Stuttgart

Com dèiem ahir, tocava descobrir Stuttgart amb llum, una ciutat “mitjana”, la sisena més gran d’Alemanya amb més de 600000 teutons i amb una cadira de rodes, que era sinònim de, amb tranquil·litat, farem el que podrem.

I així ha estat, ens hem llevat relativament d’hora, hem esmorzat a l’hotel, recollit i fet el check-out abans de tornar al centre de la ciutat. Abans però, hem visitat la Stadtbibliothek, una biblioteca molt elegant, tota blanca on el color l’aporten els llibres, bé, no l’hem visitada doncs estava tancada i ens hem quedat veient-la des de fora i és que la teníem davant l’hotel.

Tampoc hem visitat l’estació central de tren, bé, hem passat per davant d’ella amb el cotxe un grapat de vegades, un edifici barroc, molt bonic, sembla una esglesia, però el tema és que està en obres, l’estació i el seu voltant, de manera que no es pot fer una visita turística i encara menys pujar a la seva torre on hi hauria de ser l’estrella de Mercedes-Benz, l’emblema de la ciutat, juntament amb les eugues. Mentre duren les obres l'estrella ha tornat a casa seva, al museu de l’empresa a les afores de la ciutat.

Així que la passejada ha començat on vam estar ahir, a la plaça Schlossplatz on una quadrilla de molts operaris treballaven “a destajo” recollint la fira de Nadal i les figures de llums de la plaça, ha estat guai perquè hem pogut tocar el Porsche que ahir vam veure a la gespa.

Hem creuat la plaça per anar al Palau Nou on hem pujat a la nòria d’Stuttgart. Dir que ens han ajudat molt amb la cadira de rodes, i nosaltres hem pogut gaudir d’una activitat que ens agrada molt, de fet, la Mireioneta i en Pauilolo “les col·leccionen” i l’Aranete s’ha sumat ha aquesta col·lecció, que a més permet veure les ciutats en alçada. Stuttgart, malgrat no ser espaterrant des de l’aire, sí que tens una bona imatge del Palau vell, el centre comercial, alguns dels seus parcs i, més lluny, la torre de comunicacions.

De nou a baix hem recorregut un trosset de Koningstrasse, el carrer comercial i peatonal per excel·lència de la ciutat, però res a destacar més enllà de les botigues de sempre i ens hem desviat cap a la plaça de l’ajuntament, una plaça molt àmplia, com tot a la ciutat, carrers, places, locals... I hem seguit vagarejant per aquesta zona on l’ajuntament destaca pel seu estil brutalista i anacrònic degut a que va ser reconstruït després de ser bombardejat durant la segona guerra mundial. De fet, tota la plaça es veu molt més moderna que la resta “del barri”.

Hem seguit vagarejant pel casc antic d’Stuttgart fins a creuar Marienstrasse, ja un pel més estret que Koningstrasse i amb trànsit rodat, però amb més restaurants, tot i que hem acabat dinant encara més enllà d’aquest carrer.

De tornada hem fet el tros de Koningstrasse que no havíem fet a l’anada i hem tornat a l’ajuntament per visitar la zona més bonica, per a nosaltres, de la ciutat, l'àrea entre l’ajuntament, el palau vell i el mercat, una zona medieval, però, de nou, àmplia i molt agradable. Ens ha sobtat, o potser no, que les botigues aquí eren les cares, és a dir, imaginem un barri gòtic però en estil alemany amb carrers molt amplis i botigues com Tiffany’s o Louis Vuitton.

I com aquí tot és de luxe, el mercat també ho és. Hem entrat en aquest edifici d’Art Noveau a donar-hi un cop d’ull, els productes, tots “de pintassa”, l’edifici “resulton” i al pis de dalt hi ha una sèrie de restaurants amb molt de glamour... copes de champagne a munt i a vall.

I amb això hem donat per tancada la nostra visita a Stuttgart... bé, hi tornarem l’últim dia que el nostre avió surt d’aquí, hem recollit l’equipatge a l’hotel i hem posat romb cap a Gengenbach per una autopista d’aquelles on hi ha trams sense límit de velocitat, els quals hem compartit amb trams on la velocitat la limitaven els embussos. De totes maneres, el trajecte no s’ha fet especialment pesat, primer gràcies als Todopoderosos que ens han parlat de Dickens i després a que la Selva Negra ens ha rebut com si entréssim a la fi del mon, una boira negra (que no dificultava la conducció) s’ha apoderat del paisatge, imatge per no oblidar i per pensar en quan els romans “marcaven” aquesta zona com a límit.

Després de la posta de Sol, un vermell també molt i molt especial per darrera d’aquesta boira tan fosca, hem arribat a la que serà la nostra casa els propers díes en els que explorarem la Selva negra, però això ja serà a partir de demà, avui ens hem quedat a gaudir de la casa i de fer les activitats logístiques.