A Bratislava a tota màquina!

El viatge en tren d’ahir per arribar a Bratislava va ser tan agradable que se’ns va fer curt i tot, a més, un cop passada la frontera, si bé vam deixar de veure el Danubi, el paisatge es va començar a tenyir de blanc, sabíem del fred, però no esperàvem veure neu i, malgrat no sigui la nevada de Vallter, com a mínim hem pogut veure neu en aquest viatge.

Un cop a Bratislava, i després dels temes logístics a solventar, bitllet per avui i locker per la maleta, vam agafar un taxi per anar al centre, tot i que primer de tot vam anar fins l’esglesia blava de santa Ana, una esglesia molt peculiar doncs està construïda en estil Art Noveaui en color blau. Malgrat no sigui l’adjectiu ideal per una esglesia, la qualificaríem de “catxonda”. La llàstima és que obre molt poques hores i l’interior, també blau, el vam haver de veure des de la porta de vidre.

Després ja sí que vam anar cap al centre, ja d’entrada Bratislava ens va semblar més semblant a Praga que a Budapest, més de muntanya i no tan àmplia, vam entendre el “Txecoslovàquia” només mirant els edificis i també l’evolució històrica, doncs a la plaça de darrera de l'òpera hi havia des d’un palau barroc a un edifici amb unes flors de vidre mig modernista i al costat, just tocant l’edifici neorenaixentista de l’Òpera, un edifici totalment comunista... tela el que va ser el periode entre els segles XIX-XX.

L’edifici del teatre Nacional va ser el següent highlight de Bratislava, no tan bonic com l'òpera de Budapest, però molt imponent a la plaça de l’Òpera on està ubicat, i on vam veure el primer mercat de Nadal de la ciutat.

De totes maneres, no vam profunditzar en aquesta plaça si no que ens vam endinsar en el centre de la ciutat per veure les “famoses” estàtues del carrer. Vam veure el treballador sortint de la claveguera i el molt entranyable Ignaz, el sense sostre que amb vestit saludava les dones traient-se el barret al costat de la Hlavne Namestie, la plaça major de la vila, i una autèntica preciositat, no només pel mercat i l’arbre de Nadal que la vesteix en aquesta època, si no per l’edifici de l’ajuntament, amb la seva teulada de rajoles de colors, la resta d’edificis nobles, i la font de Maximilià.

Vam entrar a l’ajuntament doncs té un pati interior agradable, però esperàvem una mica més la veritat, i no ens hi vam estar molta estona, vam preferir vagarejar pel casc antic, molt més medieval que Budapest, fins arribar a la porta de Sant Miquel, el darrer vestigi de l’original muralla del segle XIV i que queda encaixonada en l’actual casc antic.

Vam tornar cap a la plaça major on vam estar fent una xocolata al típic cafè Maximilià per tal que se’ns fes de nit, quan la Hlavne Namestie mostrava les seves millor gales, una autèntica joia.

Un darrer tomb pel casc antic, on vam comprar el petit príncep en eslovac, i descobrir la plaça Primada darrera de l’ajuntament i molt elegant però on ja no hi havia tant turisme, deu ser que no surt tant a les recomenacions però que és un lloc màgic, amb un arbre de Nadal molt bonic i molta historia:

Està presidida pel palau primacial per l’arquebisbe d’Hongria quan Bratislava pertanyia a aquest regne. Al centre de la plaça hi ha l’estàtua de sant Jordi i el drac, diferents palaus i cases nobles, i el pou del càstig, envoltat de neu i que segons la llegenda, els artesans que no feien bé la seva feina, però tot i així venien la mercaderia, acabaven al fons d’aquest pou.

I llavors, a 0 graus a l’exterior i sensació de set... sota zero, vam decidir que ja tocava anar a casa, que Bratislava és bufona i té detalls molt bonics, però de moment ja en teníem prou.

Avui havíem de deixar l’apartament com a tard a les 10, ho hem fet abans de tres quarts, amb un fred de mil dimonis i sensació tèrmica de 10 sota zero hem visitat el castell, molt clàssic i ben reconstruit, però sense res que et faci dir oh!. El millor de fet, les vistes al Danubi i l’observatori UFO, on hem decidit que no pagava la pena anar-hi ni entrar-hi.

Així doncs hem donat una volta per entrar de nou al casc antic a la zona entre el castell i la Hlavne Namestie, uns carrers molt suïssos i que estaven molt tranquil·lets. Ens ha agradat molt aquesta part, amb alguna imatge dels carrers amb el castell de fons molt bucòlica.

Aquest tros ha acabat a la catedral de sant Martí, amb més història que imatge, doncs llevat de les vidreres de l’àbsid, que m’han agradat molt, i un intent de concert d’orgue, que a la Mireioneta no li ha agradat gaire, és el lloc on es van coronar 11 reis hungaresos, no té res d’especial.

Hem tornat al centre (un carrer més enllà) però ja més vienès, de fet el carrer Ventruska, un dels principals, i que ahir ens el vam saltar, doncs curiosament no passa per la plaça major, ens ha semblat molt i molt elegant, amb molts palauets, en algun del qual va tocar Mozart de nen (hi ha plaques que ho confirmen).

Hem deixat el casc antic recorrent aquest carrer fins la porta de sant Miquel, però els palaus encara ens han acompayat una estona més, concretament fins el presidencial que, com deu estar el president a dins preparant el discurs de cap d’any, hi havia la guardia reial i hem pogut presenciar un senzill canvi de guarda abans de tornar a recollir la maleta i anar cap a l’estació per agafar el tren que ens porta de cap a Viena i al 2026.