Road trip canadenc

Ahir va ser dia de cotxe. En aquest viatge abarquem un país molt gran on les distàncies són inmenses, i ahir teníem el dia amb més quilòmetres del viatge, vora 600, però vaja, amb un parell d'aturades tot passa millor... tot i que la caravana per creuar Toronto va ser un conyazo.

Vam sortir d'Ottawa a les 9:00, al igual que al Quebec, curiosament també amb pluja, i ens vam endinsar en la Canadà profunda entre carreteres precioses resseguint el canal de Rideau, un canal de 202 quilomètres entre Ottawa i Kingston al segle XIX per la circulació de vaixells de vapor i ple de fortificacions defensives per assegurar-se el control del canal, clau en la disputa de la regió entre Anglaterra i els EEUU.

Amb un dia lletjot però com sense pluja vam arribar a Merrickville, el que en principi és un dels pobles més macos vora el canal, no ens va sembla per tant, sí que té botigues, poques, ben posades, amb aquells rètoles estil anys 50 que tant ens agraden, vam poder veure un dels edificis del defensa del canal, que per cert, és inmens, i fins i tot una obertura d'escluses per a que passés un vaixell, a banda d'una colònia d'ànecs amb el coll molt llarg. Però tampoc consideríem aquest poble com indispensable en la ruta. Curiostat, el senyor Merrick va construir un molí a la zona al segle XVIII, gràcies a això va nèixer el poble que li va posar el nom.

Vam seguir conduint, durant el trajecte, animals de granja i escenes molt americanes sense parar, bústies a peu de carretera, cases amb pick-up a la porta, dipòsits d'aigua, busos escolars... de película, inclús els pocs poblets que travessàvem eren com pobles de westerns americans, un carrer envoltat d'aquelles cases de fusta de planta i pis.

Vam conduir fins el comtat de Prince Edward, on només entrar vam trobar moltes botigues de Cannabis, la marihuana és legal al Canadà, no sabem les condicions, però sí que està prohibit fumar a moltíssims llocs, de fet, a EEUU vam notar molt més la seva olor... I després del cannabis, una zona "tax free" gestionada per indígenes, que ens van anar molt bé per posar benzina.

Cap a l'hora de dinar vam arribar al Sandbanks Provincial Park, una zona verda que es separada del llac Ontario, un dels 5 grans llacs per unes dunes molt catxondes. Vam aprofitar per fer picnic i estar-nos una estona a la platja del llac, on s'hi haguès estat de perles si no fos per l'olor que feien uns peixos morts a la vora del llac. Sembla que és normal que passi a l'estiu, però li treu molt de glamour.

De totes maneres, vam poder ficar-nos al llac, i els nens de fet, s'hi van estar una bona estona abans de continuar el trajecte. 

Un trajecte que degut a una caravana horrible per creuar Toronto, vam poder veure la CN Tower un momentet, va fer que arribèssim més irritats del previst, a Fort Eire, però amb el que vam trobar allà, un un segon tot va tornar a ser fantàstic.