Cabo Greco

El viatge ha començat de plè amb un dia turístic, després d’un parell de fotografies als dipòsits d’aigua que tenen per llei totes les cases de Xipre, doncs el govern pot tallar el subministrament sense previ avís en qualsevol moment, hem agafat l’autopista, que va molt bé per acostumar-se a conduir per la dreta fins arribar a Ayia Napa, un dels centres de turisme de Cabo Greco, l’extrem sud-est de l’illa i per tant, l’estrem sud-est de la Unió Europea.

Allà, després de passejar pel seu port, natural i molt cuco, on els molls estan asobre de l’aigua, hem agafat un vaixell, en grup, no per nosaltres, que ara això ho hem de matissar 😉, que ens ha donat una volta molt completa per la escarpada, àrida i plena de coves que és aquesta zona.

Podríem dir que el primer que hem vist han estat coves, però aquestes ens han acompanyat al llarg de tota l’excursió al igual que una aigua blava espectacular.

Ens hem apropat a veure els ponts dels enamorats i el de Kamara Tou Koraka, dos arcs de pedra erosionats pel vent i que no queda clar quant de temps els hi queda d’empeus en aquesta costa. Certament, el nom que ens han dit des del vaixell és a l’inrevés del que teníem a les nostres notes, així que no ens atrevim a dir qui és cadascún. El primer però, té darrera el parc d’escultures gegants i el segon ens ha agradat força més.

Entre roques i platges hem anat costejant i veient com el litoral no està gens edificat i la majoria de construccions estan fetes amb molt bon gust, a Xipre hi ha força més diners del que pensàvem. Hem doblegat Cabo Greco fisicament deixant per babor el turó que el marca i hem arribat a la capella d’Agioi Anargyroi, dedicada a san Cosme i sant Damià, amb les parets blanques blanquíssimes la seva cúpula blava blavíssima.

Finalment hem arribat a la badia de Konnos beach i Turtle beach on hem gaudit del primer bany del dia, en una aigua espectacularment blava i a una temperatura ideal, hem saltat del vaixell (literal) i hem fet el gamerús gairebé 50 minuts a l’aigua. Això sí, la Mireioneta, en Pauilolo i l’Aranete han tigut el premi gros al poder veure in situ una de les tortugues que dona nom a la segona platja. Un servidor no ha passat de gaudir de les cases xulíssimes que presideixen la badia.

Un cop refrescats, aquí la temperatura no baixa de 30º, hem continuat costejant una estona cap al nord mentre ens han servit el dinar inclòs en l’excursió. Hem passat Protaras, l’altre centre turístic de Cabo Greco, juntament amb Ayia Napa, i un pel més enllà hem girat cua després de fondejar un momentet per veure, de lluny, i sentir la història, de Varosha, la ciutat fantasma que va quedar despoblada arrel de la invasió turca. Però com esperem visitar-la demà, ja ho explicarem.

De tornada hem navegant una mica més mar endins fins arribar a la Blue Lagoon, un altre entrant de la costa on l’aigua era encara més blava, si es podia, rollo Ariel i “el más blanco todavía”. Un altra estona de fer el gamerús i gaudir en familia de l’aigua en un indret meravellós.

Després d’aquesta estona de bany, el vaixell ja ha tornat a port només apropant-se una última vegada a les coves a l’alçada d’un dels ponts naturals, segurament perquè bona part de la munió de guiris que hi havia al vaixell ja estaven més per ballar la Macarena a la coberta superior que de fer turisme. Déu n’hi dó el que van fer Los del Río amb la maleïda cançó.

Un cop atracats hem tornat al cotxe i hem recorregut una de les víes grans d’Ayia Napa, que en aquest punt recordava a Platja d’Aro fins arribar a Nissi Beach, una de les platges més famoses de Xipre, i potser també de les més pijes. Nosaltres podem donar fe de tot. La platja és molt bonica, de sorra finíssima amb palmeres darrera i diferents locals de restauració. L’aigua ja no és que sigui blau turquesa, és que és pràcticament blanca al principi. Això sí, estava massa calenta, i a sobre, per rissar el ris, hi ha una illa a la que es pot arribar caminant per l’aigua per fer l’experiència encara més complerta. Sense dubte una platja top, però on hi ha massa gent, i on tot és força més car del que havíem vist fins ara.

I love you but the person I love most is myself

Escoltat avui a Nissi Beach... aquest és una mica part de l’ambient (i faltaria veure el bolso i les sabatilles que portava la mossa)

Després d’una estona de platja, on finalment hem sortit amb sorra i sal, cosa que evitàvem al vaixell on ens podíem dutxar, hem agafat el cotxe per canviar de país...

Sí, hem anat a UK, i és que el Regne Unit manté dues bases militars a Xipre, Akrotiri, al costat de Limassol, i aquesta, Dhekelia, a prop de la “frontera” entre els dos Xipres. La veritat és que el lloc fa el seu què, doncs tota la part militar està encerclada de reixes metàl·liques, tot molt pel·liculero la veritat, i molt poc visitable.

Hem vist el cementiri militar, que m’ha semblat molt gran pel que és el lloc, diferents barracons i un cinema molt catxondo per allà, i després un port de pescadors molt cuco amb una capelleta a sobre. El que més ens ha agradat de la zona la veritat. Volíem fer el tè perquè l’Aranete posés els peus a un nou país, però entre que no hem trobat res i que dormia... les visites les hem fet sense que ell surti del cotxe.

Ja cansats del dia, sense GPS, i amb menesters per fer, volíem anar a un súper a comprar, hem tornat cap a casa gràcies a la nostre orientació i amb el cotxe farcit de menjar que hem comprat a un súper a Oroklini. Diríem que a descansar, però els nens encara els hi ha tocat fer una mica de workout per acabar reventats que demà han d’estar en forma, doncs si avui ha estat dia de “turisteo”, demà toca dia “viajero”.