Futbol a Cornellà

Cornellà és el clàssic municipi del Baix Llobregat que forma part del cinturó, cada cop menys, vermell, format a partir de d’un grapat de masos potenciats per la construcció del canal de la infanta paral·lel al riu Llobregat i desenvolupat amb no gaire ordre amb la immigració la segona meitat del segle XX.

Malgrat ser un municipi força gran, amb vora 100000 habitants, i estar a prop de Barcelona, encara el teníem pendent quan, curiosament, vam contar que hi havíem estat més de mitja dotzenes de vegades: un parell de cops amb el bàsquet d’en Pauilolo, un parell més al cine a l’Splau, havíem anat a l’estadi de Cornellà, molt bonic per cert, a veure l’Espanyol, a veure el circ du Soley, a veure, teatro del Malo amb la La fa mil anys i, ja més familiarment, quan els nens eren molt petits, vam visitar el parc de can Mercader, els Mercader eren els que dominaven el cotarro a Cornellà, per veure el seu Palau on hi tenien la masia i sobretot, pujar-nos al trenent que recorre el parc, doncs a Cornellà li tenen molta afició al tren doncs allà hi creuava la linia de ferrocarril amb la dels ferrocarrils catalans i l'associació d'amics del ferrocarril gestiona aquesta activitat molt divertida per fer amb nens petits.

Però vet aquí, que sempre consideràvem que ens faltava una passejada pel seu centre i tancar el municipi, cosa que, com l’Aranete tenia un partit aquest dissabte al barri de sant Ildefons, vam aprofitar per posar una nova xinxeta, aquest cop amb forma de pilota de futbol, al mapa de Catalunya.

Un cop acabat el partit, ben a prop del camp vam poder veure la torre de can Miranda, una torre molt bonica, d’estil Neomudejar i manada a construir pels Mercader. Gairebé del millor de Cornellà. De fet, i com spoiler direm que no el posarem al top de les nostres ciutats preferides, cosa que ja intuíem i que, només amb les vistes des del passeig mirador de la torre ja vam donar per fet.

De totes maneres vam fer cap al centre del poble, un centre tallat al transit els diumenges, i vam començar per la plaça de l’11 de setembre, especialment i molt ben florida per la proximitat amb la Diada, i guarnida de mercat on la Mireioneta es va firar.

Però la plaça tampoc és una meravella. L’esglesia és massa nova i lletja, i l’edifici més maco, la masia de can Maragall, sí, era de la família del poeta, està totalment coberta per una lona doncs està en rehabilitació.

Vam vorejar l’esglesia, per veure la seva rectoria, ubicada en una altra masia, i després de veure el final d’una cerimònia xinesa amb la tele i tot (bé, vam veure com molts xinesos sortien de l’acte) vam arribar a la plaça de l’ajuntament on hi ha una part de les restes romanes de Cornelium on hi destaquen dues columnes a l'entrada de l'ajuntament, d'aquest, destacaríem la façana doncs és força catxonda (em va agradar molt l’escut) i al davant hi ha un altre edifici amb dependències municipals ubicat també en una antiga masia.

Vam girar pel carrer Ametller on hi ha els millors exemples de cases modernistes de la vila. A veure, ens vam trobar una casa més xula que modernista, i un parell de cases, entre mitgeres, que sí que feien goig, un parell més que eren un claríssim “quiero no pero no puedo” i poca cosa més.

Vam seguir la passejada arribant a la seu de la Guardia Urbana, ubicada en un antic edifici senyorial, però ens va agradar més les restes, just al seu davant, dels arcs d’una façana del que devia ser una antiga fàbrica.

De nou a la part més cèntrica vam fer una breu aturada al monument per excel·lència de Cornellà, el seu castell, d’empeus des del segle XI com a torre de defensa, d’aquí la senzillesa de les seves línies rectes que a dia d’avui resulten molt elegants. Em va fer pensar sobre com l’home ha transformat el terreny, doncs des d’aquest punt en alçada, es devia veure el riu Llobregat i la seva plana.

A dia d’avui no s’arriba ni a veure el passeig dels Ferrocarrils Catalans cap on ens vam dirigir nosaltres passant encara per 3 edificis destacats: el mercat, força cutrot, Can Masip, amb una façana força xula i edifici amb història doncs va ser la seu de la Unió Social i del Centre Catalanista 'L'Avenç'. Actualment és propieta d’Ametller Origen i el Familiar Cinema Titan, un edifici graciós però que per la seva estètica de torre vermella punxaguda enganxaria més a Suïssa que a Cornellà. Suposem que devia ser un cinema en els seus inicis. Actualment és una biblioteca pública.

Després de veure alguna torreta modernista més al passeig vam aprofitar el menú de 20€ del restaurant Le Bistro Badro per dinar correctament (per aquest preu) a base de tartar de tonyina i guacamole o pesols amb pernil i ou de primer i salmò amb espàrrecs de segon. Els plats  molt més macos que bons, però en absolut dolents.

Vam desfer camí per tornar al cotxe, allà on el teníem vam veure una antiga fàbrica, que devia ser molt xula, però per desgracia abandonada, i just al seu davant un reguitzell de cases unifamiliars molt boniques, donem per fet que les cases dels treballadors de la fàbrica que devia ser una colonia. Investigant a casa hem sabut que era la colónia tèxtil de can Rosés.

La darrera aturada, després de creuar la zona industrial i ja al límit amb l’Hospitalet, va ser a la masia de Can Manso, la més gran de Cornellà, però també tancada al públic i tapiada, una mica el resum del que ens ha semblat Cornellà al llarg del anys, un indret més centrat en l’oci on pots anar a fer força coses, però on els seus monuments, llevat de la torre Miranda i el parc de can Mercader no són en absolut per tirar cohets. Tot i que. això sí, a nosaltres can Rosés ens va agradar molt.