El retorn del Jedi

És la samarreta amb la que he aterrat a Barcelona, però és que s’escau a la perfecció al que ha estat la nostra tornada, doncs no ha estat un camí fàcil, el camí fàcil et porta al lado oscuro, i nosaltres, que sempre ens hem considerats Jedis, defensors de la justícia per sobre de tot i en contra de les injustícies com les que hem patit les darreres 24 hores. Mare meva, 24 hores, han semblat moltes més. 

El vol de Xipre a Belgrad sortia ahir a les 14:35, així que, llevant-nos d’hora teníem temps de sobres per recollir, fer maletes i anar a esmorzar al Sunday in Lisboa amb calma, i així fer la darrera passejada per Limassol.

Un cop al cotxe vam anar fins a Lárnaca a netejar el cotxe just abans de retornar-lo a l’agència i allà va començar la película. Just abans d’entrar ens dèiem que no ens podríen dir res, doncs tot havia anat com la seda...

Doncs bé, el senyor d’Alamo, s’ha mirat el cotxe per davant, per darrera, per dins, per fora... Fins que al final ens ha cridat per dir-nos que hi havia una ratllada, d’uns 5 centímetres i que no es veu si no t’ajups, al baix del cotxe, i que com no ho havíem reportat al moment no ens la cobria l’assegurança a tot risc que haviem contractat. Increíble però cert.

Discusions, bronca, que quin sentit té, que si és per si havia passat a Xipre del nord, que si no ho havia vist, que si m’havia de mirar el cotxe cada vegada, que si el que vam contractar per internet no deia res de reportar els cops... increible, de veritat, que encara ho penso i m’encenc. Ha servit per tancar Xipre enfadats. I per més motiu, és que ens ha cobrat 180€ per la cara, és a dir, no hem pagat la reparació, si no, una “fee” per arreglar-ho.

Ens vam sentir totalment desprotegits, doncs allà no podíem fer res, i pels meus sants pebrots que no acabarà allà i que ho penso seguir doncs jo havia contractat una assegurança a tot risc on enlloc deia això de que s’havia de reportar una rascada que, de nou, nosaltres no erem conscients d’haver-la fet i que potser, ja hi era.

Ojalà algun dia aquesta entrada tingui continuació per dir que hem recuperat els diners... ara per ara... ho veig complicat la veritat.

Un cop a l’aeroport, vam fer el check-in i la nostra maleta pesava més de 29kg quan havíem pagat per 23kg (a l’anada pesava molt menys), vam treure coses i encara estàvem a més de 27kg. Aquí per sort, la dona d’Air Serbia es va enrotllar molt, devia ser Jedi també, i ens va dir que si posàvem a bodega una altra de les bosses de cabina per tal de compensar pes, no havíem de pagar res.

Així vam fer, i mira, un pel més lleugers, però amb més possibilitats de que alguna cosa no arribés a Barcelona, l'escala tan llarga i de tota la nit ens preocupava força. Vam aconseguir pujar a l’avió, que gairebé el perdem per la lentitud a l’hora de passar l’arc, entrant els últims i quan la porta ja tancava.

Arribats a Sèrbia, la visita a Belgrad ha estat molt bé i per tant mereix entrada pròpia, les desgràcies no havien acabat allà. Entenent el to melodramàtic de la paraula desgràcia, doncs al final nosaltres estem bé i no ens ha passat res.

El taxi, que ja ens va costar el doble del que pensàvem, preu fixe, res a dir, ens ha deixat a la porta de la pensió que havíem agafat per Booking fa temps, realment era molt barata, però ni en un mal son ens podíem imaginar l’entrada que tenia. Era un autèntic tunel del terror, a les fosques i llums penjant, amb un pati interior amb sensesostres envoltats de porqueria. Vam pujar tres pisos d’escales fins arribar a la pensió on només entrar, la porta era oberta, hi havia tres claus amb un paper del propietari de la reserva a sobre. Cap duia el nostre nom. Certament, no sabíem si era una notícia bona o dolenta.

Vam picar al timbre i a l’estona es va obrir una habitació d’on va sortir un home vestint-se (des de zero, ja s’enten) amb molt poc anglès i els mateixos pocs modals que ens va dir que no tenia la nostra reserva i que  no tenia lloc, així que... ja podíem anar marxant. De nou, una putada, però veient el lloc... potser no era el pitjor.

La pua de quedar-nos tirats va ser perdre bona part de la poca llum de la que anàvem a gaudir a Belgrad en un cafè per trobar un altre lloc. Vam escriure a Booking per demanar explicacions a l’hora que vam trobat un altre lloc on vam passar la nit, el doble de car, tot i que continuava sent barat, i molt molt millor.

Aquest matí ens hem llevat a les 4:15, amb la por de que el taxista no aparaguès a les 4:45, però el noi, que devia fer poc que portava el taxi, ha arribat molt abans i ens ha portat tot el ràpid que ha pogut a l’aerorport, el qual és un caos. Ho podria escriure fil per randa, però és que s’ha de veure. Cues per tot, inclús ja per ensenyar el bitllet.

Hem dit que portàvem nens per passar per prioritat els passaports, desig concedit. A l’arc, el 90% de la gent es colava per on podia. Escandalós! La Mireioneta emprenyada com una mona li ha dit el que estava passant a una noia de seguretat de l’aeroport, la resposta ha estat, obrir la cinta i dir-nos que ens colèssim nosaltres també.

Finalment hem passat l’arc i ja no ha passat res més extraordinari, bé, hem arribat a casa, han sortit les maletes, això sempre em meravella i de camí a casa, Booking ens ha preguntat que perquè no vam anar a la primera reserva de Belgrad... de veritat?