Vam sortir cap a Abu Dhabi directament des del parc d’atraccions, de manera que els 130 quilòmetres els vam fer de nit per una autopista immensa amb molts carrils i molts cotxes. Il·luminada contínuament des d’un emirat a l’altre on, tal i com esperàvem en un peatge a l’entrada ens van aturar per demanar-nos la PCR negativa (que teníem) i l’Al Hosn (que no) una app en la que no havíem aconseguit donar-nos d’alta, tot i així, amb la PCR ens van deixar passar.
L’entrada a la capital
dels Emirats ens va confirmar que és el país de les llumetes, tot està il·luminat,
les mesquites són un espectacle i hi ha llums de nadal arreu. Suposem que la
llum la deuen fabricar ells i deu ser pública, perquè de veritat que és una
passada.
A l’entrar a l’hotel ens demanen l’Al Hosn de nou dient-nos que sense ell poc podrem fer allà, els
hi expliquem el nostre cas i ens diu que juntament amb el resultat del PCR al
número mòbil que vam donar a l’entrada vam rebre el codi necessari per
donar-nos d’alta... problema seriós. La comunicació amb la infermera no va ser
fàcil i allò del mòbil no ens va quedar gens clar, de manera que vam donar-li
el mòbil del senyor que ens va agafar l’excursió del desert... per complir l’expedient...
teníem un problema. Per sort, la noia de recepció va trucar al del desert i ens
ho va gestionar tot... teníem el nostre Al Hosn activat del qual donem fe que
el demanen a tot arreu a Abu Dhabi. Ens vam poder anar a dormir ben tranquils.
L’endemà era el
darrer dia de l’any, així que ens ho vam prendre amb cala per tal d’arribar a les
12, vam fer el ronso pel matí, primer a l’habitació i després a la piscina de l’hotel,
a la qual no li tocava gaire Sol i l’aigua era freda, de manera que poc ens vam
banyar.
Vam localitzar un
lloc emiratí per dinar i cap all¡a ho vam anar, de passada vam veure
la gran mesquita i ja ens va semblar espectacular. Però era un plat per després, el nostre
objectiu era el restaurant i la nostra primera sorpresa va ser que per
arribar-hi vam haver d’entrar al Ritz d’Abu Dhabi. No va haver-hi problemes per
entrar, cosa que vam aprofitar per anar al mirador de la mesquita a fer fotos. L’estructura
de l’hotel no és especialment maca però la ubicació entre la mesquita i el riu
que separa Abu Dhabi de terra ferma és excepcional.
Vam aparcar per allà i vam xafardejar el lloc que en sí que sí que és molt bonic. Dins del complex també hi ha apartaments i restaurants enfocats al canal, vam dinar en un japonès gaudint de les vistes doncs el nostre restaurant emiratí feia dos anys que era tancat. Després de dinar vam entrar a la piscina del Ritz, encara no sabem si ens vam colar o no perquè vam haver de passar un arc però no ens van demanar res.
El lloc era fantàstic, els nens portaven banyador i el dilema era si banyar-nos a la piscina, creiem que la més gran dels Emirats o a la platja privada de l’hotel, però no hi havia ni una sola hamaca lliure, de manera que vam decidir avortar la missió després de passejar una estona per allà.
La següent aturada va ser el Wahat al Karama un monument molt elegant als caiguts d’Abu Dhabi, amb vistes privilegiades a la mesquita on, no hi havia gairebé ningú, potser per la calor, (que tampoc era insuportable), no ho sabem pas.
I d’aquí a la gran mesquita, l’aproximació va ser curiosa, ens van indicar on aparcar portant-nos on pensàvem que ens estaven allunyant, però en realitat era on estava l’accés. Ens van treure les entrades, que malgrat ser gratuïtes s’han de reservar. Ens vam tapar (pantalons i màniga llarga per adults) i, a través d’un centre comercial (sí, tal com sona, a través d’un centre comercial) soterrani vam fer els últims metres fins arribar a l’entrada a la gran mesquita.
Allà, bé, és difícil
de descriure, des del primer moment que la veus al·lucines, és una meravella,
una cosa blanca immaculada, amb unes línies perfectes un estil oriental però
totalment contemporani, cada detall t’agrada més que l’anterior.
Ja estàs aturat de tanta bellesa amb la façana exterior i quan entres al pati la bellesa no deixa d’acumular-se (no créixer perquè és impossible). Fas fotos arreu, aquí sí que l’únic punt negatiu de la visita doncs els Emirats és un país on estàs molt controlat i aquí, malgrat el lema sigui #tolerància, no pots tocar a la teva parella i no pots fer fotos amb cap senyal, ens van fer esborrar una fotografia on l’Aranet feia el símbol d’ok.
La visita et porta a la sala d’oracions on una catifa immensa i diferents làmpades gegants plenes de cristalls Svaroswski t’acaben de rematar el lloc abans de sortir de nou a l’exterior i veure la darrera posta de Sol de l’any des d’un indret únic i que amb aquesta llum encara guanya més.
Mentre sortim es
fa fosc, de manera que finalment veiem la mesquita il·luminada i encara tornem
a Wahat al Karama, on tornem a estar gairebé sols, per fotografiar la mesquita
ara ja sí que plena de llum artificial.
I tocava encarar el canvi d’any, teníem tres opcions, la Corniche, el clàssic però que vam descartar, al Maryah Island on hi havia activitats infantils i un altre lloc a les afores on es volien batre tres records Guiness d’espectacle de drones i coets artificials. Al no saber on era exactament ens vam decantar per Al Maryah Island.
Allà hi vam
arribar relativament fàcil, vam aparcar al centre comercial The Galleria (gratuït) i vam començar a fer quilòmetres pel centre comercial, que era doble i estava ple de
botigues de tot tipus, des de les que trobem aquí a algunes d’autèntic luxe,
però el que no trobàvem eren les activitats, i això que vam caminar. També hem
de dir que la gent dels emirats és molt servicial i intenta ajudar, però donar
indicacions no és el seu fort i ens van fer perdre més d’una vegada.
Finalment vam trobar
un lloc on la gent es començava a apilonar i on ens van confirmar que des d’allà
podríem veure els focs (ens havien dit que sense PCR no podríem), però encara quedava
estona, no havíem sopat i l’Aranet no estava fi, de manera que vam anar a sopar
al KFC i vam tornar a l’hotel on vam veure l’espectacle de drones i focs
artificials des de la televisió i hem de dir que va ser brutal, per anar-hi.
L'endemà deixàvem l’hotel i per dirigir-nos al parc de manglars i que hi ha a l’oest de l’illa d’Abu Dhabi, un ecosistema clau per la subsistència del lloc doncs atura les onades del golf pèrsic. Allà vam llogar una volta d’una hora en un dels diferents operadors que hi ha, però possiblement ens vam precipitar, doncs hi ha de diferents i nosaltres vam agafar una barca per a nosaltres sols quan n’hi ha d’altres més grans on comparteixes vaixell que segurament surten més econòmics. Clar que l’experiència és una altra doncs no serà tan tranquil i de ben segur que als nens no els deixen portar la barca com va ser el nostre cas.
La volta, com ja
hem dit és molt agradable i proporciona vistes si més no curioses d’aquests
manglars, molt verds per ser on som amb els gratacels al fons, i algun ocell per allà volant. Ens ho vam
passar molt bé malgrat al final ens discutíssim amb el que ho gestiona doncs no
ens van portar a l’illa dels flamencs com havíem acordat. No tenim nom però no
el recomanem.
Després del vaixell ens volíem dirigir a la Corniche, al sud de l’illa, però errada seguint el navegador ens va portar al barri d’Al Mina, cosa que va ser una errada encert doncs ja que hi érem allà ens vam dirigir al port de pescadors, ple dels típics vaixells de fusta dels emirats, repartits entre vaixells de pesca i turístics en una altra imatge de postal amb els edificis moderns al darrera, però el que més val la pena és el mercat del peix. S’està construint un de nou i modern al costat, que segurament serà com un mall, quina sorpresa, però nosaltres encara vam entrar a l’antic, realment per ser només de peix és molt gran i hi ha una varietat brutal de productes, mai havíem vist unes gambes tan grosses. Però el millor és que vam veure un lloc on hi havia un grup d’homes tots vestits de vermell, segons el nen disfressats dels juegos del calamar però amb la disfressa del xino. En realitat, aquells homes ofereixen un servei com el de la paradeta però al mercat, és a dir, tu compres el peix que vulguis i ells el netegen, el porten a un restaurant allà mateix i te’l preparen. A nosaltres encara ens va ajudar a triar un salmó. També tens l’opció de rostir-lo tu mateix però això no ens va quedar gaire clar on el menjaves.
I ja després d’aquest
barri vam agafar el cotxe per travessar el passeig marítim, al principi ens va
semblar força desangelat i sense cap encant especial, més endavant ja vam
començar a veure més locals i gent passejant, fent esport... però com tampoc
veiem on aparcar vam decidir que la visita en cotxe més un parell d’aturades
per fer fotos ja estaven més que suficient.
I així vam
arribar al Palau dels Emirats, un hotel espectacular tant per fora com per dins.
Construït pensant en el luxe però d’una manera elegant, dona per passar-te una
molt bona estona fora mirant cap a ell i des d’ell cap a les torres Etihad, un
conjunt de 5 edificis també majestuosos propietat de la companyia aèrea on pots allotjar-te, viure, treballar...
Quan ens vam cansar
de mirar les torres i fotografiar l’hotel més car de construir del mon des de
fora, vam entrar al seu vestíbul on no ens van posar cap més problema que l’Al
Hosn i vam continuar al·lucinant. Era 1 de gener i per celebrar l’any nou ens
van convidar a una copa de cava rosat (Martini), sense alcohol, era molt bo i va
ser un complement ideal per fer les fotos de Nadal a l’immens vestíbul amb
arbre de Nadal.
Tot l’hotel, el que vam poder veure passejant pels seus halls, amb obres d'art penjades, bars amb música de piano en directe i suposem que la resta encara més és exquisit. L'hotel és el centre cultural d’Abu Dhabi, així que és una altra visita imprescindible al país.
Desrés d'una estona fent-nos passats per rics allotjats a l'hotel vam sortir de nou a l'exterior quan
es feia fosc, de manera que vam tancar Abu Dhabi repetint les fotos del Palau i
de les torres Etihad de nit que, com tot en aquest país, encara es veien més
elegants.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada