Belgrad

El trajecte en taxi fins el centre de Belgrad ja ens va deixar les primeres pinzellades de la ciutat. El Novi Belgrade està format per amplíssimes avingudes plenes d’edificis comunistes com a totes els capitals del “teló d’acer” i ja vistes a Sarajevo o Bucarest, tot i que a Belgrad els edificis encara romanen sense pintar donant-li un caràcter més “autèntic”, aquest adjectiu sempre maldit, doncs els mateixos edificis ja pintats a Bucarest, també són autèntics, no pas una rèplica.

Apropant-nos cada cop més al centre vam passar pel Belgrade arena, un dels més grans, millors i més mítics pavellons d’Europa on s’han celebrat moltíssims esdeveniments i on es congreguen més de 20000 persones per veure partits de bàsquet. Un autèntic temple, que aixìo sí, mai tindrà la màgia del Pionir.

Però el millor de la prèvia, i del millor de Belgrad, és l’entrada al centre per l’elegant pont de Branko, veure el punt on s’ajunten els rius Sava i Danubi, en plena hora màgica, ens torna el somriure que havíem perdut pel problema del cotxe de lloguer a Làrnaca hores abans. Una imatge preciosa, amb moltíssima aigua, la qual envejem, i que formarà part de la memòria del viatge.

I després del segon inconvenient del dia, amb el problema amb l’allotjament, ens trobem, passejant i fent un cafè pel centre de Belgrad. Vam pujar caminant des del transgressor Brace Krsmanovic, carrer undergroud ple de bars i restaurants fins a l’avinguda Kneza Mihaileva, principal exponent del centre de Belgrad, zona centre europea amb carrers macos, edificis històrics d’aquest estil centre europeu i locals i botigues maques arreu.

Però no només és l’avinguda Kneza Mihaileva, els carrers adjacents, com “la nostra” Kralja Petra segueixen la tònica de l'avinguda principal. Carrers bonics però sobretot molt molt ambient a les seves terrasses, però moltíssim, i no només per la presència d’espanyols per la zona pel Sèrbia - Espanya de la nations league que es jugava a la capital en unes hores, per ser dijous ens semblava que la gent fa molta vida al carrer i als bars. El que no ens va agradar va ser la quantitat de gent fumant tant al carrer com a l’interior dels locals, i és que Serbia, en això, funciona un pel diferent, com ja va quedar demostrat durant la pandèmia del corona virus, sent un país que no es va tancar en cap moment.

La nostra passejada, va transcòrrer per Kralja Petra, Uzun Mikova, on ens va agradar l’estàtua que hi ha a la fimoteca, i una llibreria, o millor dit la llibretera amb la que la Mireioneta va estar xerrant sobre l’us dels alfabets ciríl·lic i llatí a Sèrbia tot buscant El petit príncep en serbi. Al no tenir-lo, i per consell de la mateixa llibretera, vam tornar a Kneza Mihaileva on hi ha un reguitzell de llibreríes que són autèntiques joies! Bé, de fet hi ha un bon assortiment d’establiments molt bonics.

Ja amb el Mali Princ a les mans la nostra passejada va continuar passant per la plaça de la república, el centre neuràlgic de la ciutat i on a banda d’edificis institucionals encara hi ha el teatre nacional que fa que la plaça s’anomeni extraoficialment com la plaça del teatre.

Vam allargar el passeig una mica més arribant al carrer Skadarlja, un carrer preciós doncs conserva part de l’arquitectura tradicional de la ciutat amb murals en alguns edificis i convertint-se en un lloc bohemi ple de restaurants amb les seves corresponents terrasses). Un must de Belgrad on un cop recorregut vam girar cua per tornar cap a casa. L’ambient de la ciutat, inclòs després de sopar era per quedar-s’hi, però el dia havia estat llarg i ple d’emocions, a banda de que teníem taxi per les 4:45. Així que, un cop retornats a la nostra habitació de Belgrad vam donar per tancat l’estiu del 2024.