Som a Sudàfrica!

Per fi, i és un per fi amb motiu, perquè ha començat una aventura de les grosses, doncs estem ni més ni menys que a Sudàfrica, per fer un d’aquells que s’anomenen Grans Viatges amb majúscules, una aventura que, si bé ja estàvem nerviosos abans de començar, tal i com ha anat l’inici... encara ho estem més.

I és que el viatge com a tal va començar quan el passat Black Friday vam trobar una súper oferta per volar a Jo’burg, així és com els “molones” anomenem Johannesburg, per 1600€... els 4! Després han estat 1780€ afegint dues maletes...

Des de llavors, una preparació llarga i exhaustiva, doncs Sudàfrica és un pais molt gran, que dona per molt, però del que sorprenentment no ens ha semblat especialment fàcil trobar informació pel turisme... per lliure més enllà de les coses típiques.

Crec que ha estat el viatge al que li he dedicat més hores de preparació, m’ho he passat teta, però tot i així, i com sempre passa, els darrers dies i hores han estat un absolut estrés fins que ahir al migdia vam agafar un taxi que per 40€ ens va portar a la Terminal 2 de l’aeroport, sí la 2 i en taxi, tenim a la Mireioneta coixa, per culpa meva... però això és un altra història...

Hi vam anar molt d’hora, jo vaig tenir un parell de reunions que vaig fer des de l’aeroport, després vam dinar al Mc Donalds, uns 50€ i vam pujar a l’avió, un pel més tard del que tocava... però vaja, que sempre és igual, no passava res...

... fins que dos hores després encara no ens havíem enlairat! Drama absolut, doncs el vol feia escala a Frankfurt on arrivariem, i així va ser, 30 minuts més tard de l’hora prevista de sortida.

Queda com annècdota que la noia xinesa del darrera li va xorrar un earphone a un noi alemany, com va funcionar el servei de Condor durant el vol, la imatge de l’hostessa obrint una porta de l'avió sense res a l’altra banda a l’aterrar, que vam fer un autèntic Pekin Express per l’aeroport per passar el control de passaports i arribar a l’avió on molta gent esperava, feia més d’una hora, als 29 passatgers que veníem del vol de Barcelona.

I dic als passatgers perquè les maletes... no teniem ni idea, vam pujar a l’avió maleint a la noia de Barcelona que ens va enviar la maleta facturada... i també la de cabina a la bodega perquè hi havia excés d’equipatges... de fet per això vam sortir... 2 hores més tard... mi no entender...

Però vaja, un cop a l’avió cap a Sudàfrica, un flamant i nou airbus 330 ens vam poder relaxar, però no dormir gaire, és un avió molt gran i modern, però a l’avió ens costa massa descansar i sincermanet, ens va semblar molt estret.

Així doncs, aquest matí estàvem reventats, i a sobre hem hagut d’esperar més d’una hora per aterrar degut a la boira que cobria Johannesburg, que sumada a l’hora de retràs, i als tràmits varis d’arribada, immigració, maletes, i cotxe de lloguer, un cutríssim Toyota pel que hem pagat vora 650€ per tot el viatge, ha fet que l’opció d’anar a visitar Clarens de baixada quedés descartada, ja no pel temps, si no perquè de veritat, estàvem molt cansats i encara teníem 3 hores de cotxe, que eren quatre si ens desviàvem a aquest poble.

Hem començat a conduir... i la veritat és que al principi no ha estat fàcil, conducció per la dreta, amb cotxe justet i de canvi manual... a banda de moltíssims camions i molts “Fitipaldis” a la carretera, ha fet que la sortida de Jo’burg fos complicada. A més, el paisatge, amb molta vegetació cremada (crema controlada), pobles de xaboles i res més, ha accentuat el baixon.

L’única cosa positiva era la quantitat de bestiar, principalment vaques, i les imatges dels pastors al llarg del camí, també hem vist cabres, cavalls, toros... moltíssims animals que, per sort, no han desaparegut quan, en un click, el paisatge ha canviat i tot s’ha tornat maco, vale que algun poble molt pobre hem passat, això sí, la imatge d’una perruqueria dins d’una carpa a peu de carretera era un puntasso, però llevat dels pobles, el paisatge, amb una llum molt bonica ha canviat radicalment, més verd, res cremat, muntanyetes al fons, imatges de vida a la carretera, el cansament no ha desaparegut, però hem somrigut i hem convingut que començava el viatge.

I així, al mig d’aquest paisatge hem arribat a Ficksburg, un poble més gran que els passats abans, amb KFC i tot, on hem vist tanta gent al carrer, molta de la qual ens mirava identificant-nos com turistes, que ens hem sentit intimidats, de fet, un gorrilla ja ens ha tret 20 rands. Sí, sabem que seria el tòpic de poble africà, però és el que ha passat. També dir que amb els sudafricans que hem parlat han estat molt amables, fins i tot, una cambrera del KFC ha trucat al nostre hostal per contactar amb l’amfitrió.

Ficksburg no té res la veritat, bé el restaurant on hem sopat, però sí que és cert que la darrera passejada, la que no havíem de fer, doncs era de nit, amb ningú al carrer, ens ha semblat un lloc molt més tranquil i fins i tot la seva esglesia lluïa una mica... tampoc ens flipem i esperem que a partir de demà comencem a gaudir de veritat del viatge!