Península d'Akamas

Sense còrrer però sense perdre el temps vam sortir cap al nord oest de Xipre, un trajecte plàcid per la més que coneguda autopista fins a Paphos, però que es torna ferragós un cop la deixes Paphos i puges una muntanya prèvia a veure tota la costa nord. Allà, tot canvia, les vistes des d'un petit monestir que el vam fer nostre, literalment i el reste de trajecte fins la costa, sense cotxes, o camions que et ralentitzen la marxa, és tot un plaer.

Cap al mig dia vam arribar al càmping Aphrodita, ens vam instal·lar, vam dinar i vam explorar-lo abans de baixar a la cala verda, que no és que sigui propietat del càmping, però sí que l'únic accés còmode és a partir d'ella. Així que vam trobar un dels nostres recons a Xipre, cala de pedres preciosa de mida mitjana, amb una aigua espectacular, amb gairebé ningú, i un snorkle amb molts peixos, tot i que no gaire macos, tot sigui dit. Una estona deliciosa.

Refrescats, tot i que el refresc a Xipre dura poc, i més quan has de pujar una escala molt empinada per tornar al bugalow, la Mireioneta i un servidor vam posar romb a Latsi, el poble a tocar del càmping per comprar una mica, passejar pel seu passeig marítim i veure que s'hi cou allà. Ho podríem resumir en restaurants de diferent tipus i preu, malgrat predominen els de peix i un pèl més del que voldríem, i tenderets per explorar la península d'Akamas amb vaixell, en grup o conduït per tu mateix.

Vam tornar al càmping per sopar, reposar, i decidir si fer l'endemà la península en vaixell on en 4x4, que va ser l'opció guanyadora, doncs ja havíem fet cabo greco en vaixell, tot i que sempre ens quedarà aquesta singladura per fer...

El nostre dia va acabar tard contemplant les estrelles des del càmping, doncs la contaminació lúminica és pràcticament nul·la en aquesta zona i es veuen moltíssimes constel·lacions a simple vista.

I si el dia va acabar tard, l'endemà va començar d'hora, volíem veure la sortida de Sol, doncs imaginàvem que els primers raigs impactarien a la llacuna verda i seria molt bonic... però no, la inclinació no era la correcta i... "nuestro gozo en un pozo". Un servidor, per tal de fer algo, vaig anar a explorar si els banys d'Afrodita, un dels principals reclams del lloc, estaven realment a prop del càmping. Vaig confirmar tant això, com que, malgrat és un lloc bucòlic, es diu que allà es banyava la deesa, tampoc n'hi ha per tant, sobretot i viatges fins aquesta zona del país NOMÉS per veure això, com sembla que fa força gent. 

Un cop reunida la família, i sobretot, esmorzada, vam repetir aquest passeig fins els banys i fins el punt de trobada del 4x4, que ens va portar per un sender de pujades i baixades on els valents que havien decit fer-ho a peu a més de 30º de temperatura ens miraven amb clemència i odi quan els passàvem i omplíem de pols.

El trajecte, divertit a estones, tot i que algun batxe menys ho haguèssim agraït, preciós, doncs cada cala que vam anar veient superava a l'anterior, ens va portar fins la platja de la Fontana Amorosa... suposem que perquè en aquell punt és fàcil gira cua, doncs és una cala bonica... com moltes altres.

Llavors vam fer un trosset de tornada per baixar-nos a la blue bay, sí, nom poc original doncs n'hi ha moltes arreu del mon i a Xipre n'hi ha dues, ja ens havíem banyat a la de Cabo Greco i no podíem deixar passar aquesta meravella, una badia circular d'aigua blau turquesa i, com el dia anterior, amb un snorkle correcte sense estridències, on va gaudir d'un nou bany d'autèntic luxe a Xipre, això sí, amb força més gent.

Vam tornar al càmping amb el 4x4 i d'allà vam tornar a Latsi i fer un passeig que va continuar amb el "poble gran", que no ho és tant, Poli, primer ens vam arribar a un pantalà tipus pont del Petroli però en forma de T, un lloc molt fotogènic amb vistes del mar i la badia.

Després de ficar-nos per unes carreteres rurals, amb molta vegetació i, per fi, fer fotos amb bales de palla, vam passejar per Poli, un poble "amb possibilitats", que semblava haver viscut temps millors, algun raco maco, però molta casa força decadent. Això sí, en uns 40 metres del carrer "maco" hi havia concentrada una munió d'anglesos fent-la petar que semblava que allò fos un centre turístic very vey important.

I com Poli no donava per gaire, vam decidir tornar a casa i repetir el passar una estona al càmping jugant allà, sopar i mirar les estrelles abans d'anar a dormir i preparar la tornada.

Aquest matí hem recollit i marxat canviant de banda de la península fins arribar a l'entrada de la gorja d'Avakas i l'hem recorreguda fins que ja hem tingut prou. És un camí d'una mínima dificultat, és a dir, que no és pla i rellisca però no té cap desnivell, però una excursió que paga la pena doncs passes per un congost estre i alt amb unes parets totalment erosionades pel vent. El típic és arribar fins un punt un una roca ha quedat sospesa entre les dues parets, però paga la pena allargar una mica doncs a partir d'aquell punt el congost és fa més estret i és més espectacular, tot i que augmenta la probabilitat d'acabar amb els pells molls.

Un cop feta i desfeta la passejada hem recorregut part de la pista de la costa oest de la península. A veure, la pista no és complicada, si que hi ha algun tros, sobretot en l'aproximació a la gorja on hi ha alguns esvorancs grossos, però la resta, i fins a la famosa platja de Lara, on hem arribat nosaltres, res que diguis... ui, per aquí no passo.

En definitiva, una pista xula de recòrrer al ser un terreny totalment salvatge, la platja de Lara, famosa per tenir també nius de tortuga, xula també, però n'hi ha de millors.

En aquell punt ja hem decidit que el viatge s'havia acabat, bé queda la pròrroga de demà, però de Xipre ja en teníem prou, així que hem tornat a Limassol on hem dinat al port no turístic, que no té cap interès i per això és maco de veure i després hem tornat a creuar al Regne Unit, més concretament al Captain's Cabin d'Akrotiri a la Lady's Mile on hem fet un bany, hem près quelcom i hem fet un "ride" amb un sofà d'aquells inflables sent arrossegats per una ianxa i surfejant les onades del mediterrani, una activitat que teníem pendent des del principi de l'estiu quan vam anar al Delta de l'Ebre i en certa manera ha estat un tancament de l'estiu.

Llavors ja sí que hem tornat a la nostra casa de Limassol on hem començat a recollir i a actualitzar el blog amb aquests díes a la península de Akamas.