Brusel·les

Doncs això ja s'ha acabat. Espero que l'avi acabi de recollir les seves coses per començar a tornar cap a casa en cotxe, la Mireioneta i els nens passaran el dia "de panxing" a casa mentre nosaltres fem una mica de mig camí per arribar a Barcelona demà per dinar, on hauran arribat aquesta nit.

Però el que importa és explicar ahir, un dia dedicat exclusivament a la capital de Bèlgica, Brusel·les. Vam començar visitant l'Atomium, a les afores de la ciutat, i malgrat l'avi deia que quan ell el va veureestava fet un nyap, nosaltres vam veure una escultura gegant simbolitzant un atom de ferro ampliat més de 150000 milions de vegades, i lluent molt bé. Vam decidir no entrar-hi, però el lloc és molt fotogènic.

Llavors vam agafar el cotxe per anar cap el centre, de camí ens va semblar que l'Atomium està en un recinte que és com si fos el Montjuïch de Brusel·les, doncs allà hi vam veure entre d'altres construccions importants un "Bèlgica en miniatura" un palau d'esports i un palau reial.

Ja al centre de Brusel·les, i aprofitant que a la zona blava pots aparcar uns 20 minuts de franc, vam moure el cotxe un parell de vegades i visitar, fent molt poques passes, la zona de les embaixades, el parc de Brusel·les, estil parc de la ciutadella, i el Palau reial, el qual per dins només es pot visitar a l'estiu, i que per fora, doncs sí, és un palau, però n'hem vist de molts molt més espectaculars. Aquest era la mostra més evident del que sempre he dit de Bèlgica... que és un país que fa mandra visitar.

Finalment vam deixar el cotxe a un pàrquing per visitar el centre de la ciutat, al qual vam sortir per la plaça d'Espanya, amb estàtua de Don Quixot i Sancho Panza i tot. En definitiva, hi ha hagut molta relació reIal entre Espanya i Bèlgica.

Abans de dinar encara vam tenir temps de veure una botiga museu sobre còmics, un dels trets més caràcterístics de Bèlgica, doncs sobretot Tintin, però d'altres personatges com els barrufets, Spirous..., són belgues, i això és veu amb diferents murals al llarg de la ciutat. 

El més típic és un de Tintin, que vam veure una estona després anant cap al Maneken Pis. Abans però, vam dinar a la placeta que es forma a dins de la Rue du Marché aux Herbes, i que ens va agradar molt per la seva senzillesa, però sobretot per l'ambient, amb música en directe, que hi havia.

Clar que per molt que ens agradés aquella plaça, no és comparable amb la Grand Place, doncs a veure, malgrat em mantinc amb el poc atractiva que és Brusel·les (dins de ser una capital europea), aquesta plaça és de les millors del mon. De fet, així de cop només posaria per davant un grapat de Roma, la de San Marco a Venècia, la plaça Roja de Moscú i la de san Felip Neri a casa nostra (i segur que me'n deixo algunes), però la Grand Place és brutal.

Més que la plaça, és la bellesa dels diferents edificis que l'envolten: l'ajuntament i la seva torre, Le Piegeon, la Maison du Roi... una passada per la vista.

Després d'una estona de contemplació llarga, l'avi va decidir tornar cap a casa i nosaltres vam seguir passejant la ciutat. Vam deixar la plaça pel carrer Charles Buls, on hi ha el mural d'en Tintin i les escales, i després de "demanar-li sort" a l'estatua d'Everard t'Serclaes, el vam recòrrer fins el monument que s'ha de veure per criticar-l'ho, el Maneken Pis, aquesta font d'un nen petit pixant, que no té res més enllà d'una fama universal. Check.

Per cert, el nen anava vestit en honor a una cofradia de vi, amb un tap de suro penjat i tot, i és que li canvien el vestit cada dia (i a vegades més d'un cop al dia). Té més de 1000 vestits i de fet, ben a prop hi ha un museu on els pots visitar, des de fora vam veure uns poquets relacionats amb oficis i amb judicis.

Llavors vam tenir un tros de passejada força avorrit, sobretot perquè vam entrar al barri Le Sablon pel carrer Rollebeek que era molt maco i pensàvem que allà ens trobaríem tot el barri així, però no. Deixat aquest carrer ens vam trobar amb que el barri era igual d'avorrit que la part entre el Maneken pis i el carrer Rollebeek, amb moltes botigues d'antiguitats i poca cosa més a destacar.

A sobre la passejada "feia pujada" amb la qual cosa els ànims van decaure fins el punt que al arribar al mirador de Marolles no vam voler pujar a la nòria d'allà. Vam anar directament al palau de justícia, on volíem entrar a veure si era veritat que el seu vestíbul és espectacular i que fa 100 metres d'alçada... però estava tancat!

Vam seguir passejant. començant a tancar la volta, arribant-nos a la plaça del petit Sablon, plaça molt i molt bonica i cuidada, de fet hi ha un senyor dedicat exclusivament a vigilar que no trepitgis la gespa i les flors (hi havia tulipes i tot!). A la plaça hi ha estàtues que representen els antics oficis de Brusel·les i personatges rellevants de la història de la ciutat. Del millor que vam veure.

Després de creuar el carrer i passar per l'esglesia de Notredame du Sablon, la millor vista és des de la plaça, vam arribar a la plaça de Grand Sablon, important no confondre la gran i la petita, doncs la gran no té encant... bé, vam veure un cafè en un pati interior molt agradable per prendre quelcom, però no teníen gofres, que era l'objectiu per berenar... aquest lloc queda apuntat per una futura (im)possible visita a la capital belga.

Ja arribant de nou al centre vam passar per "l'illa dels museus" nom posat per mi ara mateix, on hi ha diferents museus, el de belles arts, el Konink... Però el que em vam soprendre més va ser el de Magritte, per la meva afició a la peli d'El secreto de Thomas Crown... i perquè hi ha una poma verda gegant al terrat de l'edifici. Lloc també apuntat per quan (no) anem a prendre algo al bar de la plaça del Gran Sablon, que per cert està just al davant del famós edifici Old England, un edifici d'Art Nouveau construit a finals del segle XIX com a magatzems i que actualment contenen el museu d'instruments musicals.

A tocar d'allà hi ha un altre jardí molt maco, el de Mont des Arts, no tant com el del Petit Sablon però amb vistes de la torre de l'ajuntament. Un altre lloc agradable per passejar i on ens va agradar molt el rellotge que hi ha a la sortida "per anar cap a la catedral" on a cada hora pren vida un personatge històric (a les 18:00 és Carlos I de España i V de Alemania).

I diem que és la sortida cap a la catedral és perquè és la que vam fer servir per anar a la catedral, una basílica gòtica amb dues torres, imponent per fora, on hi ha un parc amb bancs molt agradable i espectacular per dins, amb uns vitralls molt currats... a veure si al final Brusel·les... ni tan mal...

Vam tornar a entrar a la part més cèntrica de la ciutat a partir de les històriques i clàssiques galeries saint Hubert, les quals podrien ser les més antigues d'Europa i que és com estar en una estació de tren però amb botigues cares.

Allà vam cumplir el desig de menjar un gofre abans de passejar pels carrers del voltant... que potser són els més macos que vam veure per la ciutat... a veure si no calia passejar tant! Fins que vam arribar a veure la inclusiva Jeanneke Pis, i és que l'any 1987 se li va posar una versió femenina i després de 250 anys el Maneken Pis va deixar de pixar en solitari.

En aquell punt vam veure que ens interesava tornar per tal d'agafar el transport públic bé, el darrer autobús sortia cada hora... així que vam recòrrer de nou aquells carrers bufons i les galeries per fer un "Pekin express" de manual arribant en punt a agafar bus-metro-bus" i de sobte estar a casa adonant-nos que l'aventura s'havia acabat.

Brusel·les, en calent, ni tan mal... Algun dia tornarem perquè a Bèlgica hi ha coses a veure, però si no tornèssim... doncs res... El que esperem és tornar a estar de viatge l'abans possible, i és que el proper...