Estiu 2025 a Vilallonga

Hem passat uns dies a finals d'Agost a Vilallonga on, els 5 mesos sense pujar, ens han servit per adornar-nos del paradís que és Vilallonga i la vall del Camprodón. El nostre oasis particular que ja ens va rebre molt i molt verd i asselvatjat. Les pluges de la primavera s’han deixat veure donant-nos una muntanya molt frondosa.

Un cop allà, un dinar al Celler per celebrar que tindrem “al niño” de vei a Llanars. Menú correcte tirant a bo, vam pagar 96€ pels quatre pagant un suplement per menjar les seves ja mítiques potes de granota. Visita a l’apartament, i cap a casa.

Allà hem passat els dies amb visites rutinàries a la piscina, la pista i el càmping, gaudint de la casa muntant legos i del jardí fent barbacoes o bombolles de sabó. Sí les de Berlín.

També vam visitar el poble d’Aiguafreda, doncs l’Aranete hi va estar una setmana de colònies. El poble, doncs a veure, poca cosa, alguna fàbrica en runes, doncs Aiguafreda va prospera més amb la indústria que amb el conreu, la seva ubicació fa difícil aquest, un carrer major molt típic que connecta la plaça de la vila amb la plaça major, però tot sense res a destacar llevat de l’església de santa Maria, amb un aspecte setentero i una torre inclinada. Recorda a l'esglesia de Meritxell d’Andorra, que té la seva gràcia però no acaba d’encaixar al poble que té un estil de Far West català.

El que sí ens va agradar però, va ser, ja a dins del parc Natural del Montseny, a la part d’Aiguafreda de dalt, l’esglesia de sant Martí del Congost, pel lloc, les vistes, i per la construcció en sí, molt reformada des de que al segle X, la filla del comte Guifré el Pilós, Emma, la manés construir, sent a dia d’avui una esglesia amb una masia al costat i un comunidor, una espècia de glorieta que servia d’aixopluc on els fidels s’ajuntaven per resar i espantar a les bruixes que, segons el saber popular d’Aiguafreda, eren les responsables de les fortes pedregades que patia el municipi.

Però de totes maneres, recordarem Aiguafreda perquè allà va ser on el meu pare es va retrobar, 55 anys després, amb el seu millor amic de la mili. 55 anys sense saber res de l’altre després d’haver estat molt amics durant un any sencer. Quan pujava amb el meu pare, li vaig dir que l’Aranete estava a Aiguafreda, ell em va dir que aquest amic seu era d’allà i que el seus pares teníen un estanc. Just va aparcar al davant d’un i... bingo! Es va fer la màgia. Després d'haver treballat a diferents indústries, encara porta el negoci familiar. El retrobament va ser molt... d’homes d’edat avançada, però nosaltres ens vam sentir com els presentadors de Sorpresa Sorpresa. Va ser molt maco!

Vam rematar Aiguafreda amb un aperitiu al bar La Terrassa, unes braves i 5 begudes per 16€, lloc molt agradable per cert, i amb un dinar de 257€ (6 persones) al restaurant El Pinós, el preu és el que és en aquests llocs, sobretot menjant dos plats a la carta amb postres, cafè i vi, però sí que podem donar fè que aquest restaurant a peu de la c-17 a Seva ha perdut molt des del canvi de propietaris. Alguns plats com els cors de carxofa amb papada ibèrica i ous, els cargols a la llauna o els arrossos eren molt bons, però d’altres, com el carpaccio, justejaven, i el servei encara més... Una llàstima.

I després d’Aiguafreda, la resta de dies excursions bàsiques, passejada per Camprodon, veient el pont i el carrer Barcelona entre la moltíssima gent que encara quedava al poble, caminada pel camí de les eugues i pujada a la Roca, com sempre, gaudint del poble i de les vistes. Passeig pel carrilet fins Llanars amb visita a la seva església, no sabem si per ser estiu o per algun motiu, totes les esglésies, La Roca, Llanars i Setcases, estaven obertes. A Llanars vam prendre un “algo” al bar Mercè de Llanars, 2 cokes, una cervesa i una bossa de patates per 9.40€.

I l’últim dia vam pujar a Vallter on l’Aranete va gaudir per 15€ de 15 minuts, que van ser més d’una moto de trial elècrica amb la que va recòrrer un circuit per la pista de trineus, abans de tornar a Setcases on vam donar una volta per un poble que ens va semblar molt més macro i compacte que en les últimes ocasions.

És a dir... Vilallonga, i per moltes més vegades, Vilallonga!