A l'altra banda del Mar

Hem començat el viatge gran de l’estiu i el normal seria un post curtet explicant perquè vam triar Xipre, on som ara, dir que aquest estiu ens venia de gust fer alguna cosa tranquil·la, tot i que segur que ens acabem animant, doncs Xipre porta més de 3000 anys al bell mig del meollo històric i se l’han rifat tots els imperis de la històra, que vam trobar un vol força bé de preu, menys de 1000€ els 4 amb escala a Belgrad, i un cotxe de lloguer molt més car 672€.

També diríem que tot ha anat perfecte, l’avi ens ha deixat a la T2, que és més còmode i fàcil que la grossa, i que només entrar teníem els mostradors d’Air Serbia per nosaltres just a sota de l’escala per sortida.

Els vols han anat amb una mica de retràs però res, de fet a l'escala de Belgrad, que era molt curta, hem sortit de l'avió per tornar a entrar, doncs el mateix avió feia el darrer trajecte. Cap a les 5 de la tarda vèiem des de l’aire la tercera illa més gran del mediterrani i poc després palpàvem que ens tocarà explorar-la passant molta calor.

Segurament, això i dir que hem arribat a la casa un cop agafat el cotxe de lloguer haguès estat el post "normal", però el que volem explicar no ha estat normal i demostra que Xipre realment és un gran desconegut, està a Europa, pertany a la Commonwealth, a la UE i a diferents organitzacions sinternacionals sí. Però realment, que en sabem d’aquest país?

Nosaltres ara una mica més. Com hem dit a dalt, per Xipre s’ha passejat tot quisqui, i normalment els que es passegen acostumen a fer-ho per treure’n alguna cosa, però és que la situació a Xipre, per sota de Turquia, per sobre d’Egipte i al costat de Síria i el Líban, més la influència de Grècia des de fa més de 3000 anys és tal que costa de creure que això sigui Europa, i no perquè des de l’aire es vegi un pais molt àrid no, perquè el país està dividit en dos. La part nord-est la controla l’autodenominada República Turca del nord de Xipre, amb una frontera militaritzada amb exèrcits a banda i banda i les Nacions Unides al mig, l'anomenada franja verda que va des de quilòmetres en alguns punts a una frontera a la capital, Nicòsia... tela.

I encara més, que és el que ens ha passat avui. Al agafar el cotxe de lloguer i activar google maps, teníem internet, per anar cap a la nostra casa a Oroklini, el mòvil ens indicava que estàvem al Líban, després d’intentar anar a cegues, hem tornat a Alamo a preguntar i es veu que sí, que passa, que de tant en tant, i degut al conflicte militar entre Israel i Palestina, la senyal de GPS queda intervinguda... De veritat? Això passa a Europa? No ens ho podíem creure! Sembla que no serà un viatge tan fàcil com pensàvem.

“Offline” hem seguit les indicacions i hem arribat a casa, on hem descarregat les maletes i hem sortit a sopar, que aquí es fa fosc molt més d’hora que a casa, teníem gana i estàvem cansats. Tot i que després de sopar hem vist que hi havia una zona peatonal molt bufona amb 3 o 4 restaurants més, que semblava un poblet grec, i hem fet el primer volt xipriota. No tenim clar si era el centre d’Oroklini, un barri, o que era, perquè tenim la sensació que per aquí fora dels llocs top, costa trobar informació, cosa que li dona molt més alicient i emoció a aquest viatge que tot just comencem!