Un cop vam deixar la Bretanya el ritme del viatge va baixar,seguint amb la tònica iniciada al càmping del mont Saint Michel.
Vam arribar a l'hotel Zenitude Residence de Versalles, un altre Zenitude con el que vam tenir a Toulouse, que lluny quedava el primer... el nou però, tenia més pinta de residència per a gent amb pocs recursos. Tot i així, per 65€/nit vam tenir una habitació molt gran amb cuina, bon wifi i pàrquing descobert, li faltava la piscina i estar una mica més a prop de París, on no hi vam anar fins l’endemà per la tarda dedicant la resta d’hores a fer el ronso, treballar i fer compres al poble de Magny-ls-Hameaux, on també vam fer possiblement el pitjor sopar del viatge, al restaurant la Place, on pensàvem que triomfaríem i vam menjar uns embotits, una hamburguesa i no recordo que més, per 61€, però és que el lloc, i la gent... brutejaven.
L’endemà, i
després de compensar el sopar a base de magret a l’apart hotel vam anar a París
amb la intenció de visitar el parc Citröen, on hi havia la famosa fàbrica, i la
zona del sud oest. Un cop aparcats, primer contratemps, doncs, encara no sabem
perquè, el parc estava tancat, cosa estranya doncs pocs minuts abans estava
obert doncs des del cotxe havíem vist el globus aerostàtic característic de la
zona, enlairat.
En aquell punt hi
vam trobar unes terrasses molones amb vistes a les tres coses que dominaven el
passeig, el riu, la torre i l’estàtua, així que vam dir, donem-nos un caprici,
però va ser just seure i va caure un xàfec que ens va fer sortir corrents
d’allà i desfer les nostres passes buscant llocs on aixoplugar-nos.
Per sort el xàfec
no va durar gaire, va netejar l’aire i va deixar pas a un dia prou bonic, vam
donar una volta en cotxe pel centre de París, recorrent els camps elisis des de
l’arc de triomf fins la plaça de la Concòrdia, explicant-li als nens que allà
hi ha les botigues més cares (possiblement) del mon. Ells al·lucinaven amb la
història i amb les cues que malgrat els preus prohibitius s’hi formen,
però que a ells també els hi agradaria comprar-se alguna cosa allà, és el que
té el consumisme i el màrqueting, posar Ferraris davant la porta es veu que
atrau als nens. També vam passar pel davant de la botiga del PSG i vam constatar
la Messimania que regnava a la capital francesa, vam discutir (de bon rotllo)
sobre si el crack argentí és un traïdor o no.
Finalment vam
aparcar al pàrquing del museu du quai Branly però no per visitar-lo, si
no per visitar el monument que hi ha un parell de centenars de metres més a
l’oest seguint el Sena. Havíem pagat 65.4€ abans de començar el viatge, vam esquivar als
trileros de la “bolita bolita”, tela que això encara funcioni i que ho deixin
funcionar, ens vam ajuntar amb una munió de turistes, i passant-nos la
distància de seguretat per on es passen les coses quan no t’importen gaire (de
fet el personal d’allà ens va animar a fer-ho), doncs després de totes aquestes
frases subjuntives que a un anglès li haguessin fet explotar el cap, vam pujar, al cim de París, a la torre Eiffel. Una torre que ha estat rehabilitada en un color que recupera l'original de tots i que ens va semblar molt xulo.
Allà, doncs el
típic, fotos a dojo i vistes en 360º de la ciutat, el riu, la torre de
Montparnasse, Montmartre, la defense, les diferents coses que hem anat visitant
al llarg d’aquestes visites a París, i en definitiva, una de les ciutats més
boniques i espectaculars del mon, als nostres peus, això sí la pijada de pagar no sé quants euros per una copa (de plàstic) de cava d'empeus i ben apretat de gent... doncs com que ens va semblar una gran tonteria.
I sí, França és un país molt gran i amb infinitat de coses per veure,
però abans d'aquest viatge estàvem d’acord en que ens faltaven dues coses
imprescindibles, dos MUSTs, un, l’havíem fet dos dies abans visitant el Mont
Saint Michel, i el darrer el vam fer l’endemà, tot i que el teníem
planificat des de que vam agafar l’allotjament a prop de Versalles, i era,
visitar el palau reial (que són tres junts), per fora, una mole immensa d’un estil barroc a més no poder
on l’excés i l’abundància es mostren arreu, i els seus jardins, pels quals vam pagar entrada, 35€ els quatre, i on vam passar bona part del dia
gaudint dels seus jardins amb les jocs d’aigua acompanyats de música.
La veritat és que
aquesta visita a priori pot semblar cursi, és molt recomanable,
nosaltres vam acabar arribant a l’hora de dinar (francesa) i després de fer un pícnic
allà mateix, vam estar més de dues hores recorrent els jardins com si
d’un parc gegant es tractés. Sí que és cert que una zona perquè els nens
juguessin arrodoniria el lloc, però entenem que no s’hi escau. Tot i així la
multitud de jardins i els jocs d’aigua, n’hi ha de preciosos, fa que la visita
no sigui gaire pesada, sobretot si la combines amb caçar pokemons, o deixes als
nens portar el mapa. El nostre jardí preferit... segurament la font de
l’encelat, però de nou, paga la pena una visita amb calma sense
estressar-se i, si estàs disposat a que t’arrissin, agafar alguna de les
carro-bicis o les barques per navegar pel gran canal emulant al rei Lluis XIV
davant del seu palau.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada