08026. Camp de l'Arpa. Passejades ex-confinades.

Una estona lliure divendres va fer que passejèssim el cp 26 que encaxa 100% amb el nostre barri veí... Camp de l'Arpa... bé, en realitat té un tros del Clot però res significatiu...

El camp de l'Arpa és un barri amb totes les de la llei, un barri que es va resistir al plà Cerdà, de fet, diversos carrers de la quadrícula de Barcelona moren al topar amb el carrer Rogent, l'emblema del barri, i permet que a la banda de Badalona del carrer han aguantat fins els nostres dies un bon grapat de passatges els quals vam aprofitar per recòrrer, alguns ja coneguts, d'altres, van ser tota una troballa.

Vam entrar al codi postal pujant per l'Avinguda Meridiana i fent València, Sibelius, Nació i passant per l'escola Dovella, un edifici amb una façana molt bonica... fins arribar a la plaça de Carme Monturiol amb equipaments municipals prou moderns i la veina plaça de Lolita Torrentó i Prim amb l'escola bressol el Petit Príncep i el primer dels passatges del barri que la travessen: el de Trinxat i el del Sospir.

Entre passejos i carrerons vam anar pujant pel barri descobrint que s'està arreglant molt. De fet hi ha un bon grapat de cases precioses, algunes noves, d'altres d'antigues rehabilitades, i d'altres que de ben segur i estaran en breu, com les del boniquíssim passatge d'Andreví.

Després d'arribar al restaurant A cañota, un dels típics i cars del barri, al límit del mateix al carrer Indústria, vam resseguir aquest carrer fins a la masia de can Miralletes, un dels últims vestigis del passat agrícola del barri, i actualment escola bressol, creiem, o edifici administratiu de l'institut del mateix nom just al costat.

I com sempre diem, un cop a dalt només es pot fer una cosa... baixar, cosa que vam fer pel passatge de Roura, que no coneixíem i que ens va encisar, de tots, potser el nostre preferit, amb un seguit de cases molt boniques.

El final d'aquest carrer coincideix amb la plaça de Sant Josep de Calassanç i on comença / acaba l'esmenat carrer Rogent, per a nosaltres un dels més agradables (per no dir bonics) de tota la ciutat.

Com el carrer Rogent l'hem passejat moltíssimes vegades, vam preferir endinsar-nos pels carrers del costat per arribar a la plaça de Robacols i el passatge Pistó, però de veritat, que justament d'aquests n'esperàvem més, com la imatge del proper restaurant Los Pajaritos o la cooperativa Camp de l'Arpa.

Després de fer l'últim tram del carrer Rogent, de nou al carrer València vam fer la darrera visita del barri, el passatge del l'arc de sant Sever, un carreró que ens encanta, amb un edifici a la cantonada amb València que de veritat, necessita ser reformat perquè es preciós, i a més vam veure, just al costat d'aquest passatge un altre, sense nom específic però en el que ens vam ficar i vam flipar amb unes casetes que hi ha a dins, que, com passa amb el de sant Sever, de cop deixes d'estar a Barcelona... que és el que té una aquesta ciutat i el que estem aprenent amb aquestes passejades...