08021. Sant Gervasi de Galvany. Passejades ex-confinades.

Canvi radical en les passsejades confinades passant del Besós i Maresme a Sant Gervasi del Galvany, més en concret a la seva part oest, doncs l'altra banda pertany, i vam visitar, al cp 08006.

Vam aparcar al carrer Aribau, just on comença el cp, i d'allà vam anar fins a Muntaner on fixant-te veus que hi ha alguns edificis modernistes xulos i, fins i tot alguna casa que passant amb el cotxe no has vist mai, com la que hi ha al carrer Madrazo.

Precisament per Madrazo ens desvíem per arribar al mercat de Galvany, que no coneixíem i amb el que ens emportem una sorpresa molt agradable.

El mercat es va construir en uns terrenys cedits pel senyor Castelló - Galvany, quan la zona era "un descampat" que pertanyia al municipi de Sant Gervasi de Cassoles i que va originar el barri. És un a obra modernista dissenyada per Pere Falqués (alguna cosa en comú amb Sant Martí sí que hi ha), i és una obra d'art per fora de maó amb vitralls i escuts de Barcelona, i per dins, doncs és un mercat molt ample amb un fanal modernista al mig i unes parades realment espectaculars, on hem dit que hi tornarem a fer la compra.

Per no perdre la tradició, vam esmorzar la bar de la Mantequeria Pirenaica del mercat, i vam acabar de flipar. El mercat de Galbany va passar a ser el número 1 de tots els mercats que hem anat visitant, però és que els pintxos de truita que ens vam "agenciar", un de carbonara i un de tòfona ens van transportar al cel, això sí, a 6,60€ cada pintxo però que vam considerar molt ben invertits. Amb dos cafès amb llet (sí, la Mireioneta estava en un núvol), i un aigua, l'esmorzar ens va costar19.50€.

Després del mercat vam passejar pels carrers Sagués, Amigó i adjacents, considerats el nucli antic del barri però vaja, que no són especialment "antics" i que a banda d'uns quants locals molt bonics per prendre quelcom, no ens van aportar gaire res.

Tot passejant per aquest barri "de alto standing", de fet és un dels més rics de Barcelona, vam arribar al Turo Park. Un parc creat sobre els terrenys on hi havia un parc d'atraccions a finals del segle XIX i que va ser convertit en el que és en l'actualitat, un petit parc, o més aviat un jardí ple de plantes i arbres, realment maco on hi conviu gent gran, nens petits (molts d'ells amb filipina) i algun que altre escriptor buscant la inspiració.

Des del parc vam pujar cap a Via Augusta pel carrer de Ferran Aguiló on ja vam veure "level" i unes quantes botigues d'interiorisme amb coses molt i molt xules, però encara molt més cares.

Un cop travessada la Via Augusta vam arribar a la masia de can Castelló, una masia tradicional i que actualment és un centre civic on queda la volta catalana a la planta baixa. Aquesta masia era la finca dels Galbany i posteriorment, fruit d'enllaços matrimonials del Castelló-Galvany. Aquí començaven els seus terrenys que s'estenien fins la Diagonal.

Nosaltres vam recular seguint aquests terrenys baixant pel carrer Santaló, potser el més conegut d'una zona clàssica de vida nocturna, però encara no som al migdia i per tant, l'ambient és un altre, fns i tot el restaurant de can Punyetes roman tancat.

De nou a Muntaner, entrem a la casa de la casa de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, tancada quan havíem passat pel matí, i que no podíem deixar passar.

Si hem dit abans que a Muntaner, tants cops passat en cotxe sense fixar-nos, val la pena aixecar la mirada i veure algunes cases (OJU, n'hi ha moltes que no), la que fora finca del senyor Muñoz Ramonet és increïble, i, com a mínim per nosaltres, fins aquest cap de setmana passat, desconeguda... i amb història, doncs es veu que els descendents, que no hereus, doncs la casa, i el seu contingut, va ser llegada a la fundació, però els hereus se'n van endur tot el que van podir i hi ha hagut, i encara hi ha, litigis per recuperar obres d'art, entre elles un Goya i una altra del Greco que han aparegut a diferents propietats de la família però que originalment estaven en aquesta casa.

I la casa, doncs una passada, basada en un estil més reinaxentista que modernista magrat ser d'inicis del segle XX, mostrant opulència en les quatre facanes de la casa principal i amb una torre adjacent que a qualsevol li semblaria un palau, però el que més impacta és el jardí, preciós amb un petit llac i arbres de diferent tipus que envolta la casa. Malhauradament no vam poder entrar, cosa que esperem fer-ho en él futur doncs la casa per dins pinta a ser encara més espectacular. De nou, un dels millors secrets de Barcelona.

Abans de tornar al cotxe veiem que el carrer Madrazo està tancat pels mossos d'esquadra, fins i tot no ens deixen passar per la banda de muntanya, la Mireioneta, que algun cop hi va per la zona sabia de la presència policial en aquell punt i ho relacionava amb l'existència d'una botiga kosher, però al veure-ho d'aquella manera s'anima a preguntar a la policia, que li confirmen que, no és només la botiga, és que hi ha una sinagoga i els caps de setmana hi ha molts jueus allà, i que tal i com estan les coses... doncs s'ha de fer un perímetre de seguretat.

Amb aquell "curiós detall" tanquem San Gervasi de Galvany, ens hagués agradat fer-ho amb Sant Gervasi de Bonanova, que és el següent codi postal, però com en aquest hi ha un altre mercat... haurà de tenir un post i un esmorzar propi!