Doncs ja som al Canadà, ha començat el que esperem que sigui un mega viatge, de fet per duració ho serà segur, i pel que esperem, fa molt bona pinta.
Enrera queda mig
any de preparació arrel d’un vol molt barat, moltes hores de Home Exchange i
molta feina prèvia... Tot i així, ens ha quedat una ruta clara que creiem idònea però amb molta cosa oberta.
Avui el
despertador ha sonat a les 7:00, hem dormit poc, doncs ahir era revella i vam
sortir a tirar un parell de fonts i alguna que altra bengala... una mica de
festa...
Total, que hem
acabat de fer la maleta, tot és molt més fàcil quan tens temps per preparar i
l’hora de sortida és bona, en el nostre cas el vol sortia a les 14:50, hem endreçat la casa i
hem agafat el rodalies doncs, Air Transat surt des de la T2, l’antiga, la
petita, la nostra preferida.
Cap a les 12:00
erem al mostrador de la companyia, amb la primera cua del dia, n’hi ha hagut
d'altres. Gairebé una hora per aconseguir els boarding passes. L’arc l’hem
passat força més ràpid però ens hem trobat una super cua per tal de passar
“emigració”, que a més a més passava molt lenta... tant que hem acabat
arribant a la porta d’embarcament cap a les 14:00, en teoria feia 10 minuts que
el vol estava embarcant, a la pràctica, i com és habitual, no havia ni començat.
Hem pogut fer un
mini aperitiu i pujar al airbus 330 que ens ha portat al Canadà, a la fila 14,
que té més espai, la vam reservar ahir sense pagar extra cost, un luxe per
nosaltres.
El vol, el
previst, s’ha fet llarg, doncs han estat més de 8 hores i en horari de no
dormir, tot i així la Mireioneta ha fet un parell de cops de cap i en Pauilolo
s’ha dormit al final, pel·lícules i els àpats de rigor... el tràngol obligatori
per viatjar lluny. El més interessant ha estat descobrir, a partir del francès dels membres de la tripulacó de cabina era quebecois,
és a dir, un accent totalment diferent del francès de França i, diríem que per
a nosaltres... una altra llengua.
I per fi, Canadà!
Hem tingut una
arribada per aire ideal, doncs hem pogut veure tot Montreal des de l’aire, la
torre inclinada amb la zona olímpica, el downtown... A l’aeroport tot ha anat com la seda, bé tot tot no, doncs ens han posat bus fins la
terminal i un cop en ella hem hagut de caminar moltíssim fins arribar a
inmigració, però a partir d'allà, el procès d’entrada al país i la recollida de la maleta ha estat
àgil, ràpid, i sobretot, amb una ajuda molt simpàtica i, OJU! en castellà, per part de la
gent de l’aeroport. La primera impressió dels canadencs, de 10.
Finalment hem optat
per agafar un taxi, estàvem cansats, per arribar-nos a casa, just al nord del límit
del que seria la zona centre, a primer cop d’ull ens ha agradat, hi ha un
carrer peatonal i es veuen bars i restaurants on potser hi acabarem fent cap.
Un cop ens hem quedat sols, el cap ha dit ens quedem, hem sopat les rampoines de les rampoines amb
una baguette que ens ha deixat el propietari de la casa, i, amb les vistes idíliques
del pintoresc pont de Jaques Cartier que tenim des de l’apartament, donem per
tancat un dia llarguíssim i emplacem l’exploració a demà. L’Aranete s’ha quedat
fregit al llit, en Pauilolo suposo que també ja dorm, i als adults no ens queda gaire metxa tampoc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada