Montreal
Transport
- Taxi. El taxi oficial té un preu fixe de l’aeroport a la zona centre de 48.5 dòlars. Nosaltres, sent 4, ens ha anat bé agafar-lo perquè a més vivim a límit nord d’aquesta zona. El taxista era força simpàtic, del Madrid, però simpàtic, i ens ha dit que fora del centre, la gent no parla anglès.
- Transport: Vam utilitzar, i amortitzar, 3 targetes 3, de 3 dies 3, i ens vam estar movent sense parar en metro i bus. Cada tarjeta costa 21.25$ pero només vam haver de comprar-ne 3, com no podia ser d’una altra manera, perquè l’Aranete al ser menor de 12 anys no pagava.
- Cotxe: Hem de fer números del que ens costarà el cotxe al final, perquè vam pagar 466.85€ per 10 dies amb una assegurança, però al final ens han cobrat una millor per assegurar el cotxe a tot risc. És car per deixar-lo a un lloc diferent del de recollida. Ens han donat un Toyota Corola, correcte, però fa molt soroll i no frena com el nostre... clar que potser estem molt ben acostumats. Això sí, el maletero és inmens.
Viure
- Home Exchange. La Mireioneta s’ha tret un master de Home Exchange en aquest viatge, tot i que la primera casa... bé per la ubicació tot i que no és la ideal doncs és al límit de la zona centre, a la zona d’ambient, però per evitar grans quilometrades per arribar al centre, és millor agafarr transport públic, és prou gran i té tres habitacions, però està destartalada i bruta. Fa moltíssima calor i no té aire acondicionat, per sort a la nit baixa la temperatura i toca a una carretera per la que passen molts cotxes. Tot i així la Mireioneta li ha trobat un encant, que crec que és pel seu romanticisme exacerbat, té un toc d’apartament de peli del Woody Allen amb unes vistes, el millor de tot al pont de Jacques Cartier.
Menjar
- Aux 4 vents: Vam esmorzar en aquest bar del mercat de Jean Talon. El bar, a l’alçada del mercat, molt autèntic i local. Vam menjar 4 bagels amb pernil, truita i formatge, un croissant amb pernil i formatge, un canele (com els de Burdeus), i un cafè latte per 21.53$.
- La Banquise. Teníem fitxat aquest restaurant des de feia mesos, doncs diuen que és on es va inventar La Poutine, el plat més típic de la regió, que no és més que un afartapobres plat a base de patates fregides, formatge i salsa de carn, afegint-li qualsevol cosa que afegeixi col·lesterol al plat. Tot i ser un lloc “de culte”, l’ambient és molt distès, però clar, això és Canadà, els preus són molt raonables, hem pagat 73.53$ per 4 poutines individuals, i si haguèssim agafat 2 grans encara haguèssim baixat el preu, i hem acabats tips però contents doncs el plat és curiós i està més que decent. Ens quedem amb la poutine amb filled pork i poma. Molt bona.
- Cafe des Arts. Cafè molt agradable al mercat de Bon Secours, on hem pres un cafè latte, una galeta de festucs, una llimonada i una xocolata desfeta per 26$, però sobretot hem passat una estona molt agradable en família jugant al uno o fent castells de cartes.
- Ethan. Restaurant xinès al barri xinès on entre la multitud de llocs no l’hem encertada. Hem agafat 20 dumplings, 10 fregits de pollastre i 10 no fregits de vedella, molt normalets, després una sopa de ramen i un main amb vedella normalets, i dos noodels, un complet i un amb gambes on, els noodels estaven massa poc fets. Hem completat amb 4 bubble teas, que han estat el millor de l’àpat. Hem acabat pagant més de 90$, quan en principi esperàvem pagar poc al anar a Chinatown, però el pitjor ha estat que la noia ha sortit perseguint-nos del restaurant per dir-nos si el servei no ens havia agradat perquè li havíem deixat poca propina... i que sembla que és el seu sou, no n’estem segurs, però al final li hem acabat deixant més...
Québec city
- Parc de Montmorency. L’entrada ens va costar 25.2$, els nens no pagaven, com la Mireioneta està com està, vam agafar tíquet pel telefèric, pels 4, i sort perquè el meu tormell va rebrincar pel matí. Els 4 tíquets 43.06$. I un cop allà els nens van voler i vam poder fer la tirolina... 55.19$, però ben invertits doncs aquesta passa per davant del salt d’aigua i als nens tot el que sigui adrenalina els hi està bé.
- Home Exchange. Casa duplex molt millor del que esperàvem en quant a espai, dues habitacions dobles i un lavabo al pis de sota, i saló menjador prou maco amb balcó al pis de dalt. El tema és que a la casa li falten molts bàsics, no té sabo, la tv no té connexió i no ens van deixar res. S’aparca bé de franc al carrer, la ubicació és correcte, es pot anar caminant al centre però és mitja hora llarga.
