Sharjah. Un Emirat desconegut.

Després de la nostra primera cursa de camells desfem bona par del camí i tornem a Sharjah, on veiem que la conducció urbana és la llei de la selva, curiós estant envoltat de centenars d’edificis a quin més alt i on no hi ha edifici... s'està construint, i és que... com s'està construint en aquest país!

Anem directament a l’hotel, són les 10 quan arribem i ja no podem més, així que demanem si tenen l’habitació. Ens diuen que ens hem d’esperar una estoneta, perfecte, aprofitem per descobrir l’hotel i reposar a recepció. L’estoneta acaba sent més d’una hora, no passa res, doncs nosaltres hem anat abans d’hora i poc després de les 11 estem a la nostra habitació a lavintena planta de Sharjah amb unes vistes al·lucinants. Cedim a la son i fem una “migdiada del bisbe” de dues hores. Ens va de meravella.

Frescs com roses, malgrat l’Aranet no entén que ens hagin donat el cotxe avui, la clapada l'ha descol·locat, dinem i ens banyem a l’hotel d’on no sortim fins que ja es fosc. La ciutat plena de llums agafa un altre to. Si de dia, alguns edificis es veuen mastodòntics i cutrots, de nit, amb tot il·luminat la ciutat es veu molt elegant.

Caminem, cosa força incòmoda i no habitual per desplaçar-se en aquest país, fins l’Al Kasba, una zona peatonal al voltant del canal que uneix dues de les llacunes de Sharjah, un lloc per anar a passejar i prendre quelcom preciós amb un centre d’art que podria ser un museu nacional a molts llocs.

Resseguim el canal fins la llacuna d’Al Khalid on hi ha l’espectacle de fonts de Sharjah, però ens emportem la primera decepció del viatge (n’hi ha hagut poques), doncs no funcionen cada dia i no funcionaran fins cap d’any. Ja les podem considerar vistes doncs.

Per treuren’s el mar sabor de boca lloguem un patí aquàtic, regatejant el preu, que aquí també s’ha de fer, i ens passem 30 minuts veien els gratacels i sobretot, la mesquita d’Al Noor, tot il·luminadíssim, des de l’aigua a l’hora que ens ho passem teta.

Al sortir fem una volteta pel parc Al Majaz i ens plantegem sopar allà, i és que tot està tan ben posat que atrau molt. Però estem cansats, portem un “dia doble” i finalment decidim tornar, caminant, a l’hotel comprant menjar i fer un pícnic improvisat a l’habitació on ja rebem el resultat de la PCR que ens vam fer a l’habitació. Som negatius!

Dormim com troncs, necessitàvem descansar, però ens posem en marxa a una hora prou decent. Això sí, ens liem conduint, cosa que ens va bé per veure racons de Sharjah, gairebé triguem més per arribar on o vam deixar ahir, a la mesquita d’Al Noor, que si hi haguéssim anat caminant.

Quan aparquem, a la mateixa porta, aparcar és fàcil i barat a Sharjah, fa molta calor, estem al passeig marítim, conegut com corniche als emirats, i la vista de l’aigua amb els gratacels darrera sembla Florida, però la mesquita, molt bonica li dona un contrast que ens encanta, és una de les coses que hem vingut a buscar als Emirats.

En teoria la mesquita d’Al Noor era l’única de Sharjah oberta a no musulmans, doncs no, no es pot visitar i per a més inri, l’illa d’Al Noor, a la que s’accedeix des d’una passarel·la darrera la mesquita i on hi ha un mariposari on no sabíem si entrar-hi, està tancada avui per un event. Doncs res, vist també.

Tornem al cotxe i ens desplacem seguint el passeig marítim cap a la zona històrica de Sharjah. Allà, ens trobem edificis orientals clàssics, no ens queda clar si nous o reconstruïts, però el que sí és segur és que l’elegància de les seves línies és extrema, i que tinc molta feina per reconstruir-los amb peces playmobil pel pessebre 2023!

Visitem el museud’art, una exposició temporal d’art oriental tant moderna i bonica que fins i tot la segueixen els nens, doncs alguna peces són força interactives. Després, amb els nens ja fent un taller de dibuix, gratuït igual que l’entrada, la Mireioneta i un servidor visitem la permanent del museu ja pràcticament tota de pintures i la gran majoria de temàtiques més aviat tristes però moltes d’elles realment boniques. Personalment i, malgrat aquest blog no acostumo a fer reflexiones profundes, em va fer pensar sobre un tema que últimament em balla sovint pel cap, que és el sentit euro centrista que tenim inculcat.

Al sortir passegem pels zocos, tots modernitzats i coberts per un sostre de canya que suposem que a l’estiu els hi deu donar la vida. Certament, ens sorprèn la poca gent que hi ha, Sharjah no és Dubai i es nota, ens preocupa que estem tan i tan a gust i ens està agradant tant, que a veure si Dubai és un caos i no ho gaudim tant.

Però el pensament es fugaç, decidim aprofitar el moment i acabar el passeig pels diferents zocos, dinant allà i arribant-nos al de Al Arsah, darrera d’un hotelarro preciós i, com no parem de dir súper elegant. Però una porta diu que està tancat fins les quatre, així que en una decisió presa ràpidament, les que acostumen a ser bones, decidim tornar a l’hotel i retornar a aquesta zona al vespre per veure aquest zoco obert i confiar en que hi hagi més ambient.

Dit i fet, estona de piscina a l’hotel i tres horem i una mica més després (la mica més és degut a les aturades per fotografiar la posta de Sol des de la Corniche) estem davant de la mateixa porta... que continua tancada (bé, de fet l’ambient tampoc és que hagi millorat gaire la veritat) així que voregem per allà trobant-nos l’heritage village, la zona que mostra com era Sharjah abans del petroli i, finalment trobem l’entrada al mercat d’Al Arsah, una placeta amb columnes on trobem botigues de souvenirs, l’indret és bonic, el que venen... justet, només en Pauilolo es fira amb un punt de llibre que li agrada molt, és barat, i el farà servir molt.

Al sortir passegem pels diferent edificis de l’Heritage village, són una passada, ens transmeten pau i tranquil·litat, també pel fet que no hi ha gairebé ningú més. Veiem el fort, el museu de cal·ligrafia... és com està al mig del pessebre, una passejada i un cafè posterior que ens fan tancar Sharjah, un emirat que no coneixíem i que ens ha encantat com a punt de partida a un país que ens està fascinant.