Quina mala a pata!

És ben dit que els grans canvis que afecten a la vida passen en un instant. I si bé esperem que el que ens va passar ara fa dues setmanes no afecti de per vida, sí que durant una temporada llarga farà que tot sigui diferent, i per desgràcia, força més complicat.

I és que en un instant, el que dura un gir esquiant, la Mireioneta va notar creck i va caure a terra. A partir d’aquí, la història és llarga i ho serà encara més, però el resum és LCA esquerra trencat, esperar un mes a veure si operen i de moment cadira de rodes i no repenjar el peu.

I això que té a veure amb els nostres viatges? Doncs que el viatge de cap d’any és un dels que més il·lusions ens feia. Després de l’èxit de l’any passat a Txèquia volíem un altre cap d’any blanc i per això vam triar la Selva Negra. Aquesta regió del sud d’Alemània, terra de fronteres des de l’imperi Romà on volíem veure mercats nadalencs, pocs doncs la majoria són fins Nadal i natura, que també s’haurà de limitar, pràcticament a zero... Ah sí! I una tercera cosa... que roman sorpresa fins cap d’any.

 I és que malgrat l’inconvenient hem decidit que feiem el viatge. Com diem, molt més limitat però amb ganes d’estar els 4 junts i sols tranquil·lament.

Abans de volar vam trucar a Vueling amb qui volàvem els quatre per 346€ per informar de la situació i ens van dir que no hi havia cap problema... doncs bé, aquest matí, un cop superat l’estrés post Nadalenc hem arribat a l’aeroport en un taxi “gros” on ficar la cadira per 47€ i a l’hora de fer el check-in ens han dit que no podíem volar amb la cama així, tensió, retrets, discusions i mal tracte per la companyia certament, i que hem acabar solucionant comprant 2 bitllets més (250€ extra) perquè la Mireioneta pogués estirar la cama tranquil·lament en una fila sencera d’un vol on hi havia seients lliures, de manera que hi havia gent volant “com ella”. En fin, només són diners i una reclamació que haurem de posar, tot i que tenim clar que no anirà enlloc... com totes.

Després, amb la normalitat que ens dona una cadira de rodes, hem pujat a l’avió, sí que hem de dir que ens hem saltat totes les cues possibles i hem gaudit d’un vol molt ràpid sobrevolant els Alps en el que serà un dels moments del viatge, doncs són brutalíssims, i nevats i amb un mar de boira ultra densa al mig encara més. 

Just abans d’aterrar la neu ha deixat pas a pobles germànics que des de l’aire mostren com de cap quadrats són per aquesta zona, tots els pobles estaven perfectament estructurats i quadriculats al terra, mostrant-se encara més bonics pel fet que el nostre aterratge ha coincidit amb l’hora màgica.

Un cop aterrats a Stuttgart, la capital de l’estat de Baden-Wurtemberg i el bressol de l’automòvil, l’assistència de l’aeroport s’ha portat molt bé per portar a la Mireioneta sana i estàlvia fins a la terminal, tot i que per baixar de l’avió, no hi havia finger, al principi no les teníem totes amb nosaltres (ni amb ells).

Hem recollit la cadira, la maleta i hem anat cap al cotxe de lloguer, el qual vam haver de canviar per tenir un de més gros on encabir la cadira, tot i que no tenim gaire clar que hem reservat, de moment, per 600€ (no tenim clar si és amb la franquícia inclosa o no), ens han donat un pedazo de Volvo SC60 amb el que som els més xulos d’Alemania.

Hem arribat a l’hotel... i no era el nostre, hi ha dos premier Inn molt a prop i llei de Murphy, hem anat al que no era... tot sigui això, però tot suma. Finalment hem pogut descarregar i tornar al cotxe per anar a la Schosslatzplatz, és a dir al mateix centre on hi ha el palau nou, el vell i un centre comercial que era el centre comercial privat del rei quan Baden-Wurtemberg era un regne Independent i el rei vivía aquí. Però el nostre objectiu per la nit era el Glanzlichter, el festival de llums de Nadal que es fa en aquesta plaça i que avui era el darrer dia, el mercat va acabar el dia de Nadal. Un Mercedes SLK ales de gavina, un Porsche 911, un mamut, una nòria, i alguna altra construcció de llums representant els símbols de la ciutat: les dues cases de cotxes, el zoo, la nòria... i un “espectacle” de llums i so, que sona a les hores en punt i a dos quarts ens ha servit per ficar-nos de pet al viatge. L'espectacle va entre comes perquè... realment són alemanys i el seu concepte d'espectacle no és ben bé com el llatí,

Hem sopat i hem tornat cap a casa que malgrat ja estem amb ganes de gaudir d’aquest viatge, el dia ha estat llarg i cansat. Les primeres impressions d’Stuttgart han estat molt positives, una ciutat molt tranquil·la, segurament perquè no és un destí turístic de primer ordre i un centre, que de nit i guarnit de Nadal ens ha semblat molt agradable. Demà esperem confirmar-ho.