08025. Sagrada Família i el Baix Guinardó. Passejades ex-confinades.

Hem fet un petit salt en la numeració de codis postals per arribar-nos al 08025, a vegades som d'allò més intrèpids :). El cas és que teníem un pendent des de que vàrem visitar el "13" i a més, volíem visitar l'espectacle de les llums de Sant Pau, de manera que, al tenir aquest cap de setmana llarg un parell d'estones lliures, les hem aprofitades per apropar-nos a un tros de Barcelona que el tenim relativament a prop de casa.

Aquest codi postal compren mig barri del Baix Guinardó, la part per sota de la ronda del mateix nom, i el barri de la Sagrada Família, aquí el pendent que teníem, doncs l'església pertany al 08013, però al estar just al límit, la façana el carrer Provença ja toca a aquest codi postal, de manera que quan vam visitar el 08013, que era molt gran, ja ens va semblar més normal encabir el monument en aquest altra codi postal i poder fer, com hem fet fa una estona, una de les passejades modernistes per excel·lencia, l'Avinguda Gaudrí entre el temple expiatori i l'hospital de Sant Pau.

Però la passejada va començar ahir, amb la part del Guinardó, un barri que és peculiar sense ser-ho, en especial aquesta part, doncs és una extensió de l'Eixample sense formar-ne part d'ell. El Guinardó era a les afores de Barcelona, i es va urbanitzar a base de cases i xalets "a la muntanya", però va quedar absorvit per la ciutat i la passejada consisteix en trobar racons amagats en forma d'habitatges o botigues singulars que romanen, esperem que el màxim de temps possible, allunyats de la gentrificació, l'especulació inmobiliària i la globalització. Tres dels enemics que té Barcelona.

Passejant pel carrer sant Antoni Maria Claret, el nostre pensament no canvia, això per a nosaltres és Eixample, i clar, és difícil que ho faci quan trobem tancada la primera botiga que anàvem buscant. De manera que pugem cap al Guinardó travessamt els jardins del Baix Guinardó, que sense nens es veuen un diferents. L'antiga caserna, actual equipament municipal reflectida a l'estany dona una imatge molt bonica i impensable (per falta de temps) quan hi hem estat celebrant aniversaris dels nens.

Una mica més amunt al carrer Alcalde Mostoles (la continuació de Marina) sí que hi trobem obert la Basilicata, un forn-pastisseria regentat per un xilè on fan unes empanades boníssimes i uns pastissos amb una pintassa tal que haurem de tornar. El lloc ens agrada, l'ambient, tranquil, encara més, de manera que paguem molt de gust 7.40€ per dues empanades la millor la de pollastre picant.

Però el millor està per venir. La Basilicata fa cantonada amb el passatge de sant Pere, un passatge diferent dels típics ben posats que hem vist en moltes d'aquestes passejades. Aquí viatgem 100 anys enrera per veure cases de llavors. La Mireioneta i un servidor tenim la típica discusió sobre si es poden arreglar o no. No cal ni dir quina és l'opinió de cada un.

En el que sí estem d'acord és en la màgia de la bifuració que té el passatge obrint-se a les escales del passatge de Boné. un racó pràcticament medieval a tocar del carrer del Lepant, per on hem passat moltíssimes vegades en cotxe sense veure-ho. Objectiu de la passejada complert. Mirar aquest barri de prop.

Acabem de pujar fins la ronda del Guinardó, limit del codi postal no del barri, i on hi tornarem en no gaire temps, per colar-nos, un cop més, al pati de l'edifici de la ronda del Guinardó 44, on, estil a l'edifici Alhambra, i a l'edifici de les Aigües del davant, s'hi va fer un pati Neomudejar de rajoles blaces i unafont disenyada per Bohigas al mig... a veure, diferent sí, però li falta una mica.

Continuem passejant per la part alta del barri fins l'escola Mas Casanovas, al mateix carrer i que hereda l'edifici que va "originar", en certa manera, el barri. Doncs allà la senyora Casanovas va fer un hotel en aquest edifici per a que els barcelonins anessin a restaurar aire pur. Finalment, allà, els barcelonins van preferir construïr-se cases i l'hotel va quedar per trobades furtives i timbes clandestines.

En aquell punt vam baixar pel carrer dels Castillejos on la ruta seguida, i publicada per Marc Piquer al Periódico, destaca la barberia Moy's Barber, una perruqueria d'aquestes Rockabilly però si que se li veu un punt més autèntic.

I per acabar, el restaurant casa Ginés, una marisqueria de barri amb molt bona fama on no fan sopars i que just quan arribàvem estaven tancant.. així que... potser que aquest post tingui continuació?

Després d'un riu (bé dos), un cacaolat i una llimonada al Santa Gloria (vam deixar la singularitat una estona) ens vam dirigir a l'activitat de la jornada, l'espectacle de llums, ja visible des de la façana principal doncs un videomapping la cobreix sencera.

Un cop a dins, 15€ l'entrada, doncs a gaudir, primer del primer edifici, una porxada brutal, i després de la resta del recinte modernista on a la bellesa de cada pavelló se li ha d'afegir una projecció lumínica representant una tradició nadalenca de diferents països del món, des del nostre bosc de tions als fanals de Croàcia, les estrelles índies o els ninots de neu dels EEUU. Una visita molt bonica i que dona el nostre particular tret de sortida a les festes de Nadal.

Vam tornar a casa per tancar la primera part de la visita però abans vam anar al resturant xinès Xiang, a un carrer d'allà, on vam agafar per emportar-nos 8 giozes, 3 hamburgueses Xiang (com de pulled pork) i uns noodles amb vedella picants (força picants) per 34€. Lloc a tenir en comte doncs fuig del típic restaurant xinès però el preu és acceptable.

Aquest matí hem completat la visita amb la part del barri de Sagrada, un barri creat a partir de la creació del temple expiatori i que fins el 1897 només era un grup de cases al carrer València. Hem començat recorrent la fira de Nadal de la Sagrada Família, coses maques però res de Playmobil i el temple des de fora, els nens ja són grans pel taller nadalenc que vam gaudir en diverses ocasions.

Però com hem dit, això és del 08013, la nostra visita "reglamentària" ha començat on s'inicia l'Avinguda Gaudí i, seguint una de les gimkanes digitals turístiques i l'olfacte de la Mireioneta hem descovert detalls, elements i botigues que passen normalment inadvertits quan ho passegem de normal.

Hem vist que la boca del Metro d'Avinguda Gaudí amb Lepant és l'entrada a una estació fantasma i que acull un local social pels ex-treballadors de TMB, algun restaurant i botiga que no és per a guiris, que les faroles del passeig són de Pere Falqués (ja ens ho imaginaven) i que van estar guardades més de 50 anys en un magatzem (recol·locades) al 1985.

També hem tingut temps de desviar-nos per veure la fabrica d'Estrella Damm i després de conèixer l'estatua en honor a Gaudí "d'El bon temps perseguint a la tempesta" hem arribat de nou a la Immaculada façana de l'hospital de Sant Pau ara sense el videomapping però lluint igual de bonica.

Seguint la gimkana hem vagarejat una mica pel barri, deu n'hi dó la d'hospitals que hi ha, i hem "descobert" l'edifici CLIP, del qual, malgrat haver passat per ell infinitat de vegades no teníem ni idea de la seva originalitat. S'anomena així, CLIP,  perquè ocupa tota l'illa de cases dels carrers Còrsega, Lepant, Indústria i Lepant, i que manté una relació amb la Sagrada Família, o millor dit, el quadrat màgic que hi ha a la porta d'aquesta on totes les files de nombres sumen 33 llegeixis com llegeixis, i que en aquest edifici, tan gran com inadvertit, està simbolitzat amb la simetria de les seves fileres de finestres.

Hem acabat la gimkana, la passejada i un codi postal arribant-nos als jardins del carrer Indústria, ben a prop d'on hi havia la carnisseria amb la que volíem començar ahir, però continuava tancada. Així que, un altre dia serà. Nosaltres amb la bici, hem tornat cap a casa.