08022. Sant Gervasi de la Bonanova. Passejades ex-confinades.

Després d'haver-nos saltats uns quants, reprenem l'ordre numèric de les passejades confinades per continuar pel codi postal que anàvem, el 08022 que conté pràcticament sencer el barri de Sant Gervasi de la Bonanova, queda exclosa la part del barri per sobre de la Ronda de Dalt.

Aquest barri, a peu del Tibidabo, és l'herència de l'àntic terme de Sant Gervasi de Cassoles (de les cases soles) un grapat de masies que al segle XIX va ser "descobert i colonitzat" com a zona residencial per la burgesia Barcelonina i que va acabar amb l'annexió a la ciutat, com molts altres pobles, al 1897.

Dissabte vam començar a explorar la zona baixa del barri, on les torres van deixar pas a una zona de "pisos d'alt standing", tot i que, per fora, si estiguessin a un altre barri, de no tant alt standing, no destacarien en absolut. Segurament per dins són mega-pisos, però algunes façanes són horribles.

Semblant passa amb el mercat de Sant Gervasi, situat a la plaça on hi havia l'antic ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles i es feia el mercat primigeni, l'actual es va edificar a la segona meitat del segle XX però vaja, per fora no té res de res, Per dins és un mercat petit amb alguna paradeta amb molt bona pinta, sobretot de peix i marisc, i on sobretot vam esmorzar com autèntics reis la truita de patates del Bar El Mercat. De fet, el pintxo era tan bo que vam acabar repetint. El pintxo costa 5.30€.

Vam pujar pel carrer de Sant Gervasi de Cassoles, assumint que era el carrer principal del "casc antic", i entre edificis moderns i modernistes (ens quedem amb els segons), ens va agradar la façana de l'edifici i l'interior de l'esglesia de les Religioses Mercedarias, però sobretot l'espai del parc dels Jardins de Vila Florida amb la biblioteca i la masia, de les poques que queden al barri i que funciona en l'actualitat com a centre cívic del mateix.

Vam arribar a la plaça de la Bonanova, on hi ha l'esglesia de la Mare de Deu de la Bonanova, en honor als sants Gervasi... i Protasi, que no es diu mai! L'esglesia, com la plaça, força lletjota, ens van agradar més les edificacions de les escoles que hi ha a banda i banda del mateix. Direcció Hospitalet La Salle Bonanova, que conjuntament amb l'esglesia van organitzar els primer jocs florals, i direcció Badalona el col·legi Jesús Maria Sant Gervasi, edifici espectacular. Per cert, abans d'arribar hi ha un clot amb un jardí curiós, si fa vent, vigileu les targetes de crèdit, a la Mireioneta li va sortir una volant fins el tercer pis d'un edifici...

En aquell punt vam continuar pujant, deixant la part més "de barri" i entrant a la zona residencial, entre el passeig de sant Gervasi i la ronda de dalt, on s'amunteguen moltes "cases de rics" com va dir l'Aranete diumenge.

Un clar exemple és la casa Rialp al carrer Dominicos, però no és l'única, ni tan sols al mateix carrer, on obres modernistes espectaculars es barregen amb d'altres més modernes també molt xules. 

Vam seguir caminant per aquest barri, ple de torres precioses però per nosaltres sense al barri li falta ànima. Bé, una mica sí, doncs vam passar per la seu de l'Eurolliga, que fa la seva gràcia, i vam arribar a la Torre del Bellesguard, obra de Gaudí i on el seu viaducte va ser el prototip pel que va construir després al parc Güell. L'edifici, del qual vam veure una part de l'exterior des de l'Abat Oliva, és molt i molt gaudinià. Esperarem a una data de jornades de portes obertes per veure el seu interior.

Entre col·legis i universitats... La Salle, El Jesús Maria, Abat Oliva, Blanquerna... vam arribar al monestir de la Valldonzella; convent modernista que ens va agradar per fora i aquí sí que ens vam quedar amb les ganes d'entrar a visitar-lo per dins...

Vam continuar gaudint de cases i "casoplones" arribant-nos i baixant per l'avinguda Tibidabo, primer passant per la casa Roviralta, una de les meves preferides, i després per totes les que hi ha a la mateixa avinguda. La llàstima és que en l'actualitat, només una encara és d'ús residencial. Restaurants, col·legis, clíniques, consulats... i fins i tot clubs privats, ens "van fer fora" del Pool house on vam entrar a fer un cafè... són els usos actuals d'aquestes mansions. Per cert, molt i molt xula la casa. I molt i molt car fer-se soci... 

Vam passar per una altra de les nostres cases preferides de Barcelona. La Torre Andreu, un edifici espectacular amb moltíssima història, i una rotonda impressionant al terrat que li dona nom. Sembla ser que les diferents modificacions des de l'hotel original a l'actual edifici, amb oficines i botigues, li han fet perdre gairebé tot l'interior modernista, però l'exterior et deixa sense paraules.

Vam allargar una mica el passeig de Sant Gervasi per tal de fer el desitjat cafè que al final va ser un cafè amb llet i una xocolata desfeta, molt més bona del que pensàvem, al cafè Gener, un bar molt ben posadet, com no podia ser d'una altre manera, a la pedrera de la Bonanova. Un edifici pel que havíem passat pel davant moltes vegades amb el cotxe, doncs està on el Passeig de sant Gervasi es divideix amb el carrer Craywinkel, però mai ens havíem adonat de la seva "semblança" amb l'obra de Gaudí. És a dir, els balcons onegen i fins i tot té les xemeneies "guerrers". Per això serveixen aquestes passejades, ens fan aixecar el cap molt més del que ho fem normalment.

Vam tornar cap al cotxe passant de nou per la "Rotonda", i entrant als jardins de la Tamarita, uns jardins públics molt ombrívols i agradables per passejar sobretot quan fa calor i que eren la residència dels Craywinkel. De fet, la casa encara està al mig del parc però després d'haver vist tantes joies modernistes, aquesta, més indiana no ens va fer tant el pes.

Diumenge, vam tornar amb als nens al barri per veure el Cosmocaixa, per a nosaltres museu de la ciència, doncs està ubicat a l'antiga fàbrica modernista de Casacoberta, però aprofitant que per Santa Eulàlia era gratuït li vam fer una visita.

Entre moltes altres coses, vam poder experimentar en família sobre com funciona el cervell, sobre robots, vam veure el bosc inundat... al qual jo crec que mai li havia donat la volta, i on vam veure la Capivara. Ens van explicar en privat sobre els mamuts llanuts que van habitar casa nostra, i així vam saber perquè els blancs tenim el nas més allargat i estret que els negres... doncs resultar que no necessitem tant aire però l'hem d'escalfar més... 

En definitiva, un matí molt entretingut per rematar el 08022.