Tornada amb estrella

Ja som a casa, dia d’aquells amb molts escenaris on costa creure que fa menys de 24 hores tancava l’ordinador amb el post des de Gengenbach i veia per la finestra que nevava. Realment se’n diu Selva Negra, però nosaltres l’hem vista ben blanca.

Ens hem llevat amb neu al jardí, però com plovia ha marxat de seguida. Hem netejat i recollit, i poc després de les 11 hem enfilat l’autopista 5, per la que no hem parat de moure’ns al llarg de la darrera setmana, fins a Stuttgart. Algun primmirat dirà que no només és la 5, té rao, però això és un bloc desenfadat.

La nostra parada a Stuttgart ha estat a les afores per visitar el museu Mercedes Benz, doncs com ja hem dit, és l’emblema de la ciutat. De fet, la indústria de l’automòvil és molt important a Alemània en general i a Stuttgart en particular on van nèixer i són seu Porsche i l’esmentada Mercedes, que s’autoproclama la creadora de l’automòvil, tot i que, com s’explica al museu, tot va ser una evolució de moltes coses que ja existien: la roda, el carro i el motor.

El museu comparteix barri amb el Mercedes Arena (de fet el mateix carrer es diu MercesStrasse) on juga l’Stuttgart, de fet, on estava jugant un amistós contra l’Arsenal, el Porsche Arena, el pavelló cobert on, entre d’altres es fa el torneig de l’ATP i, una mica més enllà, la fabrica de Mercedes on sota la famosa estrella de plata girant hi treballen milers de persones.

L’edifici del museu és espectacular, obra dels arquitectes Ben van Berkel y Caroline Bos. S’assembla molt al Guggenheim de Bilbao per fora, tot platejat i futurista, i al de Nova York per dins, doncs la visita és comença per dalt de tot i vas baixant de manera circular per una rampa per les diferents plantes on es mostra com la història de Mercedes-Benz va lligada als esdeveniments més importants de la pròpia història de finals de segle XIX, el XX i el que portem del XXI. Està tot molt ben posat, comparant amb el d’Skoda de l’any passat no hi ha color, aquest, més que una exposició de cotxes, ens ha semblat una exposició de primer ordre.

Hem après que Mercedes-Benz va nèixer a partir de dos inventors alemanys, Dampling i Benz, que van crear, pràcticament en paral·lel els primers cotxes de la història, un tricicle el senyor Benz i un cotxe com la iaia de Cars en Dampley, els dos autèntiques joies.

Conforme evolucionaven els cotxes, molt ràpidament per l’època, un home de negocis, molt interesats en els vehicles, va pactar amb Dampley i va acabar posant el nom de Mercedes, la seva filla, a la marca. Finalment, Mercedes i Benz es van juntar per fer una marca que perdura fins els nostres dies.

Realment, la col·lecció de vehicles al museu és espectacular, els més antics, precioso, gairebé fa pena que els cotxes actuals ja no siguin així, els “carros” inmensos fets servir per la reialesa, models mítics com el SLK amb ales de gavina i les seves evolucions per les carreres. Un dels llocs on Mercedes ha competit i guanyat en tots els escenaris del mon. De fet, hi ha una planta amb una corva peraltada on es mostren un bon grapat de vehicles guanyadors, tant en la F1 antiga i moderna, com en les 24 hores de Lemans, els elefants del desert i molts d’altres.

Al final hi ha una zona més interactiva on hem pogut fer un canvi de rodes, presumirem que “treballant en equip” hem fet el rècord del dia, hem estat pilots reconeixent circuits i directors d’escuderia “patint” la tensió d’una carrera.

Després de dinar al mateix museu, de pura casualitat ens hem trobat al davanter de l’Stuttgart, vapejant, tot sigui dit, aparcat al costat nostra. Una de les annècdotes del viatge doncs ell ens mirava, suposem que esperant que el reconeguèssim. Nosaltres no teniem ni papa de qui era fins que mirant després com havia anat el partit, hem vist el seu careto a Internet.

Ja tocava tornar, però com anàvem sobrats de temps, hem decidit pujar a veure la torre de TV d’Stuttgart, molt alta i amb vistes de la ciutat... pagant. Sense pagar no es veu res, de manera que hem tornat cap a l’aeroport, amb la mala pata que el GPS s’ha empanat i ens ha retornat cap a la Mercedes, cosa que ens ha fet perdre gairebé 30 minuts i fer uns quants quilòmetres de més. I mira que havíem apurat amb el “full to full” de benzina.

Però res, a l’hora exacta hem arribat a tornar el cotxe, ens l’han acceptat mirant-se’l més aviat poquet, i hem entrat a l’aeroport on hem embarcat sense donar gaire explicacions de la cama. Realment és millor parlar el just. Hem passat l’arc, on deu semblar que una família amb dos nens, bosses i una cadira de rodes deu ser el prototipus de terrorista doncs ens han fet un examen exhaustiu: a mi m’han mirat les cames, el bolso de la Mireioneta ha estat triat per fer-li la prova d’explosius i a la Mireioneta li han fet obrir la magnetoteràpia, li han fet raigs x a les crosses i l’han palpada sencera.

Hem hagut d’esperar força per embarcar, cosa que hem fet per separat, en Pauilolo i la Mireioneta amb els "tullits" i l'Aranete i jo fent la cua. Un cop a l'avió, hem sortit amb retràs però després ja no hi ha hagut cap incidència, el vol ens ha deixat a Barcelona i un taxi ens ha retornat a casa poc abans que passessin els Reis Mags.