Transport
- Bus. Hem optat per anar i tornar al centre en transport públic, l’autobús dels 4 ens ha costat 11$ per trajecte tenint en comte que l’Aranete no ha pagat. Hagués sortit més barat un pàrquing tot el dia.
Menjar
- Cow’s: Gelateria al carrer saint Jean poc després de passar la porta i on ens han fotut la típica arrissada turística. 2 gelats d’una bola 17.83$. Com a mínim, segons els nens, eren molt bons.
- Alphonse: restaurant francès davant de la catedral on tenen fòrmula a base d’entrant, que era amanida (senzilleta) o sopa de remolatxa (sembla que molt bona) i quatre plats principals, on hem agafat dos bistecs i dues hamburgueses, tot molt bo, però encara millors les patates fregides de guarniment, Espectaculars. La fòrmula inclou cafè o infusió i costa 25$ als que s’han d’afegir les taxes 15% i la propina.
- Le Monde: sembla que és un bar famós situat a la terminal de creuers. Ben posat i amb terrassa amb vistes, ens hem assegut una bona estona esperant que ens atenguessin, però com no han vingut, hem marxat. Per sort des de la nostra taula hem vist una serie de mini piscines a tocar de l’aigua...
- La Cale: doncs bé, aquestes mini piscines han estat possiblement la millor experiència a Quebec city. La Cale és un bar aquàtic a tocar del riu Sant Llorenç, és a dir, és com un xiringuito de platja amb molt espai on la majoria de les taules i cadires estan a l’aigua, de manera que suques els peus. Sorprenent, o potser no perquè és la tònica al Canadà, molt bon ambient, força tranquil i l’aigua súper neta. A més també hi ha un parell de cascades per si et vols mullar una mica més, zones més seques i una pista per jugar al joc aquell dels saquets. Un 10. Ah sí! I força econòmic, doncs 2 granissats i 2 llimonades més crispetes “a volonté” ens han costat 16$.
La Malbaie
- Home Exchange. La Mireioneta s’ha tornat a passar el joc. Casa espectacular a zona preciosa. La casa té dues habitacions, cuina gran i encara més és gran la zona de menjador i el saló, a banda d’un rebosts i un lavabo amb la zona de rentar la roba. Però és que tot és maco i està nou, i a més a més té un jardí de gespa infinit on els nens poden jugar a futbol, rugy, badminton... i és que a més la casa dona al riu on, amb accès directe, per desgràcia el temps no va acompanyar-nos i no ens vam banyar. D’aquells llocs on et replanteges si passar de les excursions i quedar-te a casa sense fer res. De les millors cases de Home Exchange.
Menjar
- Chez Chantal. Local estil xiringuito de platja de fusta molt peliculero i situat en un lloc molt bucòlic a tocar de l’estació i al costat de les cases de la badia de poble. Hem demanat una amanida d’ous, que era el plat més car i soso de la carta, 3 hamburgueses grans prou correctes, 2 racions de patates i 2 hotdogs que eren el plat estrella i, realment, el pa on anaven era molt bo, la salsitxa en sí no gaire. Amb 2 aigües i la propina hem pagat 61.80$. Lloc per anar-hi.
Tadoussac
Menjar
- L’Intermarche. Sí, una botiga de queviures, però on també venen menjar fet, i a més a més, tenen unes taules a fora on hem menjat pollastre amb patates fregides, una poutine, unes tartaletes de pastís de carn, 2 bosses de patates xip, un aigua, un cafè i unes galetes per 40€. Ens ha agradat aquest sistema per menjar ràpid, evitant restaurants, per tant mès sa, i econòmic, malgrat aquí la qualitat no era la millor.
Transport
- Ferry. Creuar el fiord de Sagonay és gratuït. I és que si no s'ha d’anar molt endins per trobar un pont.
Bergeronnes
- Essipit. Vam agafar aquesta empresa per sortir a veure balenes perquè la gestionaven indis americans, i perquè ens oferia un molt bon preu anant en la zodiac de 12 persones. La recomanem 100% perquè el servei i l’atenció ha estat de 10, però clar, al Canadà la gent és generalment molt i molt simpàtica. Vam pagar 310.43$. Això sím indis natius... no ens ho va semblar ningí.
La Chute
Menjar
- Tim Hortons. Ens hem estrenat en la cadena canadenca de fast food més famosa en una aturada a mig camí per posar benzina. 3 bowls de pollastre i un sandwich, més un cafè latte 46.85$ dels que AZ n’ha subvencionat 25, i molt més bo del que esperàvem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada