Ficksburg
Transport
- Benzina. Vam posar sense plom a 28 Rands/litre, un preu força estàndard al llarg del pais.
Dormir
- Ani-Lem. Apartament correcte per dormir i pels 38€ que vam pagar a través de Booking. Res de quedar-s’hi més dies i fer vida, menjar era impossible i feia fred.
Menjar
- Imperani. Ens va dir el senyor de l’apartament que era el millor restaurant del poble... i segurament ho és. Arreglat com si fos una casa típica de Sudàfrica, vam menjar com reis, dos mac & cheese i dos schnitzels, una amanida cèsar i una graellada de carn i pure de patata... espectacular m’apunta la Mireioneta, tot bo i molt bé de preu, doncs amb begudes i un cafè vam pagar 1000 rands.
Clarens
- Hihgland coffee Roastery. Cafeteria molt ben posada, a l’estil del que és Clarens i davant de la plaça principal, vam menjar 3 muffins i un cheesecake, a més d’un cafè boníssim, que costen de trobar en aquest pais, tot per 240 rands. Això sí, el servei... justet.
Dormir
- Bergwoning accomodation and guest farm. A veure, vam fer una reserva a través de Leeke Slap, una especie de Booking sudafricà, per dormir en aquesta granja entre el poble i el parc de Golden Gate fa uns tres mesos, i no vam entendre que reservàvem un parcela de càmping, que entre el fred que fa, i que no portem res de càmping, doncs no era possible. Finalment ens ho van canviar per dos... zulos? No es broma, dues casetes petites, una sobretot, l’altra era molt millor, més gran i maca, amb una kitchenete i nevera, davant de la zona de càmping, havíem de fer us dels lavabos comunitaris, però no hi havia ningú més. Així que tot l’espai, que era una esplanada màgica amb els Drakensberg al darrera, era per a nosaltres. Vam dormir molt i molt bé, però no va ser una ganga, 1500 rands.
Bergville
Menjar
- LittleSwitzerland Resort. Vam parar aquí perquè havíem de fer benzina i de pas vam dinar... doncs cagada, doncs tot i que va ser barat, 580 rands per 4 hamburgueses i 4 begudes, les hamburgueses no eren tan dolentes com les del Voramar, però s’apropaven força.
Inkosi Langalibalele
Viure
- Ardmore GuestHouse. No sé ni per on
començar...impressionant! Vam agafar dues
nits per Homeexchange, sense saber massa bé on ens posàvem. Doncs ara ja ho sabem. És una granja
d’hostes, amb totes les comoditats possibles. Nosaltres estem
allotjats a una casa de dos pisos, amb tres habitacions, dos banys (un ensuit i
amb jacuzzi), i una cuina menjador saló. Hi ha vàries
casetes a la propietat i un munt d’espais comuns: un jardi inmens on pots jugar
a badmington, a pilota, un arbre preciós amb un columpi per gronxar-te des
d’una de les seves branques i amb un llit de fulles sota els teus peus, un
parell de piscines (no climatitzades, així que no les podem fer servir), un
ping-pong, billar, una bar de l’honestitat (si no hi ha ningú, pots agafar el
que vulguis i anotar-ho en un paper), un parell de menjadors, una biblioteca,
una zona de relax amb sofàs i llar de foc, un altre espai amb piano, escacs... És per venir-hi
una setmana! A més organitzen un
munt de coses! Ahir a la tarda hi havia line dance. Cada matí a les 8,
s’emporten els animals a pasturar i pots anar amb ells. Despres de l’esmorzar els més petits poden donar una volta amb ponis. També hi ha una sala de jocs i una mena de museu amb 100 peces de ceràmica. La gent que hi treballa són extremadament amables... de vegades una mica massa... la nostra cambrera ens va demanar perdó per haver d’esperar el menjar... quan no va ser massa temps. Estàvem en Pauilolo i jo petant la xerrada i menjant un pa deliciós amb mantega, mente el Fer i l’Aranete jugaven a ping pong. Vam menjar una de les carns de vedella més tendres que hem menjar mai! Al vespre, vam comprar un paquetet de llenya i vam fer foc a la xemeneia del menjador (a l’habitació principal n’hi ha una altra). S’hi estava molt bé... De fet l'endemà vam tornar a sopar al restaurant, vam jugar a pickelball mentre la Mireioneta va fer servir l'spa i vam acomiadar-nos d'aquest lloc i els seus treballadors mirant el partit de Sudàfrica del mundial.
Okhahlamba
Oci
- Hiking. L’entrada al parc natural per fer els trekking ens va costar 200 rands, 80 cada adult, en Pauilolo conta com adult) i 40 l’Aranete.
- Vertical rush. Per completar el dia, els nens van fer una sessió d’activitats en un entorn privilegiat amb vistes al Drakensberg. Una passejada per una corda fluixa, un gronxador al buit, rappel de 20 metres i una via ferrata. Personalment no em va semblar una súper activitat, però ells s’ho van passar molt bé.
Menjar
- Tea garden. Mentres els homes passejàvem, la Mireioneta va prender un caputxino amb vistes al bar del camping per 300 rands.
uMngeni
- Elula Cofe. Un restaurant / cafeteria a l’àrea de servei de Linga Lapa recomenada pel noi de l’Ardmore. I és que és un lloc molt ben posat, decorat com si fos una granja de la zona, i on hem esmorzat els 4 a base d’esmorzars “continentals” per 500 rands. Completant amb la visita a la botiga de delicatessens del costat, és una parada que paga la pena.
Howick
Oci
- Nelson's Mandela capture site. L’entrada al museu ens ha costat 540 Rands, i això que l’Aranete no ha pagat. Ben invertits.
Mtubatuba
- Pelicans Pad. Apartament a Santa Lucia relativament còmode però vellet, amb un wifi horrible, molts fallos i, com sembla que és típic a Sudàfrica, sense un menjador interior, tot són braai i taules a l’exterior, però clar, si tens un cartell al jardí que et diu que durant la nit hi ha hipopòtams i cocodrils lliures per allà... doncs et quedes a dins no? Vaja que no és un chollo i més venint d’on venim. Però per menys de 55€/nit... mira, ens apanyarem.
Menjar
- Meet and Eat. A veure, Santa Lucia no es Beverly Hills, i el que és pitjor, és d’aquells pobles que ho volen semblar quan no els hi cal i queden semblant Lloret. Un carrer ple d’establiments cutrots i on mira, per recomenació de la noia del Fannas hem anat a aquest establiment que un cop a dins, bé, a la seva terrassa, ens ha agradat més del que semblava. Això sí, l’esmorzar, estil continental també, molt més justet que el del Elula. Quatre esmorzars a base d’ous, bacon, salsitxa... dos caputxinos, dues xocolates calentes i un aigua petita, 540 rands.
Oci
- Isimangaliso. Finalment hem visitat aquesta reserva que NO entra amb la Wild card, doncs a Santa Lucia, pots fer poques coses sense pagar. Finalment creiem que ha estat una molt bona idea per entrenar-nos en els safaris i per començar a veure animals! L’entrada dels cinc, doncs el cotxe també paga, ens ha costat 626 rands.
- Fanna’s. El creuer per l’estuari de Santa Lucia sí que estava previst, i l’hem fet, el trist ha estat que havíem reservat per 340 rands/persona, i a l'arribar a l’oficina hem vist que el preu allà eren 240 rands/persona. La dona m’ha dit que era per afavorir el last minute. La Mireioneta s’ha indignat el que no està escrit, s’ha queixat, i finalment hem recuperat la diferència. Puntàs per l’MVP del viatge. Després l'excursió ha anat perfecte, però clar, fa que ens costi reservar aquesta agència.
Graskop
Oci
- Three Rondavels. L’entrada a aquest lloc ens va costar 381 rands. Paga la pena.
- Lucky Bourke’s potholes. L’entrada ens va costar 380 rands. Era més cara però ens van fer preu per entrar a mitja tarda. Sí, com sona. El lloc és força curiós tot i que ens va agradar més el Three rondavels. Aquest però, amb les darreres llums del dia guanyava molt.
Menjar
- Three rondavels. Vam menjar al xiringuito del lloc, doncs era tard i teníem gana. Un autèntic desastre, tot dolentíssim i car. 12 alites de pollastre i 2 sandvitxos més 4 begudes, 566 rands. A evitar 100%.
- The grand Graskop. Vam triar aques restaurant perquè teníem la carta a l’habitació de l’hotel i vam veure que estava a 3 minuts en cotxe. Anant cap allà vam veure que al centre de Graskop hi ha força més oferta però ja vam decidir no canviar. El servei lent, com és habitual i la qualitat correcte. El problema va ser que els hi faltava la meitat de la carta, però vaja, que els 800 rands que vam pagar per unes costelles de xai, dos schnitzels i un estofat de vedella, amb quatre begudes, són força entenibles.
- Graskop Hotel. Volíem esmorzar a un altre lloc que en teoria obria a les 7, inclús això deia el cartell a la seva façana, però a un quart de vuit encara no estava obert, de fet ni aquell lloc ni cap de Graskop excepte aquest hotel on ens han deixat esmorzar el seu buffet, senzill però correcte, més qualitat que quantitat, per 10€ cada un.
Dormir
- Cozy box house. Apartament dins d’un contenidor d’al·lumini però molt arreglat, amb una entrada de vidre i ventilació, amb un saló-cuina i dues habitacions amb un lavabo amb dutxa en cada una. I una part exterior amb braai com no pot ser d’una altra manera. Ens ha costat 80€, que no és una ganga, però és que ja som 4 grans i hem d’assumir que començarem a pagar això... Per això ens hem passat al home exchange!
Johannesburg
Viure
- Home Exchange. Em costa descriure la casa, o millor dit l’experiència de viure en aquesta casa, explicar la casa és senzill: és una mansió. Creada per un magnat de la mineria, aixecada per sobre la ciutat en un carreró amb seguretat privada. Inmensa és poc, té diferents salons arreu, tot és inmens i espectacular. Amb servei privat i tot el que vulguis... pagant... I això no és home exchange. Entenem que si ens fan els sopar ens el cobrin, però a part dels punts ens cobraran per l’estança i ens han cobrat per la rentadora que no podem fer nosaltres mateixos. A més dins de l’espectacular que és la casa, no tenen wifi (ens l’han passat els de servei “d’estranjis”. Diuen que és per desconnectar i estar amb la família... doncs no tenen ni un trist joc de cartes, i molt menys de taula. Així que et pots arribar a sentir com aquelles princeses atrapades a un castell. A més a més, els propietaris, una editora famosa (al seu pais) que va editar fins i tot un llibre d’en Mandela, i que enregistra un programa de televisió en un dels salons, i un metge que va actuar de metge subnormal amb nosaltres, poques vegades ens haviem sentit tan incòmodes amb algú tan rapidament, doncs quan li vam dir que ens dedicàvem a la investigació clínica en una farmacèutica ens va dir que estàvem a la casa equivocada. Doncs clar, no ens han fet sentir especialment bé... I jo em pregunto, aquest gilipoyas descendent de colons, capitalista a saco (ens va dir que ara Europa anirà millor perquè arribaran les dretes) qui cony és per parlar així... Però vaja, que la casa un casoplon. Al final, per la neteja diaria, una rentadora, un sopar lleuger i un complert i un esmorzar vam acabar paganat 3660 rands... vam estar força bé si no tenim en comte al doctor, però això NO és home exchange.
Menjar
- Piatto. Hem volgut canviar de sabor després de tant menjar sudafricà, i vam dinar en aquest restaurant italià al centre comercial Eastgate, on ens vam posar les botes, 2 Mac and cheese i dos schnitzel amb formatge pels nens, una amanida d’avocat i gambes més una pasta amb pollastre per a mi, i una tall de carn de 500 grams i un capuccino per la Mireioneta. Tot boníssim i amb begudes propina, 1200 rands. No arriba als 65€.
- Home of the bean. Cafè agrafable a Fox street a Jewel city, Maboneng, on vam fer un cafè i una coke per 73.7 rands.
Transport
- Pàrquing. El pàrquing del centre comercial ens ha costat 10 rands, que és el que costa les 5 primeres hores, és a dir gairebé res i és millor fer-ho per seguretat. A més, al mateix pàrquing hi havia gent que et netejava el cotxe per 120 rands, regatejat a 100.
- Uber. Per anar de casa a Maboneng donant un rodeig per equivocació meva, vam pagar 8.35€. Per tornar, ara ja sí directes, 3.29€. L’Uber és una molt bona manera de desplaçar-se per la ciutat.
Oci.
- Tour. Vam contractar un tour de migdia amb Get Your Guide amb entrades a la cort i a la casa de Mandela que ens va costar 255€ els quatre. És molt car però suposem que els tours s’aprofiten de la por a Johannesburg per sablar-te. Tot i així molt contents de l’experiència i del guia, en James d’Eagle tour.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada