Lucerna

Tal i com havíem arribat vam deixar Wadenswill i vam continuar el viatge tot arribant-nos a Lucerna, el motor del centre del país i la ciutat més turística, tot i que a nosaltres ens va semblar que hi havia més gent a Ginebra.

El dia no era el millor, malgrat que vam esquivar força bé la pluja, i les forces d'algun membre de l'equip no estava en el seu millor moment, de manera que vam aparcar ben a prop del riu Rheuss per visitar el Kapellbrucke, el pont de la capella, el monument més visitat de Suïssa i, realment, una imatge molt bonica.

Travessant el riu Rheusse i conectant la ciutat vella amb la nova, aquest pont de fusta amb frescs explicant la història de la ciutat que jutament amb la Wasserturm, la seva inseparable torre octogonal al bell mig del pont donen una imatge d'entrada molt bonica a la ciutat.

De totes maneres, per tal d'evitar la pluja i el cansament, vam optar per agafar el tren turístic per recòrrer aquest casc antic, així vam poder veure de manera relaxada els diferents ponts, els edificis nobles i els carrers medievals de Lucerna de ben a prop, i una mica més lluny, la torre del rellotge, el castell i, encara més els Alps i la silueta del mont Pilatus, la muntanya a la que hi volíem anar ni que fos a tirar-nos pels seus tobogans pero que, entre el preu del funícular, i el dia, vam acabar descartant. De fet, a l'oficina de turisme ja deia que el dia per anar al Pilatus era... justet.

Un cop acabat el passeig amb el trenet, vam acabar la visita a Lucerna entrant al "Panorama" no n'estem segurs que aquest sigui el seu nom, però és una sala d'espectacles, concerts, òpera, cinema... d'aquelles clàssiques, sí les que a Barcelona hem liquidat. Un lloc maco? Doncs no, però aquella olor a crispetes, aquella moqueta blava, l'aire condicionat ;)...

I ja dins del mainstream, vam fer una passejada fins el monument al lleó, una escultura, molt més gran del que sembla d'un lleó moribund en record als 700 mercenaris de la guarda Suïssa durant la revolució francesa, un dels símbols de la ciutat i que no podíem passar per alt. Com si haguèssim pogut passar per alt la pujada a l'ascensor "Panorama" on el qual pel nom pensàvem que hi hauria bones vistes... però res, és més aviat la zona on està situat.

I amb Lucerna vista vam continuar devorant aquest país que ens estava agradant més del pensat per arribar al centre del mateix, Interlaken on, per primer, i únic cop, teníem dues nits d'hotel.