Efteling

La idea original d'aquest viatge era visitar les illes frísies, unes illes que al nord dels Països Baixos dividides entre aquests i Alemanya i a les que fa anys que els hi tenim ganes, sense un motiu clar, però ens fa gràcia anar-hi, i ho diem en present perquè no les hem visitat ni ho farem en aquest viatge. 

Vam començar a planificar-ho tot i no ens acabava de quadrar, manca d'allotjaments, no teníem clar que faríem allà... i justament mentre preparàvem el viatge, vam veure que a Holanda hi ha el parc d'atraccions d'Efteling, un dels "millors parcs d'atraccions d'Europa" al qual, al contrari que les illes frísies, no hi podíem renunciar.

I ha estat avui, el darrer dia als Paísos Baixos, el designat per anar-hi, doncs avui el parc obre una hora més que fins ahir. quan l'hem visitat. Hem sortit relativament d'hora pel matí, hem aparcat i hem agafat una scooter per l'avi amb la que ha recorregut el parc la mar de tranquil amb nosaltres, ha estat molt content de poder seguir el ritme explorant aquest parc tematizat com si fos un bosc de conte de fades i llegendes dels contes europeus tradicionals, fins el punt que ha pujat a unes atraccions força fortes.

Un cop vist el parc, dir que l'estètica està molt bé, en especial la zona central on hi ha l'atracció de l'holandès errant, però esperàvem una mica més. Vull dir que no crec que en general sigui més maco que Port Aventura per exemple, i això que és força més petit. També és cert que el dia no acompanyava especialment i que, al tancar encara amb llum no hem gaudit del parc a les fosques, on els parcs d'atraccions sempre guanyen molts punts.

Un cop passada l'entrada, simbolitzada amb la casa dels cinc sentits, una de les construccions més incòniques del parc, amb unes carpes de fusta que semblen sostres de cases de fades, et trasllades a aquest mon de fantasia. nosaltres hem anat directament a la muntanya russa familiar de Max & Moritz, una muntanya russa no especialment forta però ideal per escalfar motors.

Un cop escalfats, i aprofitant al màxim la "discapacitat" de l'avi, hem entrat a la Piraña, sense saber que era, i clar, ens hem trobat la típica atracció dels ràpids on l'escalfament se'ns ha passat ràìdament, especialment a l'avi que ha acabat força mullat.

Ben a prop hem canviat radicalment d'estètica per gaudir d'una de les noves atraccions del parc, la dansa macabra, on vam gaudir d'una atracció súper currada ja des de l'aproximació a través d'un cementiri, i d'un concert mentre giràvem i pujàvem i baixàvem molt i molt divertit. Una nova proposta a atraccions tipus "serpiente emplumada" infinitament millorada.

Com malhauradamentm tant el Baron 1898 com el Hogmoed estan tancades, hem anat per la part exterior del llac i hem topat amb la muntanya russa de sant Jordi i el Drac (amb el nom en neerlandès), una muntanya russa de fusta i molt molt ràpida que ens ha agradat força.

Abans de dinar hem intentat pujar a l'holandès errant, una de les atraccions estrelles del parc. Realment la zona està molt xula, però hi havia massa gent, així que hem donat una volta pel parc, passant pel llac omnipresent fins arribar al castell central, al final els parcs tenen una estructura similar no? Una entrada molt àmplia, i un castell al mig des d'on s'articulen les diferents zones. 

Allà hem dinat a base de crepes al Polles Keuken just al davant, restaurant graciós perquè simula una taverna medieval.

I ja que hi érem allà hem fet la digestió entrant al castell on hi ha l'atracció Symbolica, on recorres les estàncies del castell en una vagoneta mentre vius una aventura entre robots i animacions, curiosa però ens quedem amb Ratatoille.

I després un altre dels clàssics dels parcs d'atraccions, la passejada mig perduts... ens hem retrobat a la mad-house de Villa Volta, una de les atraccions que més ens ha cridat l'atenció, diguem-ne que per "original", doncs després d'una primera sala amb una explicació, suposem que misteriosa i terrorífica (en neerlandès així que per això ho suposem) hem passat a una altra sala que a partir d'una il·lusió òptica semblava que estàvem donant voltes tota l'estona. En realitat tu et balanceges i a l'hora la sala gira cap a l'altre sentit. Entre això i que l'avi ha tingut un petit incident amb la barra de seguretat, que ens ha fet riure una mica, ha estat un dels moments del dia.

Hem recorregut aquesta zona del parc, plean de carroussels i paradetes més de fira, crec que aquí també hi ha un bosc on expliquen els contes infantils que donen sentit al parc, i hem arribat a un dels altres extrems del parc, on hem pujat a la muntanya russa indoor de Vogel Rock, senyalar que les cues van molt bé en gairebé totes les atraccions del parc, en aquesta especialment, doncs per ser una de els atraccions estrelles del parc, doncs és com un hyper space mountain, pràcticament hem anat directes.

Després de que en Pauilolo i la Mireioneta fessin la clàssica pujada a les tasses, hem resseguit el parc per l'exterior del llac fins tornar a la zona de les atraccions fortes, allà ens ha rebut un altre clàssic que no hem perdonat, el "vaixell pirata" que ha estat el millor aperitiu abans de pujar al Python, la que potser és, amb permís de l'holandès, la muntanya russa més forta del parc, doncs té un parell de loopings i de tirabuixons, i ressumeix una mica el que ens hem trobat a Efteling, que les atraccions "estàndards" són més curtes que als altres parcs, cosa dolenta per una banda, però suposem que també fa que tot sigui més àgil. I amb les que més acabes gaudint és amb les originals d'Efteling, sigui Villa Volta, la dança macabra o, la millor de totes, l'holandès errant, a la que hem anat només sortir de la Python.

I és que el De Vliegende Hollander és una atracció de primeríssim ordre, ambientació xulíssima, entres dins d'unes grutes per fer una muntanya russa que sembla suau, accelera, s'atura, accelera encara més, i acabes contra l'aigua on fas una volta pel llac. De les millors del mon se'ns dubte. Molt bonica, completa i emocionant, ho té tot.

Amb aquesta, els grans ja hem tingut prou, els nens han repetir el sant Jordi abans de donar una altra volta pel parc fins pujar a la Pagoda, el mirador del parc, des del que hem vist que l'espectacle de fonts i llums ja havia començat, de manera que quan hem baixat, les vistes tampoc són les millors, doncs el parc sembla com "incomplert" no és del tot compacte i té molt de marge. Hem anat sortint del parc per veure el final d'aquest espectacle que té molta fama però que, de dia, doncs la veritat no llueix gens.

Però ja que hi érem allà, hem apurat el parc fins al final pujant a la Fata Morgana, un ride estil pirates del Caribe, bé, molt semblant però amb estètica Aladin i orient mitjà enlloc de pirates i canviant la perpecepció de les atraccions que són com als altres parcs, aquesta ens ha semblat molt més llarga.

I fons aquí, amb el parc molt ben complert i vist, i amb totes les atraccions (obertes) fetes, hem tornat l'scooter i hem tornat a casa on ara mateix estem recollint doncs demà toca canviar de país.