Per fi Pamplona

Hi ha diferents opinions per valorar com hem passat la nit: és fàcil saber qui ha dormit com un soc, qui ha passat fred i qui ha dormit poc, el cas és que va ploure fort fins a la mitjanit, a més, la tenda amplificava el soroll de la pluja, la temperatura era baixeta, però més que soportable dins la tenda.

Aquest matí, ens hem llevat sense pressa, encara he tingut temps de donar una volta pel turó del davant del “glàmping” és ser optimista dir-ne glàmping d’allò, i hem anat a esmorzar a Tafalla, on m’he emportat als nens a passejar pel poble.

El primer que ens ha sorprès és veure a molta gent amb una branca d’olivera, doncs avui és diumenge de rams, i no amb la típica palma catalana. Després hem jugat a fet i amagar a la plaça de Navarra, on a banda de confirmar que és força bufona, especialment amb els detalls de la glorieta i la font amb botes de vi com a sortidors, he confirmat que em costa molt, molt, molt, pillar a l’Aranete. De fet, no sé si puc.

Hem arribat fins el palau de Mencos, l’edifici noble més espectacular de la vila, però no pas l’únic, doncs tornant cap al cotxe creuant la ciutat pel carrer Major, el nombre de cases “blassonades” i de fet, maques, supera en molt a les d’Olite. En realitat, Tafalla és la capital de la comarca, o la “merindad” com li diuen per aquí. Cases nobles i també moltes reivindicacions “basques”. Al seu estil, m’ha agradat força.

Hem conduit fins a Pamplona, en realitat fins a Aranguren, que és la vall, el poble és Multiva, on estarem allotjats aquesta setmana. Mentres ens instal·làvem, els nens han anat a la pista poliesportiva del costat de casa i després tots junts hem anat al centre de Pamplona. La Mireioneta ja pot dir que hi ha estat, ja no li puc fer dentetes 😊.

Hem aparcat al pàrquing de la plaça del Castell, el centre neuràlgic de la ciutat, plaça porxada i envoltada d’edificis del segle XVIII amb balconades de fusta i torretes. Però la vida li dona la glorieta al mig i la història: l’hotel La Peral i el cafè Iruña, locals visitats asiduament per Hemingway, l’autor americà que va portar Pamplona i els san Fermines fins l’altra banda de l’oceà.

Després de dinar a base de pintxos, un interludi en el que hem portat a l’avi i els nens a casa i tornat a la plaza del castillo on hem fet el cafè al mateix cafè Iruña, gaudint del seu estil “de la bueli” i començar una passejada pel seu casc antic i passant pels seus 3 antics burgs. Pamplona és el resultat de la unió dels burgs de San Cernin, San Nicolàs i Navarreria a l'edat mitjana. Recordem que IRU vol dir 3 en Euskera (Errepidean Hiru).

Abans del cafè ja havíem vist el final del seu eixample per la zona del passeig de Pablo Sarasate, on hem vist els palaus de Navarra i el seu parlament, així com el monument als furs de Navarra, aixecat a principis del segle XX quan un ministre va voler treure aquest “privilegi”

Ja al casc antic hem arribat a la famossíssima corva d’Estafeta amb Mercaderes, d’allà hem pujat fins la plaça de Navarreria i encara fins la catedral de Santa Maria, on la part que més ens ha agradat ha estat la plaça de Sant Josep amb l’entrada gòtica a l’esglesia i el principi del passeig del Redín, que voreja l’antiga muralla i té vistes als camps de Navarra, que dius... que verd que és això!

Passejant pel Redín hem arribat a l’antic palau dels reis de Navarra, el qual va quedar en l’oblit i deteriorarnt-se fins fa poc més de 20 anys quan va ser rehabilitat, amb una reforma que destrossa força l’original però queda molt ben encaixonat creant un racò molt intereressant. Actualment acull l’arxiu de Navarra.

Ens hem arribat fins el mercat, aquests que tat els hi agraden a la Mireioneta i després hem caminat per la cuesta de santo Domingo, passant per la imatge del sant on els mossos li demanen sort abans de “l’encierro” amb la típica cançó...

“A San Fermín pedimos,

por ser nuestro patrón,

nos guíe en el encierro

dándonos su bendición”

Ben a prop hi ha els corrals de santo Domingo, on els toros passen la nit abans del encierro, és curiós veure-ho i obligat fer la foto de rigor. El que no sabia era que el principi del encierro es corre en pujada!

Llavors, reculant sobre les nostres passes i fent part de l’encierro passem per l’esglesia de la senyora de Misericordia i seu del museu de Navarra, la seva portada renaixentista, és increíble i repassa la història de la regió.

I com passarà sovint a Navarra, d’església a església, la següent la de San Saturnino, o San Cernin, co-patró de la ciutat i que destaca pel gall que la corona com a veleta la torre del campanari.

A tocar d’aquesta plaça hi ha la casa consistorial, com sempre passa, sorpren per petita, sobretot si recordes les imatges de multitud de gent apilotonada esperant el xupinasso el 6 de Juliol des de la balconada de l’ajuntament barroc que presideix la plaça on també hi ha una bona serie d’edificis nobles.

Hem sortit de la plaça tancant el cercle, doncs hem sortit pel carrer Mercaderes i hem recuperat per Estafeta, veient un munt de botigues de souvernirs i de dolços fins arribar a la plaça de Castillo, realment és el centre de la ciutat. D’allà hem retornat al cotxe veient l’edifici del banc d’Espanya i l’oficina de correus on ETA va assassinar dos funcionaris al 1983. Realment la política a Navarra és molt més complexe del que sabem doncs hi ha força espanyolisme però també mot Euskal Herria.

Hem agafat al cotxe i després d’un pas pel súper, segon en aquest viatge en dos dies, hem tornat a casa on hem passat un vespre nit en família ben tranquils, sopant i ara, mirant una pel·lícula. El extranjero.