The greatest outdoor show on Earth

"Corramos un tupido velo” del que va ser el vol fins a Calgary... creiem que mai havíem tingut un vol tan dolent. Flair, la companyia amb la que vam volar per poc més de 1200$ (anar i tornar) és un estil Ryan Air... van ser molt i molt estrictes amb l’equipatge. Nosaltres ja vam haver de refer alguna maleta i d’altres passatgers van haver de pagar extres just abans de pujar a l’avió...

... però encara va ser pitjor pel que fa als passatgers. 4 hores de corredisses a munt i a vall. Un fotimè de nens, que no tenen la culpa, però no deixen dormir, cosa ja difícil a l’avió, i sobretot, que ens va tocar al costat d’un grup dels que sempre la lien... bufff.

Però bueno... tot passa. Vam arribar a Calgary, vam recollir el cotxe i vam arribar a casa a dormir, que eren les 2 hora local... i les 4 per nosaltres.

Diumenge era dia gran. Tocava visitar l’Stampede, l’event a l’exterior més gran del mon, com els mateixos habitants de Calgary l’autoproclamen. Calgary és la tercera ciutat més habiitada del Canadà i la capital dels cowboys. L'estètica de la gent, dels habitants, és de cowboy total, amb barret i tot. Que podríes pensar que és per la fira... però és que la policia porta barret de cowboy!

La nostra visita ha coincidit amb aquest rodeo amb fira inclosa... No ho podíem deixar escapar, així que ens vam prendre amb calma el matí però cap al migdia ja estàvem entrant en aquesta macro fira que és l'Stampede. Carros carros de menjar ambulant atraccions i espectacles de tot tipus i gent i més gent a munt i a vall... Però això sí, amb molta més civilització del que són les fires que acostumem a visitar. Per fer una idea del que és l'Stampede, hi ha dues nòries, atraccions ambulants de tobogans aqüàtics... Una bogeria.

La nostra primera passada va ser directe fins al rodeo, habíem comprat les entrades per Get Your Guide (no podíem directament) i al arribar al lloc no coneixien l'aplicació... suor freda... per sort, i com els canadencs són molt bona gent, ens van deixar entrar al recinte... anda que a casa ens haguessin deixat...

Un cop a dins vam anar fins al ticket office del rodeo, i allà hi havien les nostres entrades al nostre nom en un sobre entre centenars d'altres... la veritat és que no ho teníem clar, però ho havíem aconseguit.

Vam esperar menjant que és fes l'hora d'entrar a l'estadi, i quan vam poder... va començar el que no sabem si és el show a l'exterior més gran del mon, però sí una cosa al·lucinant que em costarà molt explicar...

L'estadi és inmens, ple de 25000 cowboys, bé 24996, doncs nosaltres no ens podem considerar com a tals, la pista, de sorra, amb grades aquí i allà, i ben puntual, el showman, d'aquells tan americans comença a anunciar el show.

Després d'escalafar l'ambient amb un parell de cohets i una actuació va sonar l'himne de Canadà, tothom de peu i tots els homes treient-se el barret. Un bon crit al acabar, i comença el primer show...

Per començar vam tenir doma de cavall salvatge, brutal, un tipus de rodeo on el genet va sense sella i agafat d'un renda però gairebé estirats. Increïble, els cavalls fotien unes estrebades brutals, i els cowboys aguantaven com jabatos, tot i que tenéim la sensació de que acabaven mig marejats, al final queien a terra i es mostraven ben estòics.

Entre cada activitat hi havia algun tipus d'actuació perquè no queies l'ambient, tant vam veure dances de les primeres nacions, com parlar bé d'un heroi local, un antic militar que ara és bomber. De nou, tot molt americà.

Després vam veure una espectacular carrera contra cronòmetre d'unes cowgirls, amb un domini, i una velocitat impressionants, una altra de rode de cavall però de novatos, i una altra d'equips de nens que domaven poneys, aquesta més així... com una de llaç, que estava bé l'habilitat dels cowboys per caçar els vedells, però després els lligaven de peues i feia més cosa.

L'espectacle pur va continuar amb el rodeo a cavall però aquest cop, els cowboys anaven més asseguts però practicament al coll del cavall i agafats amb una mà a una corda.

Després d'una prova de llaç de cowgirls, que ens va agrada més perquè no lligaven al vedell, i una altra on es cowboys caçaven a la vedella corrents amb el cavall, també bruta però no com l'altra, va arribar el plat fort.

El rodeo de toros... quins bitxarracos mare meva, quines sacsejades, i qiun domini dels cowboys. S'ha de veure, si que creiem que acaba sent més espectacular el del cavall, però és que t'agafa un toro d'aquest... i mare meva... De fet, en aquesta prova els cowboys canviaven el barret per casc... per alguna cosa ha de ser.

Van ser tres hores d'espectacle que se'ns van passar ràpidament, no es va fer pesat en cap moment, està molt ben muntat la veritat. No ho veuríem cada setmana, però per un cop, súper recomenable!

Al acabar el show vam baixar a la pista, constatant que és inmensa, i vam poder fer-nos fotos amb els cowboys i les cowgirls, a banda de colar-nos entre bambalines, trepitjar la sorra i veure els cavalls, no els del rodeo si no els que feien servir els ajudants dels cowboys.

Un cop a fora del recinte del rodeo vam recòrrer de nou la fira, agafant coses "saludable" per menjar... hola Oreos fregides... i vam entrar a la zona d'agricultura, sí, la "típica" fira de ganado... doncs també hi era allà: es podien veure animals diversos, mullir vaques... però nosaltres ho vam passar rapidament per anar a un altre recinte on vam veure una coreografia d'amazones a cavall... A veure, no ens va semblar una cosa brutal, però hi havia gent molt emocionada. Segurament hi ha molta feina al darrera, i les noies es veien molt contentes quan feien els passos.

I en aquest punt sí que vam tenir mala sort, doncs va caure un xàfec que va mullar la pista on hi havia l'altra activitat que més il·lusió ens feia de tot el dia... Monstre patrocinava una exhibició de motorbike, és a dir, de motos fent salts i piruetes però, amb la pista mullada, es va haver d'anul·lar.

Ara bé, "no hay mal que por bien no venga" i vam veure un stand, bé un stand gegant de l'exèrcit del Canadà, que no és que ens apassioni però els nens s'ho van passar bomba, mai millor dit, pujant a carros de combat, tancs, o agafant ametralladores o bazookas. 

Després de l'exercit, ja anàvem llençats a per les activitats, i entre una exhibició de pick-ups vam entrar al recinte tancat de la fira, un mega palau de congressos on hi havia una fira de venedors però de qualsevol cosa: les típiques artesanies però també assegurances, coses per la llar... de veritat, era com un teletienda en directe.

Tot i així el nostre objectiu era anar a veure la performance d'en Dean Gunnarson, un escapista que va fer en directe dos trucs: el primer escapant en menys d'un minut estant penjat de cap per vall i amb una camisa de força d'unes serres que s'anaven a tancar sobre ell mateix, i un segon escapant de dins d'un tanc d'aigua estan lligat amb una cadena amb candau, i un altre candau a fora del bidó.

Ens va agradar, als nens sobretot, per a ells són aquestes coses, a nosaltres perquè magrat no ser trucs nous sempre tenen tensió, i més en directe.

Després de l'escapista, l'Aranete va tenir temps de jugar una estona en un circuit de Ninja Warrios que hi havia en el mateix recinte, i al sortir, amb un dia que es va quedar preciós, i amb molta llum, en aquesta zona es fa de nit molt més tard,  i després d'un Mc Flurry gratuït, en això som molt catalans, vam poder visitar els tipis que els indis planten com a exhibició. Malhauradament ja estaven tots tancats i només vam poder veure'ls tots al voltant d'una esplanada, com si fos una tribu autèntica.

Vam sortir de la fira, i tot i estar cansats encara vam poder fer una volta pel centre tot buscant un lloc per sopar i veure la quantitat de gratacels, molts força moderns, macos i de vidre que hi ha, tot i que el que més destaca per estar al mig és la torre de Montreal, de 191 metres d'alçada, i amb un estil més... setentero... vaja que canta com una almeja!

Aquest matí hem tingut un moment d'aquells familiarment complicats, de manera que fins al migdia no hem començat a explorar la ciutat.

La primera aturada ha estat al lloc on hi ha el fort on va nèixer la ciutat, i no pel fort en sí, que és una reconstrucció, si no perquè està a la confluència dels rius Bow i Elbow, i com m'agrada aquest accident geogràfic, hem aprofitat.

Ja que hi érem hem donat una volta, el racò és agradable, hi ha bones vistes del skyline de la ciutat i darrera del fort hi ha el que va ser la casa de l'intendent que actualment és un restaurant, força bonic però on hi havia un event privat, i tothom vestit de cowboy, un passada. A més, devia haver-hi algú important, doncs només apropar-nos dos de seguretat ens han perseguit, i encara hem vist dos més... 

Això dels events privats ens ha tocat la pera perquè després de moure el cotxe per anar al centre centre, volíem anar a un restaurant, dels que tenim descomtes, però també estava tancat per event :(

Llavors hem passejat per Stephen Avenue, que és una zona peatonal al centre de Calgary entre gratacels de vidre i on hi havia molt ambient, suposem que en gran mesura per l'Stampede, sigui com sigui ens ha agradat, però per evitat la calor, i veure el Devonian Gardens, hem entrat al centre comercial on estan aquests jardins a tota la darrera planta, creant, i pacificant un centre comercial que és estil Diagonal mar però amb estètica de El Corte Inglés, però de nou, amb una planta sencera que és com un bosc on pots menjar, el teu menjar, o el que compris a les altres plantes, relaxar-te, o portar als nens a que juguin al parc infantil del lloc. Mira si Canadà és un país com Déu mana que al lavabo hi ha compreses i tampons gratis.

Hem continuat el passeig pel centre passant per l'estataua a Sitting Eagle, homenatge als indis de la tribu Stoney. Aquest era el seu cap, i la tribu va ser exterminada pels colonitzadors.

Sortint del centre hem arribat al monestir Budista de Avatamsaka, catxondo per fora, no sabem per dins doncs estava tancat, i llavors hem resseguit el passeig que va seguint el riu Bow, moment que ha estat dels nostres preferits, doncs és un passeig molt agrable, on conjugues el riu ample i d'aigua gairebé blanca que baixa de les muntanyes rocoses, el verd del passeig i les vistes dels gratacels de vidre.

De fet, des del Peace Bridge, obra de Calatrava i que sembla un Talgo, hi ha una vista molt xula de tot això afegint la platjeta que hi ha al riu i gent que intenta banyar-se. L'aigua deu estar molt i molt freda!

Hem creuat el pont amb la intenció de continuar el passeig per l'altra riba i arribar a Crescent Heights Lookout Point per veure les vistes de la ciutat, però estava tallat per obres i com no ho vèiem clar hem girat cua i continuat per la riba per on veníem... doncs la segona intenció era creuar el parc l'illa de Prince, per cert, aquest Prince no és de príncep si no d'un cognom del senyor Prince que va muntar un asserrador allà i va crear aquesta illa, que és artificial i, actualment, un pulmó verd, més, de la ciutat.

Però que ha passat? Què hi havia un altra event privat! De manera que res, a seguir per la riba de riu fins arribar a Chinatown, on hem entrat a veure el centre cultural, amb alguns detalls realment xinesos, i és que aquest Chinatown l'hem vist molt asiàtic, és a dir, gens postís, els carrers tenen els seus propis fanals, estan en lletres xineses, com gairebé totes les botigues i, el Dragon City Mall et transporta a un basar asiàtic, doncs totes les botigues i restaurants són xineses. El 98% de la gent que hi havia eren asiàtics, i, hi ha una sèrie de botigues amb productes d'aquests de Temu, Ali Express, imitacions, i demés espectaculars! Volíem veure si trobàvem alguna colònia o així, però estàvem cansats i no hem insistit gaire. De totes maneres, lloc molt top a Calgary, ciutat que te la pots saltar, com moltes, però que per per l'Stampede té una súper visita, i ja que hi ets, se li pot donar una volta. 

Nosaltres ja al sortir del Mall i veure en poques passes, aquesta estètica xinesa, la Torre i els gratacels hem donat per tancada aquesta volta. Hem agafat el cotxe i hem tornat a casa on hem recollit i sortit cap a Banff sacrificant, ja veurem si de manera temporal o definitiva la visita a una reserva índia. Tot no es pot.