Cyber Monday a La Roca del Vallès

Una altra de les petites tradicions que tenim la Mireioneta i un servidor és gastar un dia de vacances per anar a La Roca Village entre setmana per fer les primeres compres de Nadal. Sobretot aquelles relacionades amb la roba dels nens.

Ens agrada aquest centre comercial? A veure, sempre queda bé dir que els centres comercials no t'agraden, però hem de reconeixer que són pràctics i que els visitem força sovint. Aquest en concret, mira, és molt agradable de passejar i, entre setmana pel matí s'hi està molt tranquil, de manera que no ens empenedim.

En canvi si que ens empenedíem que a banda d'un centre comercial, hi ha un poble, o millor dit tres pobles que conformen el municipi de La Roca del Vallès de manera que... teníem una visita pendent... fins ahir.

Ahir, Cyber Monday i amb els nens deixats a l'institut, vam anar directes fins al bosc de la Roca del Vallès, curiosament, i juntament amb el centre comercial, la zona que coneixíem del municipi de quan vam visitar Òrrius durant el confinament. 

Si bé en aquella ocasió vam visitar el bosc encantat, aquest cop vam fer una part de la ruta prehistòrica, doncs allà a la Roca encara queden algunes coves, dòlmens i menhirs del neolític, és a dir, de fa més de 5000 anys. Destaca la pedra de les Orenetes, per la seva mida, forma i perquè encara queda una petita mostra de pintures prehistòriques en ella. També ens va agradar molt la roca foradada i l'accés a ella, tot i que no ens va quedar clar quan es va foradar, i força prescindible el dolmen de can Gol, la forma clàssica però gens espectacular.

Això sí, només el passeig pel clàssic bosc de pins i la seva olor... molts records i molt molt agradable!

Després de fer exercici, vam anar al centre del poble on vam esmorzar al bar El Café on vam menjar dos entrepans molt mediocres, un aigua i un tallat per 12.60€. 

Vam creuar el casc urbà de la Roca, algun edifici rústic boniquet, ens van agradar força la cooperativa i l'esglesia, així com el carrer major i potser can Turrens, un edifici senyorial que està sent rehabilitat per ser el casal d'avis. I diem potser perquè és una mica eclèctic i, a veure com queda al final. Però vaja, que no el catalogaríem com un MUST a visitar a Catalunya.

Abans d'anar a comprar però, vam intentar arribar-nos al castell, tants cops vist des de la llunyania conduïnt per la c-60, ara tenim una vista més propera però no des de dins doncs, el camí que ens indicava el gps per arribar estava tancat i mira, com sempre diem, allà on no ens hi volen, no hi anirem pas. La silueta és molt bonica, i és que aquest castell, que va originar la vila, va ser modernitzat a mitjans del segle XX. (Sembla que és de propietat privada i efectivament, no es pot visitar).

I llavors ja sí, cap al centre comercial on firar-nos ens va costar una mica més del que pensàvem però finalment vam aconseguir omplir les bosses per a que els reis mags tinguin quelcom per deixar-lis als nens aquestes properes festes nadalenques. 

I és que si alguna cosa m'agrada d'aquesta tradició, és que per mi marca l'inici de les festes de Nadal!

pd. A meitat de les compres vam anar a dinar al restaurant Can Pedra Antiga a l'altra banda de la carretera on hi ha la Nike Store, un restaurant de carretera on tenen un menú totalment casolà per 14€ que ens va semblar tota una troballa. Lloc de camioners, sense cap pretensió, però ideal per menjar bé i barat.