb la intenció de prendre quelcom.

El hall ens va fer tenir opinions diferents, no direm a qui li va agradar i qui està en la opinió correcte de dir que el vermell de les parets no queda gens bé 😊, però llevat d’això, la resta del lobby i el bar de baix és força catxondo, sobretot amb uns seients “penjats” que estaven tots agafats. Entre això, que la música estava molt alta i que la banda que tocava a la platja de san Sebastià estava a reventar de gent, vam decidir sortir cap a la banda de l’espigó i contemplar l’hotel des d’allà, que per fora ens agrada als dos, i recorrer l’espigò contemplant el mar i el port on ens vam fixar en l’ambient de la zona del Maná 75 i que en realitat és molt guai estar a prop del Mar, i que ho hem de fer més sovint.

Vam rematar el dia, la visita i els 2 codis postals amb dues cokes (4€ cada una) al xiringuito del Jardinet del Mar, a tocar de l’hotel i gaudint de la Pau que ens transmeten els velers que passen per davant nostre.

Vam recollir el cotxe pagant 3.5€ per una estona de pàrquing, i vam tornar cap a casa, un cap de setmana i un barri, molt complet.