08036. L'antiga esquerra de l'Eixample. Passejades ex-confinades.

Per a primera passejada confinada del 2025, passejades que van quedar en "stand-by" forçat degut al genoll de la Mireioneta, hem tornat a l'Eixample, doncs el 08036, coincideix pràcticament a la perfecció amb el barri de l'antiga esquerra de l'Eixample. Sí, hem fet un salt en la numeració però volíem un barri "pla", i el 08022, el que ens toca cronologicament és molt gran i té pujades considerables.

L'antiga esquerra de l'Eixample és un barri nascut a finals del segle XIX entre la parròquia de sant Josep Oriol (al 08011) i el mercat del ninot, on i vam esmorzar al David del ninot, 2 pintxos de truita, un aigua i un cafè amb llet per 12.60€. Prou bo però no espectacular, però això sí, ens van regalar un tiquet de dues hores gratuïtes al pàrquing.

Es veu que a la zona hi havia una taberna amb un ninot, d'aquí el nom que va adquirir la zona i un mercat a l'aire lliure que va ser l'antecedent del moderníssim, i caríssim mercat actual, que barreja molts llocs de restauració pensats per guiris i locals, ens va sorprendre moltíssim la quantitat de parades que teníen una zona per menjar inclosa, i la quantitat de botigues delicatessen o amb productes d'alta gama.

Amb la panxa plena vam creuar el carrer Provença on hi ha, des de principis del segle XX, l'hospital Clínic, un dels més importants del territori en especial pel que fa a investigació i recerca però, on malhauradament, les queixes i reivindicacions dels treballadors empaperen la façana principals.

Vam caminar un altre carrer, en aquest cas direcció Hospitalet per arribar a l'edifici més important, o potser més imponent del barri, l'Escola Industrial, un recinte conformat per un seguit d'eficis, alguns més macos que d'altres i on sobredestaca el principal, el del rellotge, amb un paraninf molt maco al vestíbol i una placa que explica que Albert Einstein va visitar Barcelona i aquest edifici als seus origens.

L'Escola Industrial va ser la gran fàbrica de filatura de cotó dels germans Batlló i Barrera a la segona meitat del segle XIX ocupant l'equivalent a 4 illes de cases del pla Cerdà però a un terreny que aleshores encara pertanyia al municipi de Les Corts.

A principis del segle XX, degut a la falta de professionals, les institucions públiques catalanes van comprar el recinte per crear el que encara és a l'actualitat, un lloc molt agradable per formar-se en diferents oficis com el ferro, la fotografia, la joieria... De fet, aquest recinte forma part del passat de la Mireioneta.

Nosaltres vam seguir la passejada remuntant el carrer Urgell, on encara queden un parell dels semàfors  original de Barcelona, al bell mig de les cruïlles, però al estar en obres no el vam gaudir gaire fins arribar a la majestuosa plaça de Francesc Macià, una plaça que ens agrada especialment. Com he dit per la seva majestuositat i per l'edifici de la banda Badalona - Muntanya, que sembla robat de París, no sé, malgrat sigui un lloc on amb molts cotxes, tot i que dissabte al matí estava molt tranquil, ens agrada. A més, és la frontera amb el 08021 que vam visitar fa "relativament" poc.

D'allà vam baixar per la part de l'avinguda Diagonal que es va reformar per donar més amplitud a les voreres i fer-la més agradable. Va cumplir el seu propòsit doncs va fer que passegèssim més tranquils, però de nou, potser perquè era un cap de setmana llarg però no hi havia gaire gent, però també va permetre que ens fixèssim més en les diferents cases modernistes, algunes espectaculars, els restaurants, molts molt cars i les botigues, algunes "top" i d'altres més de barri, que ens van acompanyar en la resta de la passejada per Diagonal i pel carrers Muntaner i Aribau per on vam continuar passejant.

Al carrer Muntaner vam entrar a fer dues cokes i una bossa de patates xips (8.15€) al Velódromo, un dels locals amb més història de Barcelona, doncs allà, a banda de ser un bar molt agradable i bonic per prendre quelcom, ha estat seu de tertúlies polítiques, moviments ideològics i reivindicatius. Entre d'altres, al Velódromo s'hi reunia el govern republicà i allà es va crear la revista l'Avenç.

Ja al carrer Muntaner, i després de passar la cocteleria Dry Martini, que sempre ha d'anar darrera del Velódromo malgrat al ser dissabte al matí estava tancada, vam veure diferents botigues més de barri, doncs al final estem a l'Eixample, un lloc on hi viu molta molta gent, i es necessiten molts serveis, per sort, encara romanen algunes botigues d'aquelles "de tota la vida", com la botiga de queviures la Manterqueria la Sierra o la drogueria pintures Jordi, dos establiments que ens van fer veure que a l'Eixample sempre sempre s'han de mrar els detalls.

Però la realitat és la que és, i poc abans de retornar al cotxe vam veure gent fent cua per entrar a un restaurant, en concret, al restaurant La Papa on segons sembla donen "menjar exòtic a preu molt assequible", però la comanda mínima a internet són 50€.

En definitiva, que és el que és l'Eixample, molta gent d'aquí de fora, que hi viu o només passa. edificis modernistes preciosos, moltíssima oferta de restauració, botigues, algunes de les de sempre i moltes de moda. El batec de Barcelona, però potser un batec que s'anirà desplaçant cap a altres zones de la ciutat.