08019. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Provençals del Poblenou i El Besòs i el Maresme. Passejades ex-confinades

Segurament la visita a aquest codi postal costarà d'oblidar, però no serà perque el 08019 inclogui tres barris: una part de Provençals del Poblenou i els barris de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou i El Besòs i el Maresme, tampoc serà perque hagi estat una de les visites que més ens ha agradat sorprès sobretot tenint present que la zona, no és la que segurament rebi més turistes de la ciutat... és que durant aquesta visita, que s'ha allargat dos caps de setmanes, ha passat una cosa que, tristament, marcarà un punt en els nostres viatges.

La idea era començar divendres 31 a explorar el barri amb un "bon sopar" al Fisterra, un gallec a prop del Parc del Poblenou que ens feia bona fila, però per una circumstància familiar va quedar aplaçat i vam començar l'exploració l'endemà, ben d'hora agafant la bici fins Rambla Prim.

La Rambla Prim que segueix el camí de l'antiga riera d'Horta i corria paral·lela al Besòs separant els dos sub-barris del Maresme i el Besòs i units per l'ajuntament al 2006. Nosaltres ens endinsem a la banda del Besòs, a tocar del riu i la ciutat de Sant Adrià, i un barri que va canviar els terrenys agrícoles i algunes cases senyorials i masies per cases i pisos necessaris per tal d'absorvir el moviment migratori del segle XX.

La primera passejada pel barri del Besós, ens aporta el que esperàvem, aquest pisos alts dels 60 i 70 i algunes cases "barates" però que segons la Mireioneta... arreglades i tal...

Arribem fins el mercat del Besós, un mercat que ens agrada per clàssic, res d'especial però parades de mercat autèntiques, productes que ens criden l'atenció i preus que ens agraden molt. Això sí, la "fauna" la classifiquem de diversa, però valgui per endavant que no vam sentir inseguretat en cap moment i, això sí, l'esmorzar al bar del mercat, pintxo de truita i entrepà de truita d'asbergínies, més aigua i cafè amb llet, tornem als 9.5€ però no ens va entussiasmar gaire la veritat.

Al sortir del mercat i veure ja els edificis de la Mina a prop vam retornar cap a la Rambla de Prim veient com aquest barri també es va pacificant i els carrers van sent més amples i hi ha places i recons força vivibles. 

Vam creuar la rambla entrant als Provençals del Poblenou i aquí ens vam endur la primera de les sorpreses del codi postal, doncs és la part del Poblenou no tan coneguda i on encara li roman un estil d'aquell Manchester català amb fàbriques precioses i un esperit molon encara no tan pervertit. Diríem que encara és "autèntic" relativament lluny del 22@ de més cap a casa nostra, però que segur que acabarà caient doncs els edificis molons ja arriben fins al carrer Selva de mar.

Bars com la bodega J. Cala que ens porta a un passat no tan llunyà però molt familiar, fàbriques i tallers que romanen, pràcticament tots reconvertits en negocis nous, gimnassos de Cross-fit i alguns lofts ben molons. De veritat, un dels passejos que més ens han sorprés de les passejades confinades.

Però com hem dit abans, conforme ens anàvem apropant al parc central del Poblenou, o anàvem baixant ja tornàvem a agafar un aire més actual, però, paradigmes de la vida, arribant a Diagonal Mar trobem uel darrer vestigi del Poblenou industrial, i que era la nostra següent aturada, la torre de les aigües del Besòs. 

Podríem dir que la visita comença poc abans d'arribar a la torre, a la cantonada del carrer Llull amb Provençals hi ha un mural del que fora la fàbrica metal·lúrgica de can Girona / Macosa, una de les més grans del Poblenou (el senyor Girona era el germà de Manel Girona alcalde de Barcelona) que va arribar des d'aquest punt fins el mar on hi havia una estació de tren i per tant, també tenia la torre que van customitzar per refredar les seves màquines.

Però la història de la torre, que ens van anar explicant mentre pujàvem els seus 60 metres d'alçada i més de 300 esglaons en una visita guiada de 6€ per cap que vam tenir per nosaltres mateixos.

A finals del segle XIX, l’aigua a Barcelona i rodalia era un bé escàs, cada ciutadà tenia 20 litres per persona/día, mentres que ciutats com París arribaven als 200 litres. L’empresari Francisco Javier Camps Puigmartí crea un projecte d’aigües per elevació que preveia arribar als 38,22 litres al marge dret del riu Besòs

El projecte original de l’arquitecte Pere Falqués (arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals), preveia una torre amb una alçària de 80 metres i dos dipòsits, va quedar en 60 metres i un sol dipòsit perquè... “s’havia d’acabar i no quedava bé” però sent una autèntica obra d’art, doncs és impactant per fora i per dins cada planta és diferent de la resta.

Després de ser inaugurada l’Ajuntament concedeix permís al senyor Camps per canalitzar els passeigs de Sant Joan, Isabel II i Aduana i la plaça Palau, però desgraciadament i casual, informes negatius de la qualitat de l’aigua amb un alt índex de salinitat va fer que es suspengués el subministrament  Les males llengües parlen de males arts la Societat General d’Aigües de Barcelona i que aquest fracàs va afectar al senyor Camps i que aquell fet no fou aliè a la seva mort el 12 de febrer de 1890.

De fet la història (i la història negra) no acaben aquí, l’empresa tanca i es comprada per una empresa belga que no fa res fins que la traspassa a la Societat General d’Aigües de Barcelona que la va fer servir per proveir aigua industrial fins que la va vendre a can Girona, Maconsa després i on va estar fins que va tancar amb el periode de la Guerra Civil on va funcionar de defensa antiaèria.

Un cop tancada i amb la reordenació del Poblenou, tot va ser enderrocat menys la torre, perquè tirar una torre costa diners, però “no hay mal que por bien no venga, i salvar la torre permet aquesta súper visita on vam aprendre molt de la historia del Poblenou, de Barcelona i, un cop a dalt, vam gaudir d’unes vistes 360º brutals.

Un cop acabada la visita vam visitar, el Palo Alto Market, allà al costat, i vam reeditar una visita que va fer més de 10 anys a aquesta antiga fàbrica rehabilitada per acollir, un cop al mes, un mercat de carrer "de gente guapa" amb roba, menjar, i DJ en directe. El lloc està molt bé la veritat, i té una visita, però per nosatres és un ambient que no ens fascina que suposem que s'aconsegueix cobrant, com fan 6€ per entrar a un lloc on gastaràs.

Un cop dinats, allà mateix vam pagar 11€ per un entrepà de vacío bo, i 3 per una coke d'una marca rara, tot a joc amb el lloc vam tornar caminant cap a casa deixant una part del barri per descobrir-lo l'endemà.

Diumenge, i de nou amb bicicleta baixàvem fins la plaça del Fòrum on el museu Blau perd la importància que té allà en detriment al Primavera Sound que es celebrava aquell cap de setmana allà i que si no el festival, la gent que hi havia per allà ja era un autèntic festival.

En aquell punt, vam seguir de nou una Gimcana Digital per tal de recòrrer la Rambla Prim de baix a dalt i vam descobrir un passeig molt més agradable del que pensàvem i sobre el que es van originar aquests dos barris. Macos, no, però que formen part d'una historia de la que em sento part i que han forjat els nostres díes. La zona comercial del besòs, un mercat a "l'aire lliure" i els murals al seu costat, el menjador social del Gregal i antiga cooperativa i veu del barri o el centre cívic a l'alçada del carrer Marroc on imparteixen classes de flamenc, fan que n os'oblidin els orígens del barri.

Pujant una mica més a dalt, i a punt d'entrar al passatge Foret, un dels 4 passatges de cases baixes, rebem una trucada, i, podríem dir que hem d'acabar la visita, però la trucada va més enllà, i un pedaç de vida, i un pedaça dels viatges se'n va. Tornem a casa corrents, doncs viatjar és important però no és de les coses importants. I hem de deixar la visita per una cosa important.

Però la vida segueix, i una setmana després, sent un menys a la família, fem el que ella voldria que és disfrutar de tot, i acabem la passejada allà on l'havíem deixat, al passatge Foret, un conjunts de cases de principis del segle XX, algunes d'elles molt boniquetes i que són l'origen del barri del Maresme.

Acabem de pujar la Rambla de Prim fins Pere IV, el que era l'entrada a la ciutat i com a tradició es van plantar una sèrie de plataners, alguns dels quals són realment majestuosos i que realment tenen una visita que és molt poc coneguda.

Tornem al cotxe per l'eix Pere IV i ens fiquem per carrers més secundaris on veiem un barri provenent de la inmigració amb nois jugant a la petanca i bars on segur que et posen tapa, no m'agrada però és el que hi ha també.

I abans de finiquitar el 08019 decidim donar i donar-nos un homenatge i tancar-lo tornant a prop del parc del Poblenou per sopar on havia de començar la passejada, i anem a sopar al Fisterra: lacon, tallarines, chirlas, calamars... però no mariscada ni vieres amb foie, però tot bonissíssim, per tornar-hi, amb 2 cokes, un pastís d'aquests gallecs i un tallat 61€ (la mariscada són 40 per cap), com diem, un homenatge per tancar una visita molt bonica i que recordarem sempre.

Tot i no ser-ho, hem intentat que sigui de luju i buatu