Hipos i Cocodrils

L’arribada a Santa Lucia, el nostre camp base a la regió Zulú i que pertany al municipi d'Mtubatuba, va ser estressant, la conducció en general va ser molt més densa i esborrajada del que havíem vist els darrers dies, i vam tornar a veure poblats deteriorats, no al nivell de Lesoto, o de la zona de Ficksburg, però hi havia força miseria.

Això sí, que a de Santa Lucia, que ja diem ara, és molt turístic, sembla una espècie de Platja d’Aro sudafricà, et trobis un Pumba passejant per la carretera, a banda de micos, aquests ja són com de casa, i al jardí de l’apartament hi hagi un cartell que digui, "atenció amb els hipopòtams i els cocodrils quan es fa fosc, entrada sota la pròpia responsabilitat", ja et fa sentir un "uix" a la planxa... de fet vaig haver d’anar a buscar aigua al cotxe i hi vaig anar, literalment, amb el culet apretat.

Avui no tocava matinar molt, però portem el rellotge intern força marcat i com vam anar a dormir d’hora, a les 7 ja xerràvem els quatre. Hem aprofitat per sortir d’hora i anar a la zona de la platja del poble, una zona molt verda i verge, però on no es pot arribar a la platja... si no a l’estuari.

Després d’una estoneta per allà, i sense res que ens motivés, hem anat al poble. Confirmat, el Lloret de Sudàfrica, ple d’establiments cutrots per menjar, molts per fer activitats, de surfer o safari, botigues de menjar i de souvenirs.

Un cop arreglat i pagat el creuer de la tarda, ens volien cobrar més per reservar amb antelació, hem decidit anar cap al nord, cap a cape Vidal. Per sorpresa nostra hem vist que aquest cap ja està dins de la reserva de iSimangaliso, pensàvem que començava allà. Així que, veient que ens tocava pagar sí o sí per fer alguna cosa a Santa Lucia, hem decidit visitar aquesta reserva... i ha estat una molt bona decisió.

Primer perquè ens ha servit d’entrenament per circular pel Kruger, després perquè en un espai no gaire gran, hem vist diferents ecosistemes i, sobretot, perquè hem vist un bon grapat d’animals.

Només entrar al que seria la zona de la Sabana, i deixant de banda els micos, que ja en tenim al jardí de casa, o facòquers, que també n’hi ha passejant per Santa Lucia, hem vist Kudus a mansalva, amb les seves ratlletes al llom, i fins i tot un mascle amb unes banyes espectaculars.

Després, al primer loop en el que ens hem desviat ens ha portat a un mirador a un llac on hem vist una familia d’hipopòtams ben tranquils a l’aigua. Ja érem feliços!

Els quilòmetres i els loops han anat seguint i hem vist zebres de ben a prop, la Mireioneta era feliç, i algun búfal d’aigua, la nostra primera “captura” del big five!

A banda d’animals, també ens hem desviat a Mission Rocks per arribar a la platja, a l’oceà índic, que era molt surfera, i ens hem arribat fins a Cape Vidal, on hi ha un parell de campaments, un tancat però l’altre força obert, a tocar del mar i on sembla que pot haver-hi molta molta fauna.

Hem girat cua i hem fer el loop llarg del parc, just al final, de difícil conducció, en un punt hem passat entre el llac de Santa Lucia i l’estuari, entre dos aigües vaja, per un pas molt estret. El cotxe anava sobre dues plataformes i no quedava gaire espai a cada banda.

Ha estat força emocionat la veritat, així com el paisatge també li ha donat una dosis d’aventura, doncs hem passat de platja a selva tropical i a sabana, però pel que fa a la fauna... res de res, bé, algun kudu i un búfal lluny, però n’esperàvem més fent tota aquesta volta... i sobretot, veure el rinoceront blanc... no ha pogut ser, i era una de les “millors bales” per veure aquesta bèstia.

Un cop acabat aquest loop, hem desfet tot el parc “rapidets”, per tal de no fer tard, que no ho hem fet, a la següent activitat, el creuer per l’estuari de Santa Lucia.

I que bé que ens ha anat una estona de “no cotxe”. En un vaixell d’aquells de creuar l’amazones, ens hem juntat una vintena de turistes, el capità i dos ajudants que ens han remuntat 10 quilòmetres d’aquest estuari, la típica llengua d’aigua amb manglars i vegetació a banda i banda, però amb l’alicient de que hi viuen moltes famílies d’hipopòtams i de cocodrils. Dels segons hem vist un parell de petits, els grans gairebé no els hi cal sortir, però d’hipos ens hem fet un fart, moltes famílies ens han rebut i ens ha posat les seves millors cares, jugant, obrint la boca i posant-se morenes amb els darrers raigs de Sol. Tot això mentre el nostre capità ens explicava la història del lloc i dels animals, hi viuen 800 hipopòtams en families liderades per un mascle, les femelles tenen una cria cada quatre anys i s’encarreguen del bebè durant dos anys portant-lo a l'esquena la major part del temps. Ja d’adult, el bitxo pesarà més de 2000kg i correrà a 40 km/hora.

La tornada, amb els darrers raigs de Sol, ens ha donat unes imatges precioses del llac, amb un aigua que semblava plata líquida reflectant l’or dels raigs de Sol, els núvols i formant una sèrie de remolins totalment onírics.

Semblava que era la millor manera de tancar Santa Lucia, però encara ho hem millorat tornant a casa per sopar... la nostra primera Braai, on hem cuit carn, carbassa amb formatge, i un pa boníssim abans de posar-nos a veure el Noruega Costa d’Ivori i anar a dormir, que demà... més!