C'est fini

Després d’una llarga estona de cotxe amb el ja clàssic Bouchon de Lyon inclòs, vam arribar a Valence, una ciutat gastronòmica de la vall del Rhone Alps on ja hi vam fer aturada al 2013.

Al arribar relativament tard, vam fer el ronso a la nostra habitació de l’hotel Première Classe Valence Nord on per menys de 54€ ens van donar una habitació amb 1 llit doble i 2 individuals molt còmodes, wc a l'habitació i wifi, el clàssic d’aquests hotels que serveixen pel que serveixen, fer una nit. A més ens van donar un 15% de descompte en el restaurant La Boucherie situat allà mateix i on vam sopar a base d’hamburgueses per 46€.

D’aquesta manera no vam visitar Valence fins l’últim dia del viatge, vam arribar a quarts de deu però el centre estava pleníssim i vam haver d’aparcar al pàrquing de la place du Ville (7€).

Ja ens imaginàvem que estaria ple, doncs a banda de que Valence ens quedava a mig camí de casa des de Troyes, el vam visitar perquè dissabte és dia del famós mercat de la ciutat , i allà que ens vam arribar. Entre perdius dolços i formatges vam veure un escenari estil Masterchef, i allà que ens vam apropar. Estàvem de sort, doncs no només era mercat si no que era el festival de gastronomia de Valence, un autèntic dos per un doncs del mercat a la plaça dels Clercs vam passar a la contigua plaça des Ormeaux, on hi ha la catedral de St Apollinaire, i on per l’ocasió hi havia molts foodtrucks de cuiners de la zona, encapçalats per l’estrella de la ciutat. Anne Sophie-Pic, l’única cuinera francesa amb tres estrelles Michelin, al food truck de la qual vam bescanviar els primers tiquets que havíem aconseguit minuts abans a canvi d’unes hamburgueses boníssimes, bé hem de dir que els 20€ que vam van ser molt ben utilitzats tastant patés, embotits, dolços... Va ser una estona molt agradable malgrat les cues.

Vam seguir el passeig sortint del casc antic i arribant a l’eixample de Valence fins el bonic i gegant Parc Jouet, on, tot sigui dit, pensàvem que xalaríem més, però va ser suficient per tal que els nens s’esbargeixin una estona.

Després d'una aturada al costat del parc on hi havia un altre set de food trucks del fiestival gatronòmic, però aquests més orientats als nens, vam tornar al casc antic on vam dinar... sí, els tiquets anteriors els podíem considerar uns entrants... no havíem esmorzat i sí, som de menjar, i ho vam fer a le Grand Rue, al carrer del mateix nom i al costat de la Maison de Tetes, l’edifici més característic de Valence, amb una façana gòtica molt recarregada. El nostre dinar a base de fórmules boníssimes per 51€ fa del lloc molt recomanable... excepte perquè entrant pels carrerons s'arriba a la place de la Pierre centre d'una zona molt bucòlica amb restaurants molons.

Vam passejar per aquesta zona passant pel parc de sant Ruf on hi ha dempeus una de les portes medievals de la ciutat i arribant al mercat de Saint Jean on vam veure un altre mercat posat pel festival de gastronòmic, però aquest de cuines internacionals. Ara sí que teníem la panxa plena i no vam gosar a tastar la tortilla de patates que hi havia a la secció espanyola.

Un cop vam arribar a l’església del mateix nom que el mercat i veient que el carrer que l’encerclava era el del mític (per la Mireioneta) Saint-Exupery, vam decidir que era un punt i un moment ideal per donar per acabat el viatge (bé, i que l’ambient per allà ja no era el millor).

Així que, amb aquella sensació agredolça de tornar a casa vam tornar al cotxe i... fins a Leucates, doncs en una parada tècnica i un whatsapp ens requeria si podíem comprar ostres... Així que, minuts després, i amb una llum brutal, vorejàvem l’estany de Leucates, una imatge preciosa que ens va portar als vivers on vam comprar 13€ d'ostres més que de sobres per tots i ens vam quedar amb aquella sensació que hem d'anar a viure un cpa de setmana llarg aquest estany, doncs és preciós, així que, ja pensant en futurs projectes, vam acabar el viatge i aquest any de 27 mesos de màgia.