Un desig i un somni

La Mireioneta és una gran esquiadora, els nens esquien prou bé i segur que en un parell d’anys no tindran res a envejar a la seva mare, jo… bé, jo ho intento. Una activitat física que podem fer els quatre a la natura em sembla un pla ideal, així que cada temporada intentem esquiar el màxim possiblem tot i que amb el clima actual i el que costa (economicament i logística) és força difícil.

Els quatre junts sempre hem esquiat a Vallter, una estació petita a prop de Vilallonga, però entre petita que és i, com hem dit abans, que a casa nostra no hi neva gaire... doncs encara se’ns fa més petita. De fet, l'únic cop que vam anar a esquiar a Andorra, i pels nens va ser una passada, per por al desconegut no hi volien anar, després no volien tornar a Vallter.

Com a parella hem esquiat a algun altre lloc (tampoc és una llista gaire llarga) i un servidor sempre havia volgut esquiar estant “a peu de pistes” i la Mireioneta als Alps. Llavors, gràcies a Home Exchange van trobar, ja fa temps, un apartament a Chamrousse que omplia els dos desitjos. Ha estat un secret amagat, un desig que, avui, ha començat a fer-se realitat.

Hem sortit de casa a quarts de dotze i hem fet dues parades tècniques per dinar i posar benzina a la Jonquera i, passat Valence, ja a França, per posar benzina i berenar, és un camí que tenim tan trillat que ja no ens el mirem gaire, tot i que a la tornada sí que esperem fer alguna “exploració” més.

Ens ha començat a agradar més un cop hem entrat al departament del Rhone Alp, diríem que fa més de 10 anys que el vam explorar, però també és cert que el vam creuar l’estiu passat tornant de Suïssa. Sigui com sigui, la majestuositat dels Alps, i les valls als seus peus són tan espectaculars i boniques que és igual quan les hagis vistes per última vegada. Hem tingut ben clar en quin punt començava el viatge.

I el millor de tot és que aquest cop al arribar a Grenoble el nostre camí ha continuat enfilant-se cap a Chamrousse, la neu dels Alps és tornava rosa amb la posta de Sol i la lluna plena s’enfilava encara més que nosaltres dominant aquestes muntanyes màgiques.

El port de muntanya, de 17 quilòmetres ple de corves però amb un paviment perfecte ens ha deixat al nostre apartament just al davant del telecadira que esperem estrenar demà (tot i que jo tinc l’esquena destrossada i crec que no ho faré).

Situació privilegiadíssima i un apartament molt còmode amb dues habitacions dobles i una sala de cuina-salo-menjador on estarem els propers díes esquiant i de vacances, avui ens hem fet que instal·lat i hem sortit a sopar al resturant Les Gaboureaux, on hem vist que barat barat no és però hem sopat prou bé una pizza de carn, una amanida Cèsar, una pasta i un menú infantil (pernil amb patates i una crepe), més una altra crepe i un cafè amb llet per 78€. Per beure de l’eau sil vous plai.

I després de sopar, ràpids a casa que 650 quilòmetres cansen i hem de descansar perquè, si bé el viatge ha començat quan hem vist els Alps, demà comença l’Esquiada també amb majúscules